Resultats de la cerca
Es mostren 89 resultats
Montadó

Església romànica de Santa Anna, en precari estat de conservació
© Xevi Varela
Enclavament
Antiga parròquia i enclavament (5,33 km 2
) del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), situat al vessant N del Montsec, damunt la conca de Meià, separat de la resta del municipi pels termes de Gavet de la Conca (Pallars Jussà), Vilanova de Meià i Artesa de Segre (Noguera).
La seva església és dedicada a santa Anna i havia depès del priorat de Meià Despoblat al segle XVII, vers el 1660 fou repoblat pel senyor jurisdiccional Jeroni Cornet
Benadressa
Partida
Partida del terme de Castelló de la Plana a la vora esquerra de la rambla de la Viuda.
El 1788 Salvador Català, actiu comerciant i industrial castellonenc, demanà l’establiment formal amb dret jurisdiccional i carta de poblament d’una petita caseria dita modernament del Mercader , bastida el 1791 i actualment enrunada, que incloïa un molí, una fàbrica de terrissa, diverses cases i una capella
Torena
Despoblat
Despoblat del municipi de Sort (Pallars Sobirà), dins l’antic terme de Llessui, a l’indret conegut pel tossal de Torena (1 677 m alt.).
El castell de Torena és esmentat ja l’any 980 Esdevingué el centre jurisdiccional de la vall d’Àssua, i donà nom al llinatge que senyorejà la vall Desaparegué al s XV igual com el poble del mateix nom i fou substituït com a cap de la vall d’Àssua pel castell de Malavella
Sant Pere de Castanyedell
Caseria
Caseria i antiga parròquia rural del municipi de Vilanova de Sau (Osona), situada a 596 m alt., a la vall de Castanyedell (tributària, per la dreta, de la riera Major) de les Guilleries.
Existia ja el 1099, i la seva demarcació formà sempre part del terme jurisdiccional de Sau La seva església fou reedificada entre els anys 1780 i 1782 avui es troba tancada i sense culte El seu cens normal era de 10 masies el 1885 tingué un màxim de 26 famílies la principal, el mas Tortadès, amb planters d’avets i altra flora especial
vescomtat de Cabrera

Dominis de la casa de Cabrera a mitjan s XIV (1350-63): el vescomtat de Cabrera amb el comtat d’Osona i el vescomtat de Bas
© fototeca.cat
Història
Jurisdicció feudal que s’estenia, en el temps del seu major expandiment (1356-65), per les conques del Ter (la plana de Vic al nord de Tona, Collsacabra, Guilleries i zona marginal de la Selva fins a Anglès), de la Tordera (amb el Montseny i la zona de marina entre Arenys i Blanes) i del Fluvià (plana d’En Bas).
Aquest patrimoni jurisdiccional s’havia anat formant a base de les baronies del Cabrerès i d’altres baronies que anaren infeudant-se durant els s XI i XII els vescomtes de Girona vescomtat que es vinculà a aquesta família, posant sota llur potestat altres barons Enllaços matrimonials i compres i, sobretot, la creació del comtat d’Osona el 1356, amb la ciutat de Vic i els territoris d’una llegua al voltant seu, i la unió del vescomtat de Bas el 1352, completaren el conjunt, dins el qual, tanmateix, hi havia els enclavaments de Sant Celoni que pertanyia als hospitalers i la vall de Gualba i el…
Saderra

El mas Sardera, al terme d’Orís
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Orís (Osona), a l’esquerra del torrent de Saderra
, afluent per l’esquerra del Ter, centrat per la parròquia de Sant Marcel de Saderra.
Originàriament pertangué al terme del castell de Torelló la vall de Saderra consta des del 930 i l’església des del 949 El castell de Saderra , d’història breu, es fusionà el s XIV amb el terme de Besora en l’aspecte jurisdiccional i a la casa de Saderra , veïna de l’església, en el civil Formà ajuntament propi als s XVIII i XIX el 1840 es fusionà amb Orís Un dels seus masos més importants és l'Espona de Saderra
castell de Cruïlles
Nom popular amb el qual és conegut el casal dels Cruïlles (Aiguafreda, Vallès Oriental).
El castell és l’antiga residència dels senyors de la quadra, el qual, sense haver tingut mai la categoria de castell termenat, era considerat centre jurisdiccional del terme, transformat en baronia el 1577 Els seus propietaris, sempre d’una mateixa família que canvià de nom per successius enllaços matrimonials, foren successivament Aiguafreda, Vilargent, Bassella, Hostalric, Cruïlles, Aimeric i Pignatelli El primitiu casal fou destruït o desmantellat per ordre del rei al principi del segle XVI Actualment els seus propietaris, que també ho són de la Llobeta, l’han reconstruït,…
serra de Cabrera

Serra de Cabrera
© Fototeca.cat
Serra
Plataforma tabular i acinglerada, d’1 km de longitud, que forma part de la Serralada Transversal (1.312 m), al límit de la Garrotxa i d’Osona.
És separada del pla d’Aiats, d’estructura similar, pel collet de Cabrera i pel coll de Bram Al peu dels cingles de Cabrera s’obre la falla que separa les plataformes residuals d’Aiats i de Cabrera de la plana de Vic Damunt el pla, vora el collet de Cabrera, hi havia emplaçat el castell de Cabrera , pertanyent al comtat de Besalú, esmentat ja el 1017, que fou el lloc d’origen de la família Cabrera el seu terme jurisdiccional rebé el nom del Cabrerès Abandonat el castell i afectat pels terratrèmols de 1427-28, desaparegué La seva església de Santa Maria fou reconstruïda el 1429 i renovada el…
l’Ofegat
Antic poble
Antic poble i terme del municipi de Tàrrega (Urgell), al N de la ciutat, al voltant de l’antic castell de l'Ofegat
.
L’any 1121 consta que la canònica de Solsona posseïa terres i vinyes al lloc, situat a l’extrem de la marca del comtat de Berga Durant el segle XIV era un petit poblet, amb set focs registrats en el fogatjament de 1365-1370, i d’uns tres focs vers el 1381 Hi havia una parròquia dedicada a Sant Miquel Al final del segle XV el lloc de l’Ofegat fou comprat per la baronessa de Soldevila i es transformà en baronia La seva filla i hereva, Elisabet de Soldevila i Sescases i el seu marit Onofre de Ponts setembre del 1559 vengueren el castell, el terme i tots els drets al consell general de la vila de…
el Mor
Castell
Antic castell, vilatge i terme del municipi de Tàrrega (Urgell), al NW de la ciutat.
Escampades per diferents indrets dels vessants del tossal del Mor , són visibles encara avui dia unes restes de construccions i habitatges d’origen medieval, i vestigis de murs fets amb carreus ben treballats que conformarien el recinte defensiu, quadrangular, de l’antic vilatge Al tossal s’han trobat també restes de l’antiga església de Santa Maria del Mor i de ceràmica àrab i grisa medieval El castell ocupava el cim del tossal El lloc, conquerit per Ramon Berenguer I, és esmentat el 1079 entre les possessions dels Anglesola Sembla que el domini jurisdiccional pertanyia al comte…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina