Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Jönköping
Ciutat
Capital del län de Jönköping, Suècia, a la vora del llac Vättern.
L’explotació forestal constitueix el recurs més important Hi ha agricultura cereals, blat, civada i indústria paperera, de llumins, química i mecànica
Växjö
Ciutat
Capital del län de Kronoberg, Suècia.
Situada al vessant meridional de l’altiplà de Småland, a la vora del llac de Helgasjön, és un centre comercial i un nucli industrial fàbriques de paper i cellulosa i de llumins
Mâcon
Ciutat
Ciutat del departament de Saona i Loira, a la Borgonya, França.
Situada al N de Lió, a la vora del Saona, és un nucli industrial fabricació de mobles metàllics, llumins, material elèctric i aixetes És també un centre comercial vi i un nus de comunicacions
Kaifeng
Ciutat
Ciutat del sheng de Henan, Xina, a la regió del Centre-sud.
És situada a la vora dreta del Huang He, a l’E de Zhengzhou Té indústries de transformació alimentàries, tèxtils i de llumins i central tèrmica Antigament, mentre fou capital de l’imperi xinès Song segles X al XII rebé el nom de Bian
Uddevalla
Ciutat
Ciutat del län de Västra Götaland, al SW de Suècia.
Port pesquer i comercial, situat davant l’illa d’Horus, a l’estret de Skagerrat, al N de Göteborg Construccions navals, indústria tèxtil i fabricació de llumins Hom l’ha identificada amb Odensvold, antic lloc de sacrificis pagans Fou incorporada a Suècia el 1498, i durant les guerres entre suecs i danesos s XV-XVI fou incendiada diverses vegades
Alfara del Patriarca

Municipi
Municipi de l’Horta del Nord, situat a la dreta del barranc de Carraixet.
Els conreus d’horta cacauets, tarongers, llimoners, moresc, patates, que ocu pen tota la superfície conreable, són regats amb aigua de la séquia de Montcada, que travessa el terme Les terres, molt repartides, són explotades per llurs propietaris, llevat d’un 4% que ho és per arrendataris La indústria, que dóna feina a 2/3 de la població activa, constitueix la principal font d’ingressos fàbriques de material de construcció —teuleries i rajoleries—, que aprofiten les argiles de les comarques veïnes fàbrica de llumins confecció La població, pràcticament unida a Montcada, ha tingut…
Asti
Ciutat
Capital de la província d’Asti, al Piemont, Itàlia, vora el riu Tanaro.
Centre agrícola i comercial d’una fèrtil àrea vitícola amb diverses indústries tèxtils sederes, de bicicletes, de llumins Antic centre ligur i després colònia romana anomenada Hasta Pompeia, la ciutat es convertí durant el s VI en feu d’un comtat longobard Al s XII s’erigí en municipi lliure Sotmesa als Visconti de Milà s XIV, formà part del dot de Valentina Visconti muller de Lluís I d’Orleans i restà en poder de França fins el 1529, quan fou cedida a l’emperador Carles V pel tractat de Cambrai Incorporada a Savoia el 1575
Tarassona

Nucli antic de Tarassona
© MPG
Municipi
Municipi de la província de Saragossa, Aragó, a la vall del Queiles.
Centre agrícola bleda-rave, patates, cereals i vinyes, té també indústries tèxtils, d’adoberia, de llumins Important poblat romà i seu episcopal visigoda, fou sotmesa pels musulmans l’any 713 Conquerida per Alfons I el Bataller 1118, fou ocupada a la seva mort per Alfons VII de Castella i Lleó i tornada a Ramon Berenguer IV 1137 Jaume II hi preparà la sentència arbitral de concòrdia de Torrellas Felip II hi convocà les corts de Tarassona 1592, per a modificar els furs d’Aragó a favor de l’autoritat reial a partir d’aleshores, el rei pogué nomenar lliurement el justícia major d’Aragó i els…
Perusa
Perusa amb la Fontana Maggiore, a primer terme
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, a l’Úmbria, Itàlia, entre la vall del Tíber i el llac Trasimè.
Conserves alimentàries, manufactures ceràmiques, fàbriques de llumins Universitat, fundada el 1307 Arquebisbat catòlic Ciutat etrusca Perusia , hagué de sotmetre's a Roma el 295 aC Octavi la féu cremar amb motiu de la guerra de Perusa 41-40 aC, però la reconstruí acabada aquesta Pertangué a l’exarcat de Ravenna i el 754 s’integrà als Estats Pontificis, bé que aconseguí d’independitzar-se'n després El 1540 revertí al domini del papa i el 1860 s’integrà al novell estat italià Conserva restes etrusques la porta de la Mandorla, l’arc dit d’August, la porta Marzia, etc, i nombroses necròpolis…
São Paulo
Vista de São Paulo, capital de l’estat homònim del Brasil
© X. Pintanel
Ciutat
Capital de l’estat de São Paulo, Brasil.
És situada en un altiplà, que la Serra do Mar separa de la depressió litoral, a 850 m d’altitud, a la vora del riu Tietê, que la divideix en dues parts Afectada per grans masses d’immigrants, al costat de gratacels i edificis sumptuosos, es troben barris humils L’aglomeració s’escampa en totes direccions, però de forma desigual i sobretot d’E a W, en direcció al Tietê El nucli antic de la ciutat és conegut amb el nom del Triângulo Aquesta expansió és deguda sobretot al conreu i el comerç del cafè, del qual és la capital mundial D’altra banda, gràcies a l’energia hidroelèctrica…