Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Quiriguá
Estela monolítica trobada a Quiriguá
© Fototeca.cat
Ciutat antiga
Ciutat maia d’època clàssica situada a la regió oriental de Guatemala, a la vora del riu Motagua, en una zona de selva tropical.
Se'n conserva només un monument arquitectònic, però, per contra, hi ha el millor conjunt d’esteles de tot el territori maia són esteles monolítiques, alguna de les quals arriba als 10 m d’alçada, cobertes de magnífics relleus i inscripcions A Quiriguá hi ha dades registrades del s IV al X
Santa Àgata
Capella
Capella del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (Baix Empordà), situada a uns 2 km a llevant del poble de Cruïlles.
És un edifici del segle XVII d’una nau amb absis quadrat que conserva una pica baptismal monolítica La capella, que havia estat parròquia, ja existia al segle XIII Centra l’antic poble de Santa Àgata del Coll
Rafal Rubí

Aspecte de l'entrada de la naveta septentrional de Rafal Rubí
© AntòniaSànchez - blogenmenorca
Lloc del municipi d’Alaior (Menorca), vora la carretera a Maó.
Hi ha dues importants navetes funeràries, construïdes en la segona meitat del II milleni aC La naveta més septentrional té la part superior derruïda i destaca per una llosa perforada a l’entrada La naveta meridional està molt ben conservada, i s’observa la seva forma absidal, l’interior de dos pisos on es dipositaven els enterraments i l’entrada amb llinda monolítica
basílica de son Bou

Vista de la basílica de son Bou
© AntòniaSànchez - blogenmenorca
Basílica paleocristiana excavada el 1952 prop la urbanització de son Bou (Alaior, Menorca), arran de mar.
És de planta rectangular 52,2 x 12,4 m, de tres naus, amb entrada per un pròtir que dóna a un nàrtex, el qual comunica amb el temple a través de tres portes Al fons hi ha un absis central semicircular, amb una cambra a cada cantó, una de les quals conté una piscina baptismal cilíndrica, monolítica La construcció ha estat datada de vers la meitat del segle V, i la piscina, de cap a la fi del segle VI El culte hi perdurà fins a l’època islàmica
Cornia

Talaiot del jaciment de Cornia
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Talaiot
Jaciment arqueològic
Jaciment talaiòtic del terme municipal de Maó (Menorca).
Correspon a un antic poblat del qual actualment queden a la vista, bàsicament, un parell de talaiots, alguna cova i un recinte en forma de ferradura, precedent probablement dels recintes de taula de la major part dels poblats menorquins El talaiot oriental fou excavat el 2008 i té com a característica pròpia que està travessat per un alt túnel de funció desconeguda amb una cambra o diverticle lateral A prop hi ha un sistema de recollida d’aigua a base de cisternes comunicades, mentre que per l’altre costat té, adossades, les restes del que probablement fou el mur de tancament, la murada, de l…
Sant Feliu de Vilac

Portal de l’església de Sant Feliu de Vilac
© Fototeca.cat
Església
Església romànica dels segles XII-XIII situada fora del nucli antic de la vila de Vilac (Viella), a l’extrem oest de la població.
L’edifici L’església parroquial de Sant Feliu presideix una plaça que constitueix un magnífic mirador d’aquesta zona de la Vall L’edifici actual respon a diferents etapes constructives, però conserva la nau d’època romànica tardana, probablement del final del segle XII o l’inici del segle XIII Té planta basilical de tres naus, separades per quatre arcs formers per banda, coronats amb arcs de mig punt adovellats Aquests arcs recolzen en uns pilars circulars, tret de les zones terminals, on s’uneixen a unes pilastres encastades al mur a l’oest i a uns pilars octagonals irregulars a l’est Una…
Ravenna
Sant'Apollinare in classe, a Ravenna
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, a l’Emília-Romanya, Itàlia.
Ciutat industrial i amb una forta immigració, té refineries de sucre i de petroli, explotació de gas natural i fàbriques de goma sintètica La història Fundada probablement pels tessalis segle VIII aC, fou un centre important dels umbris al segle V aC La seva importància estratègica i comercial es degué a la seva situació geogràfica separada, per una àmplia zona de llacunes i pantans, de la terra ferma, a la qual la unien dues llengües de terra, era un lloc de presa difícil d’altra banda, la seva proximitat a la mar li permetia de rebre reforços de tota mena Octavi August hi fundà el port de…
Sant Miquel d’Olèrdola
L’església de Sant Miquel d'Olèrdola
© Fototeca.cat
Església
Església romànica del municipi d’Olèrdola (Alt Penedès), situada al sud del terme, en una plataforma rocosa del massís de Garraf.
L’aspecte actual de l’edifici és el resultat d’un seguit de restauracions que van anullar totes les capelles afegides des del segle XVII i la decoració interior L’origen de l’església, que s’alça vora la cinglera rocosa, s’ha datat del segle X, amb modificacions del segle XII Consta d’una nau molt llarga, coberta amb una volta de canó de perfil semicircular i reforçada per dos arcs torals Els murs laterals reben el suport de quatre arcs formers, adossats a les parets en els llocs on carreguen els arcs torals El tram de nau precedent a l’absis és cobert per una cúpula suportada per quatre…
Vila-sacra

Vila-sacra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Vila-sacra és a la plana alluvial de la dreta del Manol, que forma el seu límit septentrional amb Vilatenim, agregat des del 1975 al municipi de Figueres, i que aflueix aigua avall, dins el terme veí de Peralada a Vilanova de la Muga, a la Muga Altres límits municipals són amb Fortià S i el Far d’Empordà W El territori és tot planer i el poble és entre Figueres, a ponent, i Castelló d’Empúries, comunicada per la carretera C-260 de Figueres a Roses, que travessa el terme Aquesta carretera, que constitueix l’accés principal a Roses, Cadaqués i llur…
Alaó

Monestir de Santa Maria d’Alaó
© Xavier Varela
Monestir
Monestir benedictí (Santa Maria d’Alaó) de la Ribagorça, municipi de Sopeira, a la dreta de la Noguera Ribagorçana, prop de la confluència de la Valira de Cornudella, sortint del Congost d’Escales.
L’edifici Del conjunt monàstic, tan sols se’n conserva l’església i algunes dependències tardanes a la banda oest la porta d’entrada al recinte monacal, la sala capitular i el recinte del claustre L’església, situada al sector sud del conjunt, és de planta basilical de tres naus amb els corresponents absis semicirculars a l’est, més gran el central que els laterals Al centre de cada absis s’obre una finestra de doble esqueixada Altres set finestres del mateix tipus s’obren a la façana sud, mentre que a la façana oest hi ha un finestral de dimensions més grans, esqueixada recta i ornamentat…