Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
el Torricó
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Llitera, a la plana regada al S de Tamarit, drenat pel torrent d’Orriols i la clamor Salada, que separa el terme dels altiplans d’Almacelles (Segrià).
És regat pel canal d’Aragó i Catalunya Hi ha 2857 ha de regadiu i 90 ha de secà Els conreus principals són els cereals 950 ha d’ordi, 425 de blat, 170 de blat de moro i 63 de civada, els arbres fruiters 370 ha de pomeres, 265 de pereres i 80 de presseguers, les plantes farratgeres 400 ha d’alfals, 70 de trèvol i trepadella i 50 de melca també hi ha 45 ha d’hortalisses, 10 ha de llegums, 10 ha de patates, 4 ha d’arròs, 5000 ametllers i 1000 oliveres El cens ramader és de 15000 caps de bestiar porcí, 2000 d’oví, 1000 de boví i 30000 d’aviram Hi ha dues cooperatives agrícoles La…
conca de París
Regió geogràfica de França que ocupa la quarta part del país.
És el prototipus de les grans conques sedimentàries, on les capes de terrenys es disposen en aurèoles concèntriques, on l’erosió ha diferenciat una multitud de petites regions i on París exerceix plenament la seva influència econòmica S'estén entre l’antic massís Armoricà a l’W, el Massís Central al S i els Vosges, les Ardenes i el país del Rin a l’E, i resta oberta pel N a la Mànega Les petites regions esmentades poden reduir-se a quatre a l’E, els altiplans de Borgonya i Xampanya, que aixequen la muralla de llurs costes a l’entorn de la regió parisenca al N i a l’W, la Picardia i la…
Maine
Divisió administrativa
Estat dels EUA, a Nova Anglaterra, situat a l’extrem nord-oriental del país, fronterer, al N, amb el Canadà, a l’E amb l’Atlàntic, i al SW amb l’estat de Nou Hampshire.
La capital és Augusta 21 325 h 1990 S'estén sobre un peneplà que, inclinat de NW a SE, presenta al NE relleus que assoleixen els 1 000 m, amb una morfologia glacial que ha deixat nombrosos llacs, com el de Moosehead, Chamberlain i Chesuncook La xarxa hidrogràfica és formada pels rius Saint John, Penobscot, Kennebec, Androscoggin i Saco i llurs afluents, que són rius de curs ràpid La costa és retallada, amb formació d’estuaris que abriguen els ports El clima és bastant fred -7°C de temperatura mitjana hivernal La població, gairebé en la seva totalitat blanca i menys de la meitat urbana, ha…
Toès
Municipi
Municipi del Conflent, situat a la part més alta de la comarca, l’antiga vall d’Engarra, a la dreta de la Tet, entre el torrent de la Sorda i el congost dels Graus, dins el qual i ja en terme de Nyer hi ha els banys de Toès.
El riu de Carançà, que en el sector més baix, fins a la confluència amb la Tet, passa profundament engorjat gorges de Carançà, divideix el municipi en dues parts a l’W, l’antic terme d’Alberet, centrat en l’actual mas, i cobert en bona part pel bosc de Campilles a l’E, on hi ha, vora l’aiguabarreig dels dos rius, el poble de Toès i, en un coster, el llogaret d’Entrevalls, és igualment boscat bosc d’Entrevalls Al costat de l’explotació del bosc hi ha una certa activitat agrícola De les 59 ha de superfície conreada, 54 ha són de pasturatge i plantes farratgeres i 1 ha de cereals La…
vall de Barravés
© Fototeca.cat
Vall
Alta conca de la Noguera Ribagorçana, des del Pont de Suert, on s’ajunta amb les valls de Castanesa i de Boí, fins al límit de la Vall d’Aran.
És d’origen glacial, excavada per les glaceres quaternàries en plena zona axial pirinenca, cosa que ha afaiçonat una vall relativament ampla amb el fons terraplenat per les morenes de les glaceres i per dipòsits alluvials aquestes condicions han facilitat l’establiment humà i els conreus Hi ha també restes d’antics llacs damunt l’estret de Forcat Els vessants escarpats de la vall són coberts de bosc pins negres, avets i roures a la part baixa, que forneix fusta a les explotacions mineres de la comarca mines de plom a Cierco Les bones planes alluvials del fons de la vall han estat aprofitades…
Tamarit de Llitera
© Fototeca.cat
Municipi i cap de comarca de la Llitera, al sector de contacte entre l’alta i la baixa Llitera, accidentat al N per la serra de la Gessa (491 m alt en aquest sector), anticlinal que limita el sector pla (de 200 a 250 m alt), format per capes oligocèniques pròpies de la Depressió de l’Ebre, que ocupa la major part del terme, i és regat modernament pel canal d’Aragó i Catalunya (dit inicialment canal de Tamarit).
La part muntanyosa unes 824 ha és en part ocupada per alzinars esclarissats amb argelaga i coscoll i en part, als terrenys guixencs, per espartars, farigola i sàlvia L’agricultura és, amb els serveis, l’activitat bàsica del municipi La superfície conreada total és de 9 657 ha el 87% del terme, de les quals el 12% són dedicades al secà El regadiu ha anat creixent en importància Dels conreus, destaquen els cereals el blat 450 ha el 1991, tradicionalment predominant ha cedit aquest lloc a l’ordi, que ocupa 3610 ha, la majoria de regadiu El blat de moro ocupa 210 ha Les plantes farratgeres…
Flandes
Regió d’Europa que comprèn les terres al llarg de l’extrem SW de la costa de la mar del Nord, des del pas de Calais fins a la vora dreta del delta de l’Escalda (Brabant i l’Hainaut).
Limitada al S pels turons de l’Artois, que la separen de la conca de París, constitueix l’extrem occidental de la plana del N d’Europa Administrativament correspon a una tercera part del departament francès del Nord, a la regió federal belga de Flandes i al sector continental de la Zelanda neerlandesa Hom distingeix la Flandes marítima o occidental i la Flandes interior o oriental La primera és una plana molt baixa, formada per una capa d’argiles d’origen marítim, dessecada per canals i molt fèrtil és la regió de pòlders D’una altura no superior a 5 m, gràcies als dics i a la muralla de dunes…
Castelló d’Empúries
© Jaume Ferrández
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Castelló d’Empúries, de 42,29 km 2 , s’estén al sector litoral del golf de Roses, a la vall baixa de la Muga La costa, amb una llargada de 7 km, va des de la desembocadura del Fluvià i del Rec Sirvent, al S, fins a l’antic grau de Roses, on va a parar el Rec Madral, al N Al mig de la plana alluvial, a l’esquerra de la Muga, i enlairada en una elevació de terreny, hi ha la vila de Castelló d’Empúries, capital del comtat d’Empúries en època medieval El municipi comprèn, també, el nucli d’Empuriabrava i altres urbanitzacions com Can Savarrés o el…
Bretanya
© Fototeca.cat
País d’Europa occidental que s’estén entre el canal de la Mànega i la mar Cantàbrica, del golf de Cotentin al sud de la desembocadura del Loira, i que ocupa la península armoricana al nord-oest de França.
Administrativament la Bretanya és dividida en cinc departaments francesos Costes del Nord Aodoù-an Hanternoz, Ille i Vilaine Il-ha-Gwilun, Morbihan, Finisterre Penn-ar-Bed i Loira Atlàntic Liger Atlantel 34023 km 2 3703384 h 1982 Els quatre primers constitueixen la regió de programa francès anomenada igualment Bretanya, de la qual el departament del Loira Atlàntic, amb la major concentració industrial del país, ha estat segregat i afegit a la regió de programa del País del Loira La geografia física Geològicament forma part…
Europa
© Corel Professional Photos
Continent
Continent situat entre els 71° 08´ (al cap Nord) i els 36° de latitud nord (a la Punta Marroquí, al sud de la península Ibèrica) i entre els 9° 31´ de longitud oest (al cap Rock, a Irlanda) i els 67° 20´ de longitud est (al sector polar dels Urals); és l’extrem nord-occidental de l’antic continent.
És separat de l’Àrtic per l’oceà Glacial Àrtic, d’Amèrica per l’oceà Atlàntic, d’Àfrica per l’estret de Gibraltar i per la mar Mediterrània, i és unit a Àsia sense transició hom pren com a divisòria convencional els Urals, la mar Càspia, els rius Emba i Manyč bé que de vegades hom l’ha feta passar per la serralada principal del Caucas, la mar Negra i els estrets del Bòsfor i dels Dardanels 10522 140 km 2 699285000 h est 1993 La geografia física El relleu i la geologia Europa és el continent més baix, després d’Austràlia Té una altitud mitjana aproximada de 300 m dos terços de la superfície…