Resultats de la cerca

En la dècada del 1950 passà a formar part del municipi de Marines Camp de Túria L’any 1957 fou bastit un poble nou per acollir els habitants del nucli de Marines, les cases dels quals havien estat derrocades per uns aiguats La masia fou demolida en els anys vuitanta

Hi ha agricultura, ramaderia i indústria de ciment

La major part del territori és improductiva matollar, roures, alzines L’agricultura és predominantment de secà 255 ha, destinada a cereals i a vinya El regadiu es limita a 16 ha i aprofita l’aigua de fonts, abundants al terme fonts de Baños i de Mangraneres La pèrdua de més del 90% de la població des del 1900, anuncia una eminent despoblació El poble 44 h agl 2006 811 m alt és, aturonat, damunt el riu de la Maimona L’església parroquial la Mare de Déu dels Àngels depèn de la de Vilanova de la Reina

És situat a la vall mitjana del Millars, a la confluència amb la rambla de la Maimona, on passa profundament engorjat Terme molt muntanyós i poc conreat, el bosc hi ocupa 460 ha L’agricultura és predominantment de secà i el regadiu es localitza al fons de la vall Hi ha fonts d’aigües medicinals sulfatades i bicarbonatades, base de la tradicional funció d’estiueig El poble 456 h 2006 468 m alt és a la dreta del Millars, entre les confluències de la rambla de la Maimona i del barranc de Montant L’església parroquial Sant Jaume fou bastida en 1782-98 Dependent de…

És situat al límit amb l’Aragó, entre la serra de Pina, al S, i el riu de la Maimona afluent per la dreta del Millars, al N El terme és molt petit i muntanyenc El 50% de les terres són improductives Hi ha 100 ha de bosc, 170 ha de conreus de secà —especialment cereals— i 20 de regadiu El poble 122 h 1991 891 m alt és situat al vessant del Cerro de la Cruz, a 0,5 km de la ratlla d’Aragó L’església parroquial és dedicada a sant Francesc

El terme és situat a la vall alta del barranc de Carraixet, que el travessa, estretament engorjat, de N a S Els conreus principals han estat els de cereals i d’hortalisses en petites hortes i d’oliveres, garrofers i ametllers als bancals La riuada del 1957 produí danys greus al poble, i el 1967 fou bastit, al voltant de l’antiga masia de la Maimona, entre els termes d’Olocau 207 ha i de Llíria 496 ha, un nou emplaçament, i la població es traslladà al nou poble El 1970 hi fou traslladada també part de la població del municipi de Domenyo Serrans, negat parcialment pel pantà de…

És accidentat, al N, pels contraforts meridionals de les serres que separen els Serrans i l’Alt Palància del Camp de Túria les Ombries, 881 m alt, i és drenat principalment per les rambles Castellarda i Primera de Llíria, afluents del Túria per l’esquerra L’àrea no conreada és coberta de pinedes i matollars, en part de propietat municipal, tradicionalment aprofitades com a pasturatges d’hivern pels ramats d’ovins castellans i aragonesos L’agricultura ocupa més de 13 000 ha Les 600 ha, que aprofitaven l’aigua de la important font de Sant Vicent, que una xarxa de séquies distribueix, produeixen…

Jaume I incorporà aquest lloc al regne de València en la seva creació, però poc després retornà a Aragó

Al SE, i aprofitant les elevacions d’El Viso 893 m alt, hom ha construït un pantà, les aigües del qual han cobert gran part de les terres més baixes del terme Les hortes de la vora del riu, que aprofiten l’aigua a través d’un sistema de séquies, tenen una importància notable 215 ha, mentre el secà —dedicat sobretot a cereals— ocupa 582 ha La resta 3 150 ha és de muntanya poc productiva i de pasturatges que aprofita una migrada ramaderia ovina La vila 116 h agl 2006 626 m alt és en una petita elevació a la dreta del Millars L’església parroquial la Mare de Déu dels Àngels fou bastida en 1540-…