Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Comediana
Partida
Partida del municipi d’Albalat dels Tarongers (Camp de Morvedre), al centre de la serra de la Calderona, enmig d’un extens bosc de pins; és drenada pel barranc de Comediana
(o de la Calderona), que neix al peu de la mola de Segart i desguassa a la rambla de Puçol.
El corral de Comediana havia estat seu d’una explotació ramadera de bens i, probablement, nucli morisc
Gausa
Caseria
Partida
Partida i caseria del municipi de Sagunt (Camp de Morvedre).
És un antiquíssim nucli de població, probablement una villa romana, i fou un nucli de poblament morisc La font de Gausa rega una part de la partida Té una petita capella
Silves
Ciutat
Ciutat del districte de Faro, a l’Algarve, Portugal.
Centre comercial i turístic a 17 km de la costa Portimao Capital de la cora d’Ocsobona Algarve, el califa ‘Abd al-Raḥmān III en tolerà la independència en canvi d’un tribut anual 929 Taifa independent 1023, fou absorbida per la de Sevilla 1067 Fou novament independent enfront dels almohades 1147 Fou incorporada a Portugal 1249 Conserva una catedral gòtica i restes d’un castell morisc
vall de Segó
Sector del Camp de Morvedre, situat al NE de la comarca, al límit amb la Plana, a redós d’unes petites elevacions (346 m, a la creu de Quart) derivades de la serra d’Espadà.
Té 21,71 km 2 i 7 426 h 1970 Els municipis que la componen són Benavites, Benifairó de les Valls, Faura, Quart de les Valls i Quartell inclou també els antics termes de Rubau, Almerig, Alarap, Benicalaf, l’Alqueria Blanca, Quemalo, la Garrofera, Santa Coloma i els Frares els tres darrers formaren fins el 1845 el municipi dels Llogarets Gairebé tota la seva ocupació és la terra, i més concretament el conreu dels cítrics, que són regats amb l’aigua de la font de Quart Les aigües del seu terrer van directament a la mar pel barranc de les Valls o de Benavites, que no forma part de la…
la Vilavella
Vista general de la Vilavella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Baixa, enclavat dins el terme de Nules, des d’1 km a ponent del Calvari de Nules fins als darrers contraforts del NE de la serra d’Espadà: muntanyes dels Cristallets, del Pilonet de Santa Bàrbara, del Calvari i de Sant Sebastià.
Excepte aquest sector interior, el terme és pla, i baixa suaument cap a llevant Un terç del territori és improductiu el secà pràcticament ha desaparegut el regadiu es dedica quasi totalment a tarongers De la tradicional indústria espartera i espardenyera resta una fàbrica d’espardenyes de sola d’espart en règim cooperatiu Hi tenen una importància notable els banys de la Vilavella , d’aigües termals i medicinals oligometàlliques sulfatadocalcicoclorurades, que brollen de les fonts Calda o de la Vila, Freda, de l’Oliverar, Blanca, de la Ronya, del Metxó i de la Murta, aprofitades…
el Marquesat
Comarca històrica del País Valencià, en forma de ferradura oberta a la mar i tancada al N per la serra de Segària, a ponent per la de Laguar i a migjorn per la seva continuació vers el Montgó, que s’allarga al cap de Sant Antoni.
La capital és Dénia, que ja durant el Baix Imperi Romà i els períodes bizantí i visigòtic era seu episcopal i que després centrà el regne islàmic de Dénia El marquesat de Dénia, instituït al s XV per Ferran II, fou l’hereu de les antigues circumscripcions, i és una de les poques contrades valencianes que conserva viva la denominació tradicional, que hom ha proposat de substituir per Marina Alta, poc encertada, en incorporar-hi les valls de Pego, Alcalà, Ebo, Gallinera, Pop i Xaló El Marquesat incloïa les planes, els pujols i els raiguers dels voltants del Montgó, i comprenia, per…
Xaló
Vista de Xaló
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta, en una vall ( vall de Xaló
) de les serres prebètiques valencianes orientals, entre la de Bèrnia (1128 m alt.), al S, i la del castellet d’Aixa (606 m alt.), al N, travessada pel curs mitjà del riu de Gorgos, que recull els barrancs del Curt, del Baró i del Masserof.
El terme, allargat de N a S, és flanquejat a ponent per la serra del Ferrer El sòl inculte és de 2 189 ha, el secà de 1 237 ha i el regadiu de 29 ha El 31% és conreat de vinya sobretot per a pansa i el 21% d’ametllers La indústria es redueix a un establiment de serralleria i un celler cooperatiu, a més d’una almàssera cooperativa El repoblament després de l’expulsió dels moriscs fou lent 378 h el 1646 i 450 h el 1713, malgrat la participació de mallorquins, fins que el 1787 assolí 1 584 h poc després del 1857 3 220 h assolí el màxim, però tornà a declinar amb l’emigració Des del 1970 s’ha…
Vilanova de Xàtiva
Antic barri
Antic barri morisc de la ciutat de Xàtiva (Costera), habitat per 380 famílies el 1609.
Fou erigida en parròquia de moriscs el 1535 els Sants Joans, amb Enric Tallada, Roca i Annauir com a annexos
Teresa de Cofrents
Teresa de Cofrents
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall de Cofrents, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, als vessants nord-occidentals (1.082 m alt.) de la mola del Caroig.
És drenat a l’W pel riu de La Hoz, al qual aflueix el Reconque i el seu afluent, la rambla d’Argongeña La major part del territori no és conreada, i és ocupada per pinedes i matollar L’agricultura es limita a 700 ha de secà els principals conreus són cereals, vinya, oliveres i garrofers i 250 ha de regadiu, que aprofita l’aigua de fonts, poc intensiva a causa de la pobresa d’aigua i del clima blat, arbres fruiters i blat de moro La ramaderia ovina complementa l’economia La població tingué al llarg del segle XIX una estabilitat que s’ha convertit en descens des del començament del segle XX,…
mola de Cortes
Gran plataforma estructural, de 800-900 m alt., que ocupa la meitat meridional del terme de Cortes de Pallars (Vall de Cofrents).
Domina al nord el congost del Xúquer i la petita vall de Cortes, on s’assenta el poble a l’oest i al sud és limitada per una llarga cinglera que culmina a la mola d’El Pisar 1 015 m alt a l’est, davalla lentament vers les muntanyes de Millars, més retallades per l’erosió dels barrancs Forma el sector septentrional del massís cretaci del Caroig A l’esquerra del Xúquer aquest relleu és continuat per les moles de l’Albeitar i del Moro, fins a la serra de Martés, al límit amb la Foia de Bunyol La mola de Cortes pertany a l’estat, el qual hi protegeix el desenvolupament de la cabra salvatge, que…