Resultats de la cerca

Queda repartida entre els departaments francesos de Dordonya i Olt i Garona És formada per altiplans calcaris, poc elevats de 100 a 300 m, coberts per sediments sorrencs i argiles procedents del Massís Central, i que presenta, a vegades, un aspecte ondulat És coberta en gran part per boscs de roures i castanyers Els recursos principals són l’agricultura, amb conreus de cereals, fruiters i vinya Producció tradicional del Perigord són les tòfones També hi ha ramaderia i avicultura, en la qual es destaca la cria d’oques i ànecs que ha donat origen a l’elaboració del foie-gras La comarca es…

La província romana Novempopulania rebé el nom actual dels gascons o vascons vascó, que, procedents del vessant meridional dels Pirineus, s’hi establiren ja des del 561 El 602 el territori fou incorporat a Aquitània, sota el govern del duc galloromà Genialis, que fou reconegut com a tal pels germans Teodoric II de Borgonya i Teodored II d’Austràsia, els quals havien acabat de sotmetre els gascons L’afebliment dels reis merovingis afavorí que aquests pobles recuperessin l’autonomia, i l’aliança amb els aquitans permeté la restauració de l’antic regne de Tolosa entre el 660 i el 670, regit pels…

La capital és Catanzaro És una regió accidentada per l’extrem meridional de l’Apení i amb elevacions que oscillen entre 1800 i 2300 m La costa és, en general, retallada a la vora de la mar Tirrena i baixa i pantanosa a la vora de la Jònica, i ni l’una ni l’altra presenten bons ports naturals Hi són freqüents els moviments sísmics violents El clima és mediterrani a les àrees baixes i mitjanes a les parts altes les temperatures són ostensiblement baixes, i les precipitacions —molt sovint de neu— són d’uns 1400 mm anuals La vegetació natural s’esglaona des de la Mediterrània occidental al…

Situada a la vora de la mar Adriàtica, sorgeix al mig d’una llacuna, sobre un arxipèlag de més d’un centenar d’illes petites, separades per una xarxa de canals, en part regulats per l’home, entre la llacuna viva i la llacuna morta, a 4 km de la terra ferma i a 2 km de la mar oberta, de la qual és separada per un cordó litoral Pellestrina, San Pietro in Volta, Alberoni, Lido Actualment, ocupa una àrea d’uns 7 km 2 , i el nucli urbà central comprèn 18 illes, entre les quals San Giorgio Maggiore i la de La Giudecca, amb 160 canals, les ribes dels quals són unides per prop de 400 ponts L’artèria…

Situació i presentació El terme municipal d’Ivorra, d’una extensió de 15,36 km 2 , és a llevant de la comarca de la Segarra, en la zona de contacte amb els municipis de l’Anoia que pertanyen a la subcomarca anomenada de la Segarra Calafina A llevant, el municipi confronta amb el terme anoienc de Castellfollit de Riubregós, al SE, per un petit tram, amb Estaràs, a migdia amb Sant Ramon, a ponent amb Sant Guim de la Plana pel pla de Viver, i al sector septentrional, des del NW fins el NE per les Comes, sector que supera els 560 m, amb Torà Solsonès El territori d’Ivorra s’estén entre el…

Fou conegut també amb el nom de Romania pels pobles cristians occidentals, entre ells els catalans, durant l’edat mitjana Els grecs l’anomenaven imperi dels Romans Amb extensió canviant al llarg de la seva dilatada història, el nucli fonamental de l’imperi era constituït per la part culturalment grega o hellenística dels dominis romans situats a la Mediterrània oriental, més l’afegit de les províncies danubianes orientals El 286 Dioclecià instituí la tetrarquia, amb divisió de l’imperi Romà en les parts d’Orient i d’Occident per a garantir millor la defensa contra els bàrbars Era un primer…

La geografia física El N i l’W és format per una sèrie d’altiplans estèpics travessats per serralades muntanyoses Altai amb pics de més de 4000 m, Khangaj i Tannu-Ola En aquesta regió s’obren grans depressions lacustres i hi neixen els rius Ienissei, Selenge i Orkhon La major part del S i de l’E és ocupada pel desert de Gobi El clima hi és continental extrem, amb àmplia oscillació tèrmica diària i estacional, amb mitjanes de gener de -27°C, i a l’estiu arriba sovint als 40°C Les precipitacions, escasses 257 mm anuals a Ulaanbaatar, disminueixen al S i a l’E El bosc de coníferes apareix només…

Situació i presentació El municipi d’Avinyonet del Penedès és situat a la banda de llevant de la comarca de l’Alt Penedès, amb una extensió de 29,13 km 2 Limita al NW amb el terme de Santa Fe del Penedès, al N amb l’enclavat del Cortei o Cortell, del municipi de la Granada, i amb Subirats, a l’E amb Olesa de Bonesvalls, al S amb Olivella Garraf i Olèrdola i a l’W amb Sant Cugat Sesgarrigues i la Granada El poblament del terme és molt disseminat El cap de municipi és Avinyó Nou, el nucli de poblament més important del terme Altres nuclis habitats són Clariana, Collblanc, la Garrofa, les…

Situació i presentació Confronta amb els termes de Castellví de Rosanes S, Martorell S i E, Abrera N, els Hostalets de Pierola i Masquefa de l’Anoia, al NW, i Sant Llorenç d’Hortons W i Gelida SW, ambdós de l’Alt Penedès Les terres són planes, amb lleugeres ondulacions, travessades per diversos torrents que desguassen a l’Anoia o al Llobregat Entre els darrers es destaca el torrent de Llops, que neix sota la Beguda Alta i en el qual desguassa el del Canals, amb el del Torres i el de Can Sitges, i el de Ca n’Estella El de Can Noguera fa de termenal septentrional amb el municipi d’Abrera Dels…

La geografia La plana litoral, de 40 a 80 km d’amplada, és baixa i arenosa, amb les costes retallades pels estuaris dels rius que procedeixen del Fouta Djalon és una regió de precipitacions abundants Conakry enregistra 4349 mm anuals, caracteritzada per l’existència d’una estació seca i una d’humida les temperatures són elevades 26 °C, i la temperatura mitjana d’escassa oscillació tèrmica La costa és coberta de manglars Cap a l’interior s’eleven gradualment una sèrie de terrasses graonades que culminen en el Fouta Djalon les precipitacions són menys abundants 1712 mm anuals a Labé i les…