Resultats de la cerca

Destruïda pels sarraïns, probablement l’any 793, juntament amb la ciutat romanovisigòtica Orgia o Orgellia , la primitiva església episcopal fou substituïda per una altra, bastida en temps de Carlemany , que el bisbe Sisebut consagrà, el 839, en presència del comte Sunifred I d’Urgell-Cerdanya Refeta, en estil art romànic , pel bisbe Ermengol 1010-35, fou objecte d’una nova dedicació, l’any 1040, durant el pontificat del seu successor Eribau A més de l’altar de Santa Maria, que ocupava l’absis central, en els documents coetanis són esmentats uns altres cinc altars de sant Esteve, del Sant…

La geografia Cap de comarca, Villena És centrada per la depressió transversal a les serres prebètiques que recorre el riu Vinalopó, més important com a via de pas a la Meseta que pel seu cabal 0,44 m 3 per segon A la dreta del riu hi ha la Serrata, la serra de les Salines 1237 m i la serra de la Umbría 847 m al N del Vinalopó hi ha la serra de Sant Cristòfor o de San Cristóbal 779 m, on és assentada la ciutat de Villena, i a l’esquerra del riu, les penyes Roges 1042 m, la serra de l’Arguenya 1228 m, la serra de Beneixama 1004 m i la serra del Frare 1042 m Sovint les serres s’aïllen entre…

Situació i presentació Es troba, a ponent de la comarca, al límit amb el Baix Cinca, a l’interfluvi del Cinca límit occidental del terme i del Segre límit meridional, que conflueixen a l’extrem SW del territori l’Aiguabarreig, espai classificat en el PEIN Limita amb els municipis de la Granja d’Escarp S, Seròs E, Fraga N i Torrent de Cinca W, els dos últims pertanyents a la comarca del Baix Cinca El relleu és format per planes amb elevacions estretes i allargades perpendicularment al Cinca, d’escassa altitud La part de ponent i migdia del terme forma part de la zona fèrtil alluvial dels rius…

La geografia Cap de comarca, Prada És constituïda per l’alta i mitjana vall de la Tet, des que aquesta abandona la fossa de Cerdanya, al congost entre Sautó i Fontpedrosa, fins al Riberal rossellonès Els trets fonamentals de la conca responen a la continuació oriental de les línies de fractura de la Cerdanya, que delimiten també aquí una cubeta d’esfondrament, però molt més estreta i encaixada La tanca, al sud, el massís que s’estén des del pic d’Eina 2786 m alt fins a roca Colom 2464 m, partió amb la vall del Ter Ripollès, que s’enlaira després vers el NE fins al puig de Tretzevents 2763 m i…

La geografia física Constituïda per un sòcol basàltic jove, pobre en intrusions metàlliques i bombat a l’interior on l’altura, quasi sempre superior als 500 m, culmina a 2100 m al Hvannadalshnúkur, a la glacera d’Öraefajökull, al SE, Islàndia es caracteritza pel vulcanisme i el glacialisme, l’associació dels quals determina la singularitat del paisatge Té nombrosos cràters volcànics, alguns dels quals són molt explosius, com el Hekla i el Laki les colades de lava han blocat sovint les valls i han originat llacs, com el de Thingvellir també abunden les surgències d’aigües termals, a vegades…

El conjunt monàstic El monestir de Sant Cugat es pot considerar com un dels conjunts monàstics medievals més ben conservats de Catalunya i com un dels millors exemples de les transformacions històriques dels monestirs benedictins Està organitzat de la manera habitual en aquest tipus de centres, amb les dependències disposades al voltant del claustre, i s’assenta sobre un antic recinte fortificat romà, el castrum Octavianum, els vestigis del qual són visibles a la part baixa de la capçalera de l’església Les restes més antigues identificades dels edificis cristians es troben al pati del…

La geografia física És una regió muntanyosa formada aproximadament per l’alta conca de la Valira El pic més alt de les valls, l’alt de Coma Pedrosa, té 2946 m d’altitud i el punt més baix és a 840 m, a l’entrada meridional del país El territori, situat al Pirineu axial, comprèn dues valls principals afluents de la Valira la ribera d’Ordino i la Valira d’Encamp, que es reuneixen a les Escaldes En el relleu són visibles les empremtes d’origen glacial, que arriben fins a Santa Coloma, al pont de la Margineda Per això les valls són molt obertes, amb replans on s’han installat els pobles,…

Situació i presentació S’estén al centre de la plana o ribera de la Seu, formada pel Segre a la seva confluència amb la Valira, bé que té un sector que es troba a la dreta d’aquest riu i que correspon a l’antic terme de Castellciutat, dit antigament i popularment Ciutat Aquest municipi, de 4,7 km 2 , fou annexat a la Seu d’Urgell el 1971 El municipi de la Seu d’Urgell és el tercer de menor territori de la comarca de l’Alt Urgell, després dels termes d’Organyà i Arsèguel Limita al N amb les terres de les Valls de Valira, a l’E amb Estamariu, al SE amb Alàs i Cerc, al SW amb la Ribera d’…

Situació i presentació El terme té una altitud que oscilla entre els 114 i els 180 m El seu terreny és generalment pla i només al sector N s’alcen uns petits turons, que són els darrers contraforts de les Muntanyes de Prades El terme és situat gairebé al centre de la plana del Camp, limitat per les Muntanyes de Prades i la mar Confronta al N amb els termes de l’Aleixar, Castellvell del Camp, Almoster i la Selva del Camp, a l’W amb Riudoms i, ja del Tarragonès, amb Constantí E, Tarragona SE i Vila-seca S Cap riu no travessa el terme però en canvi hi ha nombrosos barrancs i rieres, entre els…