Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Lledó d’Empordà
Nucli de Lledó d’Empordà al voltant del conjunt monàstic de Santa Maria
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El municipi de Lledó, de 13,5 km 2 , és a les Garrotxes d’Empordà, a la vall alta del Manol, accidentada pels darrers contraforts orientals de la serra de la Mare de Déu del Mont que, a ponent del terme municipal, al límit amb el municipi de Cabanelles, formen l’interfluvi entre les conques de la Muga i del Fluvià El terme és drenat, a més, per la riera d’Àlguema, que neix a la vora del cap de municipi i el travessa A migdia i, sobretot, a llevant, els terrenys són menys accidentats i davallen suaument vers la plana Al NE el municipi limita amb Cistella per la riera de…
Aeròdrom de Calaf-Sallavinera
Esports aeris
Aeròdrom d’aviació esportiva situat entre Sant Pere Sallavinera i Calaf.
Impulsat el 1968 per Antoni Almirall, el 2010 era propietat de l’empresa Ceràmiques Calaf i gestionat per Joan Lladó És un camp d’aviació esportiva utilitzat esporàdicament per l’Aeroclub Barcelona-Sabadell i per l’escola d’aviació Top Fly, i també en la lluita contra l’extinció d’incendis Té una superfície de 16,6 ha, una pista d’herba i terra de 810 × 40 m i una plataforma d’estacionament
Sistema Mediterrani Català
Serralada
Nom amb que es coneix el conjunt de la Serralada Litoral Catalana i la Serralada Prelitoral Catalana.
Morfològicament i geogràficament segons Francisco Hernández Pacheco comprèn els relleus estesos des de les Gavarres Baix Empordà fins als ports de Beseit, entre la Depressió Central i la mar En canvi, seguint criteris estructurals segons Noel Llopis i Lladó i àdhuc per afinitats bioclimàtiques, sembla necessari de considerar que també comprèn la depressió costanera fins a Castelló de la Plana, continuació de la del baix Ebre, i les elevacions més septentrionals del País Valencià les serres del Maestrat i els ports de Morella, orogràficament integrades a la serralada Ibèrica
Serralada Prelitoral Catalana
Serralada Prelitoral Catalana Vilaplana del Camp, sota la serra de la Mussara i les muntanyes de Prades
© Fototeca.cat
Serralada
Serralada, la més interior, llarga (280-320 km) i elevada (800-1.700 m) de les tres unitats que integren el Sistema Mediterrani Català.
Consta d’elements d’edat i constitució dissemblant un massís hercinià, que ocupa el terç septentrional de la serralada unes serres alpines que, amb blocs hercinians englobats, ocupen la resta de la serralada i fragments discontinus de la Depressió Central Catalana, aixecats i adossats lateralment Es pot dividir en uns quants sectors En primer lloc, el massís hercinià, entre les conques del Ter i el Llobregat, que ha sofert l’erosió més intensa perquè fou el primer a formar-se la seva orientació, N-S vora el Ter, passa aviat a NE-SW, dominant a la serralada és el sector més poc mediterrani per…
Badalona
Vista aèria de Badalona
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Barcelonès, al vessant marítim de la serralada de Marina, ocupant la plana al·luvial costanera situada a l’esquerre del delta del Besòs.
Situació i presentació Limita amb Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet a l’W municipis amb els quals forma un sector d’una certa homogeneïtat que hom ha volgut anomenar el Barcelonès del Nord, el Barcelonès Oriental, el Baix Besòs, etc, i al qual, segons com, s’inclou Tiana i Montgat a l’E amb la mar Mediterrània, amb 4,8 km de platja, amb Tiana i amb Montgat Maresme i al N amb Montcada i Reixac Vallès Occidental i Sant Fost de Campsentelles Vallès Oriental Badalona s’estén entre la Serralada Litoral o Serra de Marina i la mar, a la plana litoral formada per la sedimentació dels…