Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Ujjain
Ciutat
Ciutat de l’estat de Madhya Pradesh, Índia.
Situada al vessant NW dels Vindhya Parvata, és un centre comercial i un nucli industrial indústria tèxtil —cotó— i alimentària Centre d’ensenyament superior És una de les set ciutats sagrades hindús Antiga capital del regne Avanti s VI-IV aC i del de Mālwa 800-1200 dC, passà posteriorment als marathes Conserva nombrosos temples Al seu observatori, construït el 1720, s’acollien els geògrafs indis, que hi feien passar el primer meridià
Greenwich
Ciutat
Ciutat d’Anglaterra, inclosa en l’àrea metropolitana de Londres.
Situada a la vora dreta del Tàmesi, té una àrea industrial vora el riu, mentre que les àrees residencials s’estenen pels vessants de Shooters Hill, entorn dels antics nuclis d’Eltham, Blackheat i Kidbrooke Al parc de Greenwich hi ha installat l’antic observatori des del qual hom fixà 1884 la posició del meridià inicial, el National Maritime Museum —en un edifici d’Inigo Jones 1616-35— i el gran Royal Naval College, obra mestra de John Webb i de sir Christopher Wren ss XVII-XVIII En 1965-85 fou, juntament amb Woolwich, un dels districtes del Gran Londres
serra del Carxe
Serra
Alineació muntanyosa (1371 m alt.), continuació meridional de les serralades preibèriques de la regió d’Alcoi, a l’W del Vinalopó, dins el terme de Jumella (Múrcia), continuada vers el NE per la serra de les Panses (1036 m alt.), dins el terme de Iecla (Múrcia).
El seu rocam calcareomargós, de modelat no gaire enèrgic, delimita pel N la conca diapírica del Pinós, fesa pels glacis quaternaris i allargassada segons la direcció estructural prebètica SW-NE Uns altres corredors transversals aïllen l’alineació, a llevant, de la serra de les Salines 1 237 m i, a ponent, de la Sierra Larga 869 m A l’E i, especialment, al S d’aquesta serra s’estén, fins a la serra de Quibes, una gran plana drenada per la rambla de la Raja, continuació vers l’E de la vall de Pinós, en la qual igualment com en la depressió estesa a migjorn, entre les serres de Quibes i de…
serralada Cantàbrica
Serralada
Massís muntanyós que es dreça al N de la península Ibèrica entre la Cantàbrica i la Submeseta Nord de Castella.
És limitada a l’W pel massís Galaic, i arriba per l’E fins al País Basc vall del riu Mena Geològicament es pot dividir en dos sectors ben diferenciats el paleozoic , d’estructura complicada amb tectònica herciniana, que presenta afloraments harmònicament incurvats formant una forta convexitat cap a l’W per donar lloc a l’anomenat arc astúric , al centre del qual hi ha la conca carbonífera asturiana i el sector mesozoic , aproximadament a l’E del meridià de San Vicente de la Barquera, amb plecs laxos d’estil juràssic produïts per l’orogènia alpina, responsable també de grans…
Roine

El riu Roine al seu pas per la ciutat d’Arle
© MPG
Riu
Riu de Suïssa i França.
Neix al peu de la glacera homònima, a 1750 m, als Alps suïssos, i desguassa, en delta, a la Mediterrània, a la Camarga, entre Marsella i Seta Té un recorregut de 812 km i una conca de 98 885 km 2 , un cabal modular de 1 750 m 3 /s, i un cabal específic de 17,2 l/s/km 2 A penes sortit dels Alps, travessa les serralades del Jura a Lió recull les aigües del Franc Comtat i s’orienta a migdia, encaixat entre els Alps i el Massís Central El Roine alpestre va pel Valais cap al llac Léman, on passa per Ginebra entra a França, i en la travessa del Jura, a Génissiat, mou una poderosa central elèctrica…
l’Alcoià

Comarca del País Valencià.
Cap de comarca, Alcoi La comarca, físicament prou diversa, comprèn dues unitats la part meridional de les valls d’Alcoi a l’E i la foia de Castalla al S Nogensmenys, l’abrupte conjunt queda involucrat sobre les serralades prebètiques i subbètiques valencianes, i llurs terres sobrepassen, a gairebé la totalitat, els 500 m d’altitud, amb moltes valls trencades i escasses planes La conca del riu d’Alcoi —oberta vers el Comtat— és tancada per les serres de Mariola Montcabrer 1389 m al NW, de Biscoi a l’W, del Carrascar d’Alcoi o de la Font Roja Manejador 1352 m i la Carrasqueta 1226 m al S i els…
Transbaikal
Territori situat entre el llac Baikal, a l’W (exclòs el sistema de serralades situades a la riba oriental del llac), el meridià del riu Ol’okma, a l’E, la frontera de la Federació Russa, al S, i els altiplans del Baikal septentrional i de Patom, al N.
En la seva major part representa una regió muntanyosa formada per serralades 1 400-1 600 m i depressions i valls que la fraccionen En aquest territori hi ha la República dels Buriats, l' oblast' de Čita i una part de la d’Irkutsk
caseta de n’Aragó
Història
Edifici en ruïnes situat al cim de la mola de s’Esclop (926 m alt.), dins el terme municipal de Calvià (Mallorca), on Francesc Aragó
dugué a terme medicions del meridià entre Barcelona i les Illes Balears, l’any 1808, per tal de servir de base al nou sistema mètric.
Elda
Vista aèria de la ciutat d'Elda en direcció a llevant
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Vinalopó Mitjà.
És situat a la zona de llengua castellana del País Valencià, a l’eixamplament transversal de les alineacions prebètiques que fa transició cap als altiplans de la Manxa i que recorre el Vinalopó aquesta “rambla” penetra des del nord en sentit meridià a un pla de 350 a 400 m, on s’encaixa prop de 10 m El pla inclinat té un fons triàsic sobre el qual es destaquen les alineacions SW-NE, de l’Eocè prebètic serres de Cámara, 838 m alt, i de Bolón, 656 m, al NW la Torreta, 558 m, al N el Bateig, 552 m, al sud i els vessants del Cavall i del Sit, ja dins Petrer El Miocè es mostra…
Algèria

Estat
Estat de l’Àfrica septentrional que limita al N amb la mar Mediterrània, a l’E amb Tunísia i Líbia, al S amb Mali i Níger i a l’W amb Mauritània i Marroc; la capital és Alger.
La geografia física Situat a la regió d’unió del sòcol rígid d’Àfrica i de les muntanyes terciàries de l’Atles, les formacions precambrianes i paleozoiques ocupen poca extensió, excepte prop de la costa, a l’E d’Alger, on són acompanyades per extrusions volcàniques El Secundari, generalment calcari o margós, forma el principal esquelet de l’Atles des del Sàhara fins a la mar, i el Terciari, també molt desenvolupat, és afectat fins al Miocè inferior per les diferents fases de plegament de l’Atles Des de la Mediterrània fins al Sàhara se succeeixen tres grans zones, el Tell, l’estepa i el…