Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
barranc del Turull
Barranc
Curs d’aigua de les Garrigues, format més avall de l’Espluga Calba per la unió de diversos barrancs (de la vall de Cortals, de la vall de Granada, de Matallonga i de les Hortes).
Es perd a la plana regada pel canal d’Urgell, prop del torrent de la Femosa
Turà
Despoblat
Despoblat del municipi de Ribesaltes (Rosselló), a l’esquerra de l’Aglí, davant la vila.
Sorgit damunt una antiga villa romana i esmentat durant tota l’edat mitjana, se'n perd tota notícia des de mitjan s XVI
Chambeshi
Riu
Riu de Zàmbia (600 km).
Neix al sud del llac Tanganyika, flueix en direcció NE-SW i es perd en els aiguamolls de la vora oriental del llac Bangweulu
Casiquiare
Riu
Riu de Veneçuela que neix a la vora esquerra de l’Orinoco i que forma un veritable canal entre aquest i l’Amazones.
L’Orinoco hi perd un 25% del seu cabal, que va al riu Guainía, curs alt del riu Negro Aquest cas, únic al món, de comunicació entre dues conques fluvials importants s’originà en part per desbordament de l’Orinoco i per captura del Casiquiare
serra de Picamill
Serra
Alineació orogràfica dels Prepirineus del Berguedà, entre els municipis de la Nou i Vilada.
El collet de Picamill 1 370 m alt no és emprat per les comunicacions perquè és gairebé tan alt com el Picamill 1 407 m, que perd alçada cap al S Separa les conques del torrent de la Nou i el de la Font del Sofre
Salado
Riu
Riu del centre d’Argentina, afluent del Colorado, conegut també amb el nom de Desaguadero (1 200 km).
Recull les aigües dels rius Bermejo, Zanjón i San Juan, entre altres, a la zona andina de les províncies de San Juan, Mendoza i San Luis De curs incert, a causa de l’escassetat de precipitacions de la seva conca, es perd a l’entorn de la llacuna Urra Lauquén
Harīrūd
Riu
Riu de l’Afganistan i de l’Iran (1 230 km).
Neix al Kūh-e Bāyan i flueix cap a l’W n'és aprofitada l’aigua per al conreu de cereals, fruiters, vinya, tabac i cotó A la frontera amb Iran es dirigeix cap al N i penetra al Turkmenistan, on es perd a la regió desèrtica, a causa de la forta evaporació i de la infiltració
Zeravšan
Riu
Riu de l’Àsia Central (877 km de longitud i 17 700 km2 de conca).
Neix a la glacera homònima, al Tadjikistan, a la frontera amb el Kirguizistan, a uns 2 800 m d’altitud Després de Pendžikent, penetra a l’Uzbekistan i es perd en la planura sense arribar a l’Amudarja Les seves aigües són aprofitades exclusivament per al regadiu A la vall de Zeravšan , molt poblada, hi ha les ciutats de Samarcanda, Kattakurgan, Bukhara, etc
Ču
Riu
Riu de l’Àsia Central, al Kazakhstan (1 030 km).
Neix a les muntanyes Džumgoltau i flueix en direcció est, vers la conca del llac Issyk, del qual fou anteriorment l’emissari, on pren la direcció general SE-NW Drena les muntanyes dels Kirguisos i les Kungej-Alatau En arribar a la conca endorreica de l’estepa de Betpak-Dala, es perd prop del llac Akžajkyn De règim nival, recull les aigües de desglaç d’uns 800 km 2 de glaceres, amb mínim d’hivern
priorat de Tragó
Priorat
Monestir
Antic priorat benedictí (Sant Climent de Tragó), del municipi d’Os de Balaguer (Noguera), dins l’antic terme de Tragó de Noguera, avui dia negat pel pantà de Santa Anna.
Des de mitjan s IX els abats d’Alaó tenien propietats a Tragó, on hom cita el 974 la cella de Sant Climent, que el 984 era regida pel prior Cometal Sembla que era una filial d’Alaó Al s XI es perd el rastre de la comunitat, i sobre l’antiga església vers el 1172 s’establí la comunitat cistercenca femenina de Santa Maria de Vallverd, que hi subsistí fins el 1474