Resultats de la cerca
Es mostren 142 resultats
Brussel·les
L’Atòmium, pavelló de l’Exposició Universal de 1958, i conservat a la ciutat de Brussel·les des d’aleshores
© B. Llebaria
Ciutat
Capital de la regió homònima i de l’estat de Bèlgica.
Situada a la vora del riu Senne i del canal Anvers-Charleroi, en un punt d’encreuament de grans línies de relació internacional És un nucli industrial i un centre comercial, administratiu, cultural i de comunicacions de primer ordre, no solament belga, sinó també europeu La ciutat baixa o nucli, a la vall del riu, antic barri residencial i industrial, és el centre administratiu i comercial els sectors oriental i septentrional són principalment industrials els sectors occidental i meridional són constituïts predominantment pels barris residencials del segle XIX, i té tot un cinturó de…
Palau Nacional

Exterior del Palau Nacional, seu del Museu Nacional d’Art de Catalunya
© Lluís Prats
Edifici de Barcelona —un dels més grans de la ciutat— construït com a element principal del conjunt d’edificacions bastides a Montjuïc amb motiu de l’Exposició Internacional de l’any 1929.
És obra dels arquitectes Eugenio-Pedro Cendoya i Enric Catà, amb la collaboració de Pere Domènech i Roura Fou concebut amb criteris eclèctics, i hom féu ús d’elements barroquitzants en les parts més significatives dels exteriors Vist frontalment ofereix una perspectiva escenogràfica i monumental, esdevinguda característica en tant que constitueix el coronament visual de tot el recinte de l’Exposició De l’interior es destaquen el vestíbul, el gran saló i la sala de la cúpula —amb pintures de F Galí—, situats sobre l’eix principal Durant l’Exposició fou la seu d’actes…
serra d’Aracena
Serra
Serra de la província de Huelva, Andalusia, que forma l’extrem occidental de Sierra Morena.
El punt més alt de la serra és Almonaster 912 m La regió és molt plujosa 1 125 mm anuals, a causa de la seva exposició favorable als vents del SW La vegetació és d’alzines i matoll
el Poble Espanyol
Conjunt arquitectònic situat a la muntanya de Montjuïc de Barcelona.
Construït en 1926-29 per a l’Exposició Internacional del 1929, fou dissenyat pels arquitectes Francesc Folguera i Ramon Raventós i pels artistes Xavier Nogués i Miquel Utrillo Ocupa una superfície de 20000 m 2 i adopta l’estructura d’un poble hispànic típic Hi sobresurten la porta d’accés —reproducció de la de San Vicente d'Àvila—, la casa del comú —de Vall-de-roures Matarranya—, la calle de los Arcos —de Sevilla—, la font —de Prades Baix Camp—, el campanar de l’església —d’Utebo Aragó— i el monestir, una mica apartat, que condensa elements de diverses esglésies romàniques…
Maisons-Laffitte
Ciutat
Ciutat del departament d’Yvelines, França, suburbi del NW de París, a la vora esquerra del Sena.
És barri residencial El castell de Maisons-Laffitte, obra de François Mansart 1642-51, és una de les obres més perfectes del classicisme francès Construït per a René de Longueil, passà a ésser museu nacional el 1911 El 1937 hi fou installada la gran exposició que consagrà internacionalment l’art romànic català
Miramar
Sector de la muntanya de Montjuïc, al seu vessant N, el més rost, que domina el port de Barcelona.
Al començament del segle hom hi installà un camp de tir de coloms i el 1916 fou construïda la via que l’uneix a la zona portuària, dita avinguda de Miramar Posteriorment s’hi establiren uns camps de tir al blanc Amb l’urbanització de Montjuïc, arran de l’Exposició Internacional del 1929, hom enjardinà la zona A l’antic restaurant Miramar fou installat des del 1959 fins al 1983 l’estudi de Televisión Española a Barcelona
Palau de la Metal·lúrgia
Esport general
Pavelló del districte de Sants-Montjuïc de Barcelona.
Dissenyat pels arquitectes Alexandre Soler i Amadeu Llopart, fou construït amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona 1929 i inaugurat el mateix any D’estil art-déco , el seu nom original fou Palau de la Metallúrgia, Electricitat i Força Motriu Durant els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, acollí la competició d’esgrima i les proves d’esgrima de pentatló modern Situat al recinte de la Fira de Barcelona, té una planta rectangular de 16000 m 2 i rep el nom de Pavelló 8
el Camp de la Bota
Barri
Antic barri suburbial, tocant a mar, entre els municipis de Barcelona (barri de Pequín) i de Sant Adrià de Besòs (el Parapeto).
Sorgit els anys vint amb l’assentament de població immigrada amb motiu de l’Exposició Internacional del 1929, després del 1960 tornà a ser un centre d’immigració important Una gran part de la població era gitana El 1971 tenia prop de 700 barraques i una població de 3 270 h El 1989 s’enderrocaren les darreres barraques que havien anat minvant els anys precedents El seu nom sembla que prové del mot francès butte que li donaren les tropes napoleòniques El general Zapatero 1854 hi feu construir un edifici militar, dit el Castell Fou lloc d’execucions en la guerra civil de 1936-39 i…
el Fondo de Santa Coloma
Barri
Barri obrer de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès), al SE del municipi, a la fondalada entre el passeig de Circumval·lació i el camí vell de Badalona.
Sorgí els anys vint amb motiu de la manca d’habitatge per als immigrats a Barcelona a causa de les obres de l’Exposició Internacional del 1929 S'hi installaren principalment aragonesos i murcians El seu gran creixement s’inicià el 1950, i d’antuvi una gran part dels habitatges eren construïts pels mateixos habitants en 1960-70 la població es triplicà, fins al punt que esdevingué el barri de més vitalitat de Santa Coloma i el més combatiu des del punt de vista reivindicatiu El 1972 hi fou creat el centre cultural Amics del Fondo, i el 1973 la Biblioteca Popular del Fondo
el Puig de la Balma

El Puig de la Balma
Ramón (CC BY-NC-ND 2.0)
Masia
Masia del municipi de Mura (Bages).
És un gran casal fet sota una balma o gran penyal amb finestrals i elements constructius dels segles XIII i posteriors que compta amb capella pròpia, dedicada a santa Margarida Actualment és seu de la Casa Museu Puig de la Balma, on es mostra com es vivia i es treballava als masos a la primera meitat del segle XX El museu consta de diverses sales unes mostren les dependències típiques de la casa totalment moblades —cuina, dormitori— i d’altres sales mostren una exposició de les eines i estris que s’utilitzaven a les activitats que normalment es duien a terme dins l’economia…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina