Resultats de la cerca
Es mostren 68 resultats
Montejurra
Muntanya
Muntanya de Navarra, al SE d’Estella (1 405 m).
Hi tingué lloc la batalla de Montejurra 7 i 8 de novembre de 1873, en la qual el general Domingo Moriones intentà, debades, de reprendre als carlins la ciutat d’Estella Aquesta victòria defensiva dels carlins és commemorada anualment primer diumenge de maig amb un romiatge al monestir d’Irache i una concentració a la muntanya El 1976, en ocasió d’aquest romiatge, hi hagué uns gravíssims incidents en una confrontació entre dues faccions carlines A conseqüència del combat de Montejurra 1876, Fernando Primo de Rivera ocupà Estella
Tallinn
Ciutat
Capital d’Estònia, a la costa meridional del golf de Finlàndia i a la badia de Tallinn.
Ben comunicada per ferrocarril i carretera, el seu port lliure de glaç ha estat un dels més importants per a Rússia Té establiments siderúrgics, fàbriques de maquinària, de productes químics i alimentaris El 1219 els danesos aixecaren una fortalesa al lloc de l’antic burg estonià de Lindanassa El 1284 la ciutat ingressà a la Lliga Hanseàtica i el 1346 a l’orde Teutònic Es rendí a Pere el Gran de Rússia el 1710 Després de la proclamació de la República d’Estònia 1918, fou capital d’aquesta i de la República Soviètica creada el 1940 Ocupada pels alemanys durant la Segona Guerra Mundial, el 1944…
illes Senkaku
Arxipèlag
Arxipèlag de la mar de la Xina Oriental format per cinc illots deshabitats d’uns 7 km2 en total.
De sobirania discutida, les seves aigües són riques en recursos pesquers, i també en reserves de gas natural i petroli al subsol Situat entre els arxipèlags d’Okinawa i Taiwan, constitueix una posició estratègica des del punt de vista militar El Japó incorporà oficialment les illes sota el seu domini del 1895 a la fi de la Segona Guerra Mundial, i el 1971 foren retornades al Japó pels EUA, que n’havia establert un protectorat Per la seva banda, la Xina en reclama també la sobirania amb l’argument que les illes havien estat utilitzades des de temps ancestrals pels pescadors…
Terranova
Divisió administrativa
Província del Canadà, formada per l’illa de Terranova i les illes adjacents i el sector oriental de la península del Labrador.
La capital és Saint John's La part continental, de litoral molt retallat i nombrosos fiords, és l’extrem oriental de l’escut canadenc És important l’economia pesquera, principalment bacallà i arengades La mineria produeix amiant, coure, plom, zinc i espat fluor L’agricultura és bàsicament de subsistència, a part el farratge, que alimenta el bestiar boví per a la producció de llet L’explotació forestal dóna lloc a indústries de la fusta i de pasta de paper Hi ha també indústria alimentària derivats de la llet i conserves de peix La densitat de població és d’1,4 h/km 2 1991 però cal tenir en…
Florida
Península
Península del SE de l’Amèrica del Nord, entre l’Atlàntic, a l’est, i el golf de Mèxic, a l’oest, separada de Cuba i les Bahames pel canal homònim.
És una plataforma càrstica recoberta de sediments cretacis, els sectors deprimits dels quals són envaïts per les aigües freàtiques A només 75 m d’altitud, l’escàs pendent en dificulta el drenatge, per la qual cosa les àrees palúdiques i pantanoses hi ocupen uns 30 000 km 2 la major part del drenatge és artificial, efectuat al compàs de l’agricultura El litoral atlàntic és rectilini, regularitzat per dunes i cordons litorals el golf és més abrupte, i té alguns ports naturals Charlotte Bay, Tampa Bay Administrativament, és compresa dins l’estat de Florida Descoberta per Vicente…
Martinica
Territori no independent
Illa
Illa de la mar de les Antilles, al mig de les Petites Antilles, que constitueix un departament francès d’ultramar, amb un estatut de col·lectivitat territorial des del 1982.
El relleu és volcànic, molt accidentat, amb activitat moderna Cal destacar la Montagne Pelée 1463 m, que del 1902 al 1904 destruí completament la ciutat de Saint-Pierre El clima és tropical, amb una pluviositat que varia, segons l’exposició als alisis, entre els 1000 i els 2000 mm anuals La vegetació va des dels boscs humits tropicals fins a la sabana La temperatura mitjana a Fort-de-France és de 27°C La població és, sobretot, mulata 95% El creixement anual és de l’11‰ L’agricultura es basa en la canya sucrera, les bananes, la pinya tropical i la mandioca Hi ha indústries sucreres, de…
Silèsia

Església de la Pau a Jawor (Baixa Silèsia), edifici catalogat patrimoni de la humanitat
© Oficina de Turisme de Polònia
Història
Regió històrica de l’Europa Central, entre el vessant nord-est dels Sudets i la conca superior de l’Oder, actualment dins els límits de l’estat polonès, llevat d’una petita part, que pertany a Txèquuia, on forma part de la Moràvia Septentrional.
Regió d’un nivell industrial elevat, és rica en jaciments de carbó, ferro, zinc, plom, sal gemma i sofre Ocupada per tribus eslaves des dels segles V-VI, a la darreria del segle IX formà part de la Gran Moràvia, i al segle X fou incorporada al naixent estat polonès simultàniament s’inicià la seva cristianització, que culminà poc després de l’any mil amb la fundació del bisbat de Breslau La fragmentació de Polònia a partir de la mort de Boleslau III Bocatort facilità la penetració txeca i alemanya a Silèsia, que el 1163 esdevingué un feu del Sacre Imperi Romanogermànic El 1335, pel tractat de…
bosc de Poblet

Vista des del bosc de Poblet
© Fototeca.cat
Bosc de les muntanyes de Prades, estès pels termes de l’Espluga de Francolí, Vimbodí i Poblet, Montblanc i Prades, des del monestir de Poblet, al NE, fins prop de la vila de Prades, al SW.
Inclou els terrenys vinculats històricament al monestir El nom de Poblet prové d’ hortur populeti lloc d’horta envoltat d’un bosc d’àlbers, descriptiu de l’indret on es bastí Hi ha les antigues granges forestals de la Pena i de Castellfollit, propietat de la comunitat Ja des del 1172 el monestir aconseguí dels reis un gran nombre de drets sobre el bosc i la prohibició que els pobles veïns hi fessin tales i hi pasturessin ramats Montblanc, l’Espluga, Prades, Rojals i Vimbodí hi reclamaren drets comunals el 1349 tingué lloc una avinença entre el monestir i la vila de Prades, però continuaren…
Sikkim
Geografia històrica
Petit regne de la regió de l’Himàlaia que, des del 1974, constitueix un estat associat a l’Índia.
La capital és Gangtog És situat entre el Nepal a l’W, la Xina al N, Bhutan a l’E i l’estat d’Assam, Índia, al S País muntanyós dominat al NW pel massís de Kanchenjunga 8 585 m, comprèn la vall alta del riu Tistā, afluent del Brahmaputra Ocupa una posició estratègica a la ruta entre la Xina i l’Índia La població, escassa 43,3 h/km 2 1981, és de raça nepalesa i de religió hindú, amb minories de bhòtia i leptxes que professen el budisme Amb prou feines té població urbana 5,1% i l’únic nucli urbà important és la capital Entre les serralades s’obren profundes valls que al S del país davallen fins…
Canton
La ciutat xinesa de Canton i el riu Zhu
© B. Llebaria
Ciutat
Capital de la província de Guangdong, a la regió del Centre-sud, Xina.
Situada vora el delta dels rius Xi, Bei i Dong, que li ofereixen fàcil comunicació amb el centre del país, la ciutat s’estén al llarg de la vora esquerra del riu Zhu o “de les Perles”, si bé l’àrea urbana comprèn d’altres nuclis més allunyats, com Huang-pu Whampoa, port per a vaixells oceànics El nucli antic és el centre d’afers, mentre el sector modern, a l’oest, construït després del 1921, que hom enderrocà les muralles del clos vell, concentra les funcions industrials Hi ha un barri flotant d’embarcacions, densament poblat Fou el port més important de la Xina meridional, amb exportacions…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina
