Resultats de la cerca

Es mostren 118 resultats

Gembloux

Campanar de Gembloux, declarat patrimoni mundial de la humanitat per la Unesco

Localitat

Localitat de la província de Namur (Bèlgica).

Gran enciclopèdia catalana

Thuin

Campanar de Thuin, del 1639, declarat patrimoni mundial de la humanitat per la Unesco

Localitat

Localitat de la província d’Hainaut (Bèlgica).

Gran enciclopèdia catalana

Minsk

El castell de Nesvizh, a la regió de Minsk, dissenyat per Giovanni Bernardoni, patrimoni de la humanitat

Divisió administrativa

Oblast’ de Bielorússia.

La capital és Minsk

Gran enciclopèdia catalana

Silèsia

Església de la Pau a Jawor (Baixa Silèsia), edifici catalogat patrimoni de la humanitat

Història

Regió històrica de l’Europa Central, entre el vessant nord-est dels Sudets i la conca superior de l’Oder, actualment dins els límits de l’estat polonès, llevat d’una petita part, que pertany a Txèquuia, on forma part de la Moràvia Septentrional.

Regió d’un nivell industrial elevat, és rica en jaciments de carbó, ferro, zinc, plom, sal gemma i sofre Ocupada per tribus eslaves des dels segles V-VI, a la darreria del segle IX formà part de la Gran Moràvia, i al segle X fou incorporada al naixent estat polonès simultàniament s’inicià la seva cristianització, que culminà poc després de l’any mil amb la fundació del bisbat de Breslau La fragmentació de Polònia a partir de la mort de Boleslau III Bocatort facilità la penetració txeca i alemanya a Silèsia, que el 1163 esdevingué un feu del Sacre Imperi Romanogermànic El 1335, pel tractat de…

Gran enciclopèdia catalana

Binche

Campanar de Binche, part de l'Ajuntament de la localitat, declarat patrimoni mundial de la humanitat per la Unesco

Localitat

Localitat de la província d’Hainaut (Bèlgica).

Gran enciclopèdia catalana

Pomerània

Castell de l’orde teutònic, fortalesa més gran d'Europa i que és declarada patrimoni de la humanitat

Geografia històrica

Regió del litoral bàltic de límits fluctuants en el curs del temps, entre Prússia, a l’E, i Mecklemburg, a l’W.

Als segles X-XI era habitada pels pomeranis Cristianitzada per Boleslau III de Polònia amb l’ajut de l’emperador Lotari III, les terres properes a l’Oder 1135, vassalles de Lotari, restaren pràcticament a les mans dels antics senyors, que el 1170 adoptaren els títols de ducs de Stettin i de Demnin Quant a la zona oriental Pomerània vistuliana o Pomerèlia, fou governada des de Gdańsk per ducs nominalment sotmesos als sobirans de Polònia en 1308-09 la conqueriren els Cavallers Teutònics, i el 1466, en virtut del segon tractat de Toruń, es reincorporà al regne polonès La zona inclosa dins l’…

Gran enciclopèdia catalana