Resultats de la cerca

En el parlar castellà local és anomenat Cabezagut

Situat al límit lingüístic entre el català i el castellà, ha conservat un parlar de transició amb menys trets catalans, tanmateix, que el de Jusseu

El territori, limitat al sud pel mar, s’estén a banda i banda del riu Orb i del curs inferior de l’Erau al nord-oest arriba fins a la ciutat de Sant Ponç Presentava ja característiques pròpies abans de la colonització romana, que respectà la identitat del primitiu pagus , base, al llarg de l’edat mitjana, del vescomtat de Besiers Actualment, desaparegudes les peculiaritats administratives, les característiques comarcals perduren, humanament, a través del seu parlar, un subdialecte oriental del llenguadocià, parlat a Besiers, Agde, Pesenàs, Bedarius i Sant Ponç, i a llurs…

Drenada pel riu Veral, les terres altes, afaiçonades pel glacialisme, són cobertes de pastures, que aprofiten els ramats ovelles i cabres que hi pugen des de les terres de la depressió de l’Ebre i la Canal de Berdún Les àrees de bosc són aprofitades per a l’explotació de la fusta i combinades amb l’agricultura La població, amb tendència a l’emigració, s’agrupa a la vila, característic poble de muntanya, d’origen medieval, que ha conservat no solament l’arquitectura sinó també l’antic parlar aragonès i, fins a temps recents, molts trets etnogràfics, especialment en el vestuari

És el nucli de població més important del terme 307 h agl 1981, patronencs o patroners , malgrat que en 1930-80 la població es reduí a la meitat Com la resta de la Vall de Gallinera, era població de moriscs, de la jurisdicció dels ducs de Gandia, els quals, després de l’expulsió d’aquells 1609, la donaren a repoblar a famílies mallorquines, fet que es reflecteix en el parlar local La seva parròquia Santa Maria fou erigida el 1535, amb jurisdicció sobre una gran part dels pobles de la vall el 1574 els seus annexos quedaren reduïts a Benissili, Llombai de Gallinera i la Carroja

El territori és constituït per una massa granítica que s’alça cap al S i culmina al Limbara No gaire fèrtil, produeix suro, raïm i, als llocs regats, productes hortícoles i arbres fruiters Hi és tradicional l’economia ramadera ovins i bovins La capital és Tempio Pausania , però el nucli més important és Òlbia Fou el centre del jutjat de Gallura un dels quatre jutjats en què es dividia Sardenya des del s XI, i durant l’època catalana formà part del cap de Càller , dit també cap de Càller i Gallura El seu parlar té molts elements de transició cap als parlars italians de Còrsega

Centre agrícola i ramader d’abast comarcal La ciutat conserva un recinte emmurallat del segle XVIII L’Ajuntament actual fou l’antic palau dels ducs de Cadoval Hi destaca també l’església de la Magdalena Objecte de litigi històric entre Espanya i Portugal, Olivença fou ocupat finalment per Espanya el 1801, durant la guerra de les Taronges En virtut dels tractats de Badajoz de 6 de juny i de Madrid de 29 de setembre de 1801, restà en poder d’Espanya El congrés de Viena del 1815, signat entre altres potències per Espanya i Portugal, reconegué els drets de Portugal sobre Olivença i…

La població, estable fins el 1930, ha disminuït en més de la meitat des d’aleshores El conreu de regadiu 400 ha aprofita les aigües del Guadalop a través de séquies administrades per una comunitat de regants El secà vinya, cereals i oliverar ocupa unes 820 ha, i a les terres no conreades 2800 ha, cobertes en part de romaní i de carrasca, hi pasturen més de mil caps de bestiar, especialment oví i cabrum Al segle XVIII tenia importància el conreu de moreres als marges de les feixes, les fulles de les quals eren destinades a la cria dels cucs de seda Les terres de conreu estan força repartides i…

És aturonat al voltant de l’antic castell de Calassanç Conquerit el 1083 per Ermengol IV d’Urgell, fou reprès pels musulmans, i no fou reconquerit definitivament per al comtat d’Urgell fins el 1098, amb l’ajuda de Pere I, rei d’Aragó i comte de Ribagorça L’antiga església del castell Sant Bartomeu fou un priorat dependent del monestir benedictí d’Alaó L’església parroquial de Sant Cebrià és obra del segle XVI La població conserva algunes cases senyorials dels segles XVI i XVII A migdia hi ha el santuari de la Gansa El parlar de Calassanç, localment anomenat ribagorçà , presenta caràcters de…

Un terç del territori és ocupat per la brolla la resta és dedicada a conreus de secà cereals 1500 ha, ametllers 400 ha i oliveres 350 ha Uns dos terços de la terra agrícola són constituïts per explotacions inferiors a 50 ha amb una mitjana de 25,4, en gran part de conreu directe La ramaderia és complementària Des del 1900 ha sofert un despoblament del 47% La vila de Sanui 281 h agl 1981 456 m alt a mitjan segle XIX era encara assenyalat dins el terme la caseria d' Herbera , és al límit actual del domini lingüístic català El seu parlar manté, dintre el dialecte ribagorçà, trets…