Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Aler
Poble
Poble del municipi de Benavarri (Ribagorça), a la part del terme situada a la conca de l’Éssera, al vessant occidental de la serra de Sant Salvador, a 669 m alt i prop de la carretera de Benavarri a Graus.
Era un antic municipi juntament amb l’actual llogaret de Puigverd agregat al de Benavarri abans del 1930 L’església parroquial de Santa Maria fou consagrada el 1105 pel bisbe Ramon de Roda La senyoria pertanyia als marquesos d’Aitona El català d’Aler és un dialecte de transició amb els parlars aragonesos de la zona de Graus, amb menys trets aragonesos, tanmateix, que els de Jusseu i Torres del Bisbe
la Gal·lura
Divisió administrativa
Regió del N de Sardenya, Itàlia, àmpliament oberta a la mar, amb costes molt articulades.
El territori és constituït per una massa granítica que s’alça cap al S i culmina al Limbara No gaire fèrtil, produeix suro, raïm i, als llocs regats, productes hortícoles i arbres fruiters Hi és tradicional l’economia ramadera ovins i bovins La capital és Tempio Pausania , però el nucli més important és Òlbia Fou el centre del jutjat de Gallura un dels quatre jutjats en què es dividia Sardenya des del s XI, i durant l’època catalana formà part del cap de Càller , dit també cap de Càller i Gallura El seu parlar té molts elements de transició cap als parlars italians de Còrsega
l’Éssera

L’Éssera al forat dels Aigualluts
© Carolina Latorre Canet
Riu
Afluent, per l’esquerra, del Cinca, de 86 km.
Té la capçalera al vessant nord del cim més alt dels Pirineus, el pic d’Aneto 3403 m alt, i recull també les aigües del massís de Posets 3367 m Té un sol gran afluent, l’Isàvena, que neix al puig de Gallinero i desguassa a Graus Tots dos descendeixen de la zona axial pirinenca i travessen els plecs dels Prepirineus amb engorjats profunds Ventanillo L’Éssera desguassa al Cinca aigua avall d’El Grado És molt ric en aigües 19,5 l/s/km 2 de vessant, puix que la pluviositat a la capçalera arriba fins a 3000 mm anuals El seu règim, clarament pirinenc, cap a l’aiguabarreig es matisa una mica A…
Merli
.jpg)
Vista del poble de Merli
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Poble
Poble (1.250 m alt) del municipi d'Isàvena, Baixa Ribagorça.
És a la capçalera de la vall de Vacamorta, al peu de la serra de Jordal 1553 m alt, al voltant de l’església parroquial de Sant Antoni Formava municipi independent fins el 1966, que fou disgregat La part de ponent del terme, amb els pobles de Vacamorta i Espluga i la caseria de Terrassa, fou annexada al municipi aragonès de Foradada de Toscar, i la resta es fusionà amb el terme de la Pobla de Roda i els seus pobles de la ribera d’Isàvena Arran d'aquesta fusió, la nova entitat municipal rebé el nom oficial d’Isàvena L’antic terme comprenia la vall de Vacamorta amb els pobles de Merli i…
Tor-la-ribera

Sector del municipi de Tor-la-ribera
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Municipi
Municipi de la Ribagorça, al límit amb l’Alta Ribagorça, estès des del massís del Turbó (2 556 m alt), el port de les Ares (2 012 m), el coll de Raters (1 830 m) i el coll de la Plana del Tossal (1 718 m), fins a la vall de l’Isàvena (820 m alt).
Drenen el terme la ribera de Vilacarle i el seu afluent, per la dreta, el torrent de la Vall que corre, en part, per la Vall de Lierp, procedents del Turbó, i, a l’extrem sud-oriental, a Visalibons, l’Isàvena Les terres ermes ocupen el 16% del terme el conreu el 35%, i el pasturatge, amb algunes prades naturals de secà, el 6% A la resta hi ha bosc 25%, però predomina el matollar Els cereals ocupen gairebé totes les terres llaurades, l’ordi n'ocupa el 60% i el 40% el blat La ramaderia principal és de bestiar oví 2 619 caps el 1989, seguida pel boví 118 caps El poble 31h agl 1991 1085 m alt,…
Ticino

Ticino El poble de Bergdorf
Divisió administrativa
Cantó meridional de Suïssa que penetra com un tascó dins l’estat italià.
La capital és Bellinzona 17300 h est 1994 Correspon a l’alta conca del riu homònim oberta dins els Alps Lepontins, al vessant meridional dels Alps, i s’estén des del Sant Gotard fins al llac de Lugano, que inclou en bona part Es divideix en dos sectors Sopra Ceneri, al NW, el més gran i que correspon a la conca del llac Major, i Sotto Ceneri, al SE, més petit i densament poblat i que correspon a la conca del llac de Lugano La major part del territori és coberta de bosc i pastures les terres conreades són ocupades en gran part per la vinya, gràcies a un clima benigne Hi ha també ramaderia i…
Alsàcia

Mapa de l’evolució territorial d’Alsàcia
© fototeca.cat
Regió de l’extrem NE de França, que limita amb els länder alemanys de Renània-Palatinat al N i Baden-Württemberg a l’E, amb els departaments francesos del Mosel·la i dels Vosges a l’W, i al S amb Suïssa; inclou els departaments de l’Alt Rin i del Baix Rin i del Territori de Belfort.
Amb uns 8280 km 2 de superfície i una població al voltant d’1873000 habitants 2014, és la part occidental de la fossa renana formada pels moviments tectònics que han separat els Vosges de la Selva Negra i és emplenada per sediments acumulats durant l’Oligocè, que en alguns llocs arriben als 2000 m de profunditat És una plana allargada de 20 a 30 km d’ample per 150 km de llarg d’uns 200 m d’altitud mitjana, que des d’antic ha servit de pas entre el N i el S d’Europa Hi ha tres grans tipus de paisatge les muntanyes vosgianes, la plana i els turons subvosgians El vessant alsacià dels Vosges…
les Antilles

les Antilles
Arxipèlag
Cadena d’illes que s’estenen des de la península de Florida fins a la costa nord-oriental de l’Amèrica del Sud en forma d’arc, i que separen el golf de Mèxic i la mar de les Antilles de l’oceà Atlàntic.
Es divideixen en tres grans grups les Bahames i les illes Turks i Caicos al N, les Grans Antilles al centre i les Petites Antilles al S Les Grans Antilles són constituïdes per Cuba, Jamaica, la Hispaniola —que comprèn els estats d’Haití i de la República Dominicana—, Puerto Rico i les illes Caiman Les Petites Antilles són formades per dos arxipèlags les illes de Sobrevent, a l’E, i les illes de Sotavent, al S, davant la costa veneçolana La geografia La geomorfologia La majoria de les illes són els cims emergits d’un sistema de plegaments que enllacen amb els massissos de Yucatán, Guatemala i…
els Balcans

Mapa històric dels Balcans (segles XIII i XIV)
© Fototeca.cat
Nom amb què és conegut el conjunt de països de l’Europa sud-oriental i la regió que ocupen (regió balcànica).
La geografia La noció unitària dels Balcans no fou elaborada fins al segle XIX, quan la zona esdevingué políticament activa El concepte de península Balcànica, creat pel geògraf alemany Zeune com a homòleg de les altres penínsules mediterrànies Ibèrica i itàlica, a partir dels monts Balcans, fou estès al conjunt dels territoris al sud del Danubi, el Sava i el Kupa Per raons principalment polítiques, hom fa entrar dins el concepte de Balcans els actuals estats d’Albània, Bulgària, Grècia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Eslovènia, Iugoslàvia, Macedònia, la Turquia europea i també Romania i…
Amèrica

La vall de la Lluna, al desert d’Atacama, Xile
Gonzalo Rojas Durán (CC BY-NC-ND 2.0)
Continent
Continent situat entre 34° 45’ (al Brasil) i 167° 20’W (a Alaska, al cap del Príncep de Gal·les) de longitud, i entre 72°N (83° 20’N, amb Grenlàndia) i 54° 5’ (56°, fins al cap d’Hoorn; 57°, fins a les illes de Diego Ramírez) de latitud.
És separat del NE d’Àsia per l’estret de Bering, i de la resta, per l’oceà Pacífic l’oceà Atlàntic el separa d’Europa i d’Àfrica amb les illes properes, 42090660 km 2 1002000000 h 2016 La geografia física El relleu i la geologia La història geològica d’Amèrica del Nord i d’Amèrica del Sud és diversa l’una formà part del continent nord-atlàntic i l’altra del de Gondwana S’emanciparen ambdues al final del Secundari dels blocs continentals dels quals formaven part l’emersió del sector de Panamà, al final del Terciari, uní les dues unitats continentals, i ja restà definit el contorn actual d’…