Resultats de la cerca

Es mostren 410 resultats

Charleroi

Charleroi Bois du Cazier, declarat patrimoni industrial mundial per la Unesco

© WBT / S.Wittenbol

Ciutat
Ciutat de la província de Hainaut, Bèlgica, vora el riu Sambre.
Centre d’una aglomeració urbana de prop de 500000 h, en una rica conca hullera i de mineral de ferro que, des de territori francès, s’estén per tot el Hainaut fins a Lieja Nucli industrial indústria siderúrgica, de productes químics, electromecànica, de material ferroviari, alimentària Es troba a l’extrem meridional del gran eix ABC Anvers-Brusselles-Charleroi Té origen en el petit lloc de Charnoy el 1666 el marquès de Castel Rodrigo hi aixecà una fortalesa, i rebé el nom actual en honor de Carles II de Castella El 1668 passà a França fou fortificat per Vauban, i per la pau de Nimega 1678-79…
Gran enciclopèdia catalana

Gembloux

Campanar de Gembloux, declarat patrimoni mundial de la humanitat per la Unesco

© MRW-Guy Focant-DPAT

Localitat
Localitat de la província de Namur (Bèlgica).
Gran enciclopèdia catalana

Thuin

Campanar de Thuin, del 1639, declarat patrimoni mundial de la humanitat per la Unesco

© OPT / J.P. Remy

Localitat
Localitat de la província d’Hainaut (Bèlgica).
Gran enciclopèdia catalana

Minsk

El castell de Nesvizh, a la regió de Minsk, dissenyat per Giovanni Bernardoni, patrimoni de la humanitat

© Belarus.by

Divisió administrativa
Oblast’ de Bielorússia.
La capital és Minsk
Gran enciclopèdia catalana

Silèsia

Església de la Pau a Jawor (Baixa Silèsia), edifici catalogat patrimoni de la humanitat

© Oficina de Turisme de Polònia

Història
Regió històrica de l’Europa Central, entre el vessant nord-est dels Sudets i la conca superior de l’Oder, actualment dins els límits de l’estat polonès, llevat d’una petita part, que pertany a Txèquuia, on forma part de la Moràvia Septentrional.
Regió d’un nivell industrial elevat, és rica en jaciments de carbó, ferro, zinc, plom, sal gemma i sofre Ocupada per tribus eslaves des dels segles V-VI, a la darreria del segle IX formà part de la Gran Moràvia, i al segle X fou incorporada al naixent estat polonès simultàniament s’inicià la seva cristianització, que culminà poc després de l’any mil amb la fundació del bisbat de Breslau La fragmentació de Polònia a partir de la mort de Boleslau III Bocatort facilità la penetració txeca i alemanya a Silèsia, que el 1163 esdevingué un feu del Sacre Imperi Romanogermànic El 1335, pel tractat de…
Gran enciclopèdia catalana

Binche

Campanar de Binche, part de l'Ajuntament de la localitat, declarat patrimoni mundial de la humanitat per la Unesco

© OPT / JL Flemal

Localitat
Localitat de la província d’Hainaut (Bèlgica).
Gran enciclopèdia catalana

La Louvière

Ascensors hidràulics del canal del centre històric, declarats Patrimoni Mundial per la Unesco, al terme municipal de La Louvière

© FTPH / C. Carpentier

Localitat
Localitat de la província d’Hainaut (Bèlgica).
Gran enciclopèdia catalana

Pomerània

Castell de l’orde teutònic, fortalesa més gran d'Europa i que és declarada patrimoni de la humanitat

© Oficina de Turisme de Polònia

Geografia històrica
Regió del litoral bàltic de límits fluctuants en el curs del temps, entre Prússia, a l’E, i Mecklemburg, a l’W.
Als segles X-XI era habitada pels pomeranis Cristianitzada per Boleslau III de Polònia amb l’ajut de l’emperador Lotari III, les terres properes a l’Oder 1135, vassalles de Lotari, restaren pràcticament a les mans dels antics senyors, que el 1170 adoptaren els títols de ducs de Stettin i de Demnin Quant a la zona oriental Pomerània vistuliana o Pomerèlia, fou governada des de Gdańsk per ducs nominalment sotmesos als sobirans de Polònia en 1308-09 la conqueriren els Cavallers Teutònics, i el 1466, en virtut del segon tractat de Toruń, es reincorporà al regne polonès La zona inclosa dins l’…
Gran enciclopèdia catalana

Elsene

Residència Solvay a Elsene, considerada l’obra més important de l’arquitecte Victor Horta i declarada patrimoni mundial de la humanitat per la Unesco

© OPT / Ricardo de la Riva

Ciutat
Suburbi de Brussel·les, Bèlgica, al sud-est de la capital.
Constitueix un nucli important d’indústria tèxtil, metallúrgica, química i alimentària
Gran enciclopèdia catalana

Cal Pau

Masia
Masia situada al barri de les Codines (Rellinars, Vallès Occidental).
Edificada l’any 1800, com es pot veure sobre de la porta principal, és patrimoni d’interès municipal És del patrimoni de la família Miralda originària de Sant Salvador de Guardiola des de que es s’edificà, en un terreny comprat a la família del Mas de les Codines que formava part del marquesat de Castellbell, i n'han viscut onze generacions
Gran enciclopèdia catalana