Resultats de la cerca
Es mostren 71 resultats
Sant Maure

Vista aèria del Barri de Sant Maur, al límit amb Igualada, actual cap del municipi de Santa Margarida de Montbui (Anoia)
© Fototeca.cat
Barri
Barri i cap del municipi de Santa Margarida de Montbui (Anoia) formant conurbació urbana amb Igualada, situat a la dreta de l’Anoia, als vessants del turó del Pi (antiga zona fortificada), davant la ciutat d’Igualada.
La seva expansió ha estat motivada per l’afluència de població immigrada i s’han produït grans problemes d’equipament i d’infraestructura El 1966 s’inaugurà la capella de Sant Maur, erigida en parròquia el 1968
Saint John’s
Ciutat
Capital d’Antigua i Barbuda, situada a l’illa d’Antigua.
Centre comercial del país i el port principal de l’illa Fou fundada el 1632 com una petita caseria per un grup de britànics provinents de l’illa veïna de Saint Christopher L’any 2016, les drassanes, els edificis i la infraestructura naval construïts vers el 1720 durant l’època de la dominació britànica, foren declarats patrimoni cultural de la humanitat per la UNESCO
Sant Ponç de Fontejau
Barri
Poble i actual barri de Girona de l’antic terme de Sant Gregori, al sector pròxim a la ciutat, agregat al seu terme l’any 1974.
L’antiga parròquia de Sant Ponç, que havia estat possessió de la de Sant Feliu de Girona, es trobava prop de la confluència del Ter amb la riera de Fontejau, afluent seu per la dreta, al NW de la ciutat Molt perjudicada pels aiguats o avingudes del riu, fou acabada d’enderrocar el 1809, durant la guerra del Francès el lloc depengué des d’aleshores eclesiàsticament de Talaià És actualment un barri de població immigrada, amb greus dèficits d’infraestructura
Complejo Ferrovial Zárate Brazo Largo
Xarxa ferroviària
Xarxa viària
Infraestructura ferroviària i de carretera que comunica les províncies de Buenos Aires i Entre Ríos (Argentina).
El conformen dos viaductes sobre els rius Paraná de las Palmas i Paraná Guazú, els accessos i un tram de carretera que connecta als ponts sobre l’illa Talavera Obert al trànsit el 1977, el nom oficial és des del 1995 Complejo Unión Nacional Uneix les localitats de Zárate Buenos Aires i Brazo Largo Entre Ríos
túnel de Viella
Túnel viari
Túnel que comunica l’Alta Ribagorça amb la Vall d’Aran.
Situat a la carretera N-230, el mateix nom designa, de fet, cadascun dels dos túnels construïts parallelament i de manera successiva, el més antic dels quals està tancat al trànsit convencional El primer projecte data del segle XIX i fou concebut per Pascual Madoz, que l’encarregà a enginyers francesos, bé que fou desestimat per les grans dificultats tècniques El 1924 els representants de la Vall d’Aran demanaren al rei Alfons XIII la construcció del túnel Les obres s’iniciaren el 1928 i havien de durar, segons les previsions, cinc anys tanmateix, les vicissituds burocràtiques, tècniques i…
port de Tarragona

Vista aèria del port de Tarragona
Construcció i obres públiques
Port marítim del municipi de Tarragona (Tarragonès).
Infraestructura Molt ben comunicat per superfície, té una amplada de bocana de 452 m, una àrea de molls de més de 550 ha, uns calats d’entre 12 i 19 m, una línia d’atracada de 17 km i una làmina d’aigua de més de 500 ha És una de les infraestructures més importants de l’Estat espanyol i de la Mediterrània, i manté serveis directes a través de línies marítimes regulars amb 60 ports de tot el món Disposa de magatzems frigorífics, coberts, pantalans, sitges i una terminal de contenidors amb capacitat per a 1,5 milions de TEU Port químic de referència del sud d’Europa, a les…
el Guinardó

Seu del districte Horta-Guinardó, a Barcelona
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Barcelona situat al vessant E de la muntanya Pelada, dins l’antic municipi de Sant Martí de Provençals.
Li donà el nom el mas Guinardó —avui centre cultural del barri—, esmentat ja des de l’edat mitjana El barri es començà a formar el 1896, amb la urbanització de les terres del mas Guinardó i les del mas Viladomat, fora del traçat del pla Cerdà Els anys trenta era habitat per famílies de classe mitjana i format conjuntament per cases de pisos i habitatges unifamiliars Ha estat afectat, per un procés d’ocupació progressiva, per cases de pisos que l’han densificat extraordinàriament Havia estat zona mixta d’habitatge i indústria, la qual ha desaparegut quasi totalment La rambla de Volart és l’eix…
Vitòria
Façana de l’Ajuntament de Vitòria
© Fototeca.cat
Municipi
Ciutat del País Basc, capital d’Àlaba i capital oficial del País Basc, on ha estat establerta la seu del govern autonòmic.
Situada en una cruïlla de camins entre les muntanyes Basques, els Prepirineus meridionals i la serralada Ibèrica, entre la vall de l’Ebre i el vessant cantàbric, és damunt un turó que domina la vall del Zadorra, aprofitada per les rutes de Castella a França Mercat agrari, s’industrialitzà des del començament del segle XX maquinària agrícola, sucre, naips, mobles La població passà de 30 700 h el 1900 a 49 752 el 1940 A partir del 1947 una nova onada industrialitzadora metallúrgia de transformació, indústria del cautxú, etc, basada en la infraestructura de la diputació foral, el…
la Sagrera

La plaça porticada de Masadas, al barri de la Sagrera de Barcelona (Barcelonès)
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Barcelona, dins l’antic municipi de Sant Martí de Provençals, separat de Sant Andreu de Palomar per la riera d’Horta.
Del 998 es conserven les primeres notícies d’un grup de cases, algunes amb torres de defensa, al voltant de la sagrera de l’església parroquial de Sant Martí El 1877 hi havia només unes 48 cases A l’últim terç del segle XIX rebé l’impacte industrialitzador i s’anà transformant en barri industrial, amb predomini dels sectors metallúrgic i tèxtil, i es desenvolupà la urbanització del barri amb la formació del Fondo de Sant Martí , mentre que el nom de la Sagrera fou heretat pel nucli de cases que hi havia al llarg de la carretera del Vallès, al N del vell nucli rural de Sant Martí El 1877 el…
Santa Susanna
Santa Susanna
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi que s’estén a la costa, entre Malgrat de Mar a llevant i Pineda a ponent. També limita amb els municipis de Palafolls (NE) i Tordera (N i NW).
Situació i presentació El municipi, que és accidentat pels contraforts orientals del massís de Montnegre, comprèn tota la vall de la riera de Santa Susanna o de Miralles, que neix als vessants del puig de Miralles 335 m, al límit amb Tordera i Palafolls i després de córrer entre el puig de la Guàrdia 241 m, a ponent i el turó de Montagut 215 m, a llevant desemboca directament a la mar La costa és lineal i sorrenca Els boscos, no gaire extensos, però espessos, s’enfilen pels vessants del sector muntanyós, amb alzines i pins, que han substituït el tradicional conreu dels garrofers En aquesta…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina