Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
Hindustān
Regió
Regió de l’Índia formada per la plana indogangètica, que s’estén pel S de l’Himàlaia en direcció NW-SE.
Es caracteritza pel gran nombre de rius que la solquen El clima és d’hiverns suaus i estius calorosos i humits És densament poblada i amb grans nuclis urbans Delhi, Lakhnaū Vārānasi, etc
parc nacional Olímpic
Espai natural
Parc nacional de l’estat de Washington (EUA), a la península Olímpica.
Ocupa una superfície de 3733 km², que inclou el massís Olímpic , les zones costaneres del Pacífic i els boscos temperats humits L’any 1909 fou declarat monument nacional el 1938, parc nacional el 1976, reserva de la biosfera, i el 1981, patrimoni de la humanitat per la UNESCO
parc natural dels Ports

Monument a la cabra hispànica al bell mig del parc natural dels Ports
© Fototeca.cat
Espai natural
Zona dels ports de Beseit declarada parc natural l’any 2001 per la Generalitat de Catalunya.
Ocupa una extensió de 35051 ha, repartida entre les comarques de la Terra Alta Arnes, Horta de Sant Joan i Prat de Comte, el Baix Ebre Alfara de Carles, Paüls, Roquetes i Tortosa i Montsià Mas de Barberans i la Sénia Per la seva situació, a cavall entre la Serralada Prelitoral Catalana i el Sistema Ibèric, presenta una bona diversitat de valors naturals Les comunitats vegetals inclouen espècies eurosiberianes i boreoalpines, al costat d’altres típicament mediterrànies A l’estatge inferior domina la màquia de garric i margalló, i a les zones més fresques el carrascar A l’estatge submediterrani…
Iowa
Divisió administrativa
Estat dels EUA.
La capital és Des Moines És una plana lleugerament inclinada cap al NW, coberta per sediments glacials La xarxa hidrogràfica és formada pels rius Turquey, Maquoketa, Wapsipinicon, Cedar, Iowa i Des Moines, afluents del Mississipí, i pel Floyd, el Little Sioux, el Boyer i el Nishnabotna, afluents del Missouri El clima és continental, amb hiverns freds i estius càlids i humits Iowa és un dels estats agrícolament més rics de la Unió, gràcies a la fertilitat dels sòls negres, granulars i rics en matèries minerals La població, que s’ha incrementat en un segle l’1,3% anual…
reserva natural del delta del Llobregat

Maresma del Remolar-Filipines
© Sergi Bosch / CPGEN Delta del Llobregat
Zona humida deltaica situada a la dreta del Llobregat i emmarcada administrativament dins els municipis del Prat de Llobregat, Viladecans, Gavà i Sant Boi de Llobregat, tots ells de la comarca del Baix Llobregat.
Comprèn una àrea fortament antropitzada on resten encara alguns estanys d’aigua salabrosa, aiguamolls litorals i maresmes Aquesta àrea és considerada la segona gran zona humida de Catalunya i presenta un gran valor tant per l’important nombre d’espècies d’ocells que hi hivernen i crien, com per la vegetació halòfila i d’aiguamolls L’any 1988 la Generalitat declarà reserves naturals parcials el sector la Ricarda-ca l’Arana 111 ha i el del Remolar-Filipines 177 ha L’any 1994 aquestes reserves i la platja del Prat, l’estany de la Murtra i el dels Reguerons foren declarats zones d’especial…
Illinois
Divisió administrativa
Estat dels EUA.
La capital és Springfield És situat al nord de les Grans Planes, entre els Grans Llacs i el Mississipí, presenta un relleu suau, només accidentat per formacions morèniques, testimoni del glacialisme quaternari, que l’envaí totalment És dividit en dues conques hidrogràfiques la del Mississipí, que és formada pels rius Rock, Illinois i Kaskasia, i la del Wabash-Ohio, al sector sud-oriental El clima és continental, amb estius càlids i humits i hiverns molt freds 11°C de temperatura mitjana i 900 mm anuals de precipitacions El bosc, que actualment ocupa l’11,2% de la superfície abans…
Martinica
Territori no independent
Illa
Illa de la mar de les Antilles, al mig de les Petites Antilles, que constitueix un departament francès d’ultramar, amb un estatut de col·lectivitat territorial des del 1982.
El relleu és volcànic, molt accidentat, amb activitat moderna Cal destacar la Montagne Pelée 1463 m, que del 1902 al 1904 destruí completament la ciutat de Saint-Pierre El clima és tropical, amb una pluviositat que varia, segons l’exposició als alisis, entre els 1000 i els 2000 mm anuals La vegetació va des dels boscs humits tropicals fins a la sabana La temperatura mitjana a Fort-de-France és de 27°C La població és, sobretot, mulata 95% El creixement anual és de l’11‰ L’agricultura es basa en la canya sucrera, les bananes, la pinya tropical i la mandioca Hi ha indústries…
ports de Beseit
ports de Beseit
© Fototeca.cat
Conjunt orogràfic, el més important de les muntanyes de la regió de Tortosa, format pels grups de la serra de l’Espina (1.181 m), el Montcaro (o el Caro) (1.442 m), la serra d’Encanader (1.393 m) i el pic de Cervera (1.347 m).
Limitat a l’est per la depressió d’Ulldecona i al sud-est per la vall de Tortosa, s’eleva de manera brusca sobre la depressió de l’Ebre L’estructura alpina de les Serralades Costaneres Catalanes es manifesta clarament per l’orientació sud-oest - nord-est dels plecs Aquesta estructura és tallada per falles verticals i cavalcaments Així, entre el bloc de Godall 400 m i el Montcaro s’obre la depressió de la Sénia, emplenada per dipòsits detrítics del Quaternari Els materials són, sobretot, calcàries del Juràssic, però hom troba, també, els nivells característics del Triàsic i del…
serra de Cadí
l’Alt Urgell La serra de Cadí des del camí d’Ansovell
© Fototeca.cat
Serra
Serra dels Prepirineus catalans, que s’estén en direcció W-E al llarg de 40 km, des del pas dels Gosolans fins al coll de Tancalaporta, i separa la vall de la Vansa i l’alt Berguedà de l’Urgellet i el Baridà, bé que popularment hom estén el nom de Cadí fins al Moixeró i la Tosa d’Alp i fins al Pedraforca.
Forma part de les anomenades serres interiors dels Prepirineus, i és separada de la zona axial de la serralada per la falla del Segre Els vessants septentrionals, damunt el Baridà, formen una llarga cinglera de més de 500 m d’altitud el vessant meridional, per contra, és en la part alta molt més suau La integren materials calcaris i margosos dipositats durant l’era secundària i el començament de la terciària els vessants septentrionals presenten gairebé íntegrament materials dels Lies i el Juràssic, i els cims, calcàries eocèniques El relleu actual es formà durant l’era terciària, a…
Hawaii

Cascada Akaka, Hawaii
© Fototeca.cat-Corel
Arxipèlag
Divisió administrativa
Arxipèlag d’Oceania, al mig del Pacífic i al S del tròpic de Càncer, que constitueix un estat dels EUA.
La capital és Honolulu Les illes més importants per llur extensió són vuit Hawaii 10414 km 2 , Kahoolawe 117 km 2 , Kauai 1427 km 2 , Lanai 365 km 2 , Maui 1886 km 2 , Molokai 671 km 2 , Niihau 186 km 2 i Oahu 1549 km 2 són d’origen volcànic —encara hi ha alguns volcans en activitat— i molt muntanyoses Les altituds màximes són assolides a l’illa de Hawaii als volcans Mauna Loa 4170 m i Mauna Kea 4205 m El clima és tropical amb pluges abundants, afectat per l’alisi del NE La vegetació natural és una selva pluvial, actualment molt alterada per l’home i substituïda per sabanes,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina