Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
Salabernada

Mas de Salabernada (Artés)
© C.I.C - Moià
Masia
Masia del municipi d’Artés (Bages).
Segles enrere hi hagué una capella dedicada a la Santa Fe, ara del tot perduda
Bellulla

Vista parcial del veïnat de Belulla, a Canovelles (Vallès Oriental)
© Fototeca.cat
Santuari
Veïnat
Veïnat i santuari de la Mare de Déu de Bellulla, al terme municipi de Canovelles (Vallès Oriental), a la serra que separa les conques del Congost i de la riera de Tenes.
Edifici romànic, el santuari pertangué als dominicans de Santa Caterina, de Barcelona, entre el 1611 i el 1835 La imatge, venerada com a advocada de la vista, fou perduda després de l’incendi del 1835, i el 1872 fou retrobada i collocada a la parròquia de Canovelles, d’on desaparegué el 1936
Bílbilis
Ciutat
Ciutat dels celtibers lusons localitzada al Cerro de la Bámbola (Huermeda, prop de Calataiud).
Perduda per Sertori 74 aC a mans de Metel, es romanitzà aviat Fills de Bílbilis foren el poeta Marcial i els juristes Matern i Licinià Bílbilis era famosa per la fabricació d’armes i per la qualitat dels seus cavalls Pertanyia al convent jurídic cesaraugustà, a la Tarraconense, com a municipi itàlic Hi ha les restes d’un temple, del fòrum i d’un teatre
Rocaprevera

Santuari de Rocaprevera
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari marià al S de Torelló (Osona), a la riba del Ter i prop del puig de la Guàrdia.
És esmentat des del 1402, encara que la llegenda diu que fou fundat el 1280 per un prevere dit Marc Roca El 1429 en fou renovada la capella Durant el segle XVI s’hi veneraren també sant Fortià i sant Sebastià A la fi del segle XVIII hom construí un nou temple, que fou reemplaçat per l’actual el 1924, obra de l’arquitecte JMPericas La imatge antiga, perduda en la profanació del 1936, fou reconstruïda el 1939
Platea
Ciutat antiga
Antiga ciutat de Grècia, a la regió de Beòcia, als confins de l’Àtica i al peu del mont Citeró.
Aliada amb Atenes en la batalla de Marató, el 479 aC hi tingué lloc la batalla que aportà a Grècia el triomf definitiu contra els perses Posteriorment la ciutat fou atacada pels peloponesis d’Arquidam 429 aC i destruïda pels tebans 427 aC Filip de Macedònia permeté als seus habitants que novament poblessin la ciutat després de la batalla de Queronea 338 aC, però mai no recobrà l’esplendor perduda Actualment resten les ruïnes de diverses construccions tebanes, romanes, i també algunes capelles de l’època bizantina
ducat de Durazzo
Geografia històrica
Territori independent format el 1333 quan Joan d’Anjou (mort el 1335), comte de Gravina, fill del rei Carles II de Nàpols i fundador de la branca dels Anjou-Durazzo, en renunciar al principat d’Acaia a favor de Caterina de Valois, rebé la ciutat de Durazzo amb el títol de rei d’Albània.
El succeí el seu fill Carles mort el 1348 i la filla d’aquest, Joana morta el 1387, que el tingué fins el 1383, que fou ocupat pels serbis Perduda la ciutat de Durazzo, els drets al ducat passaren a la germana de Joana, Margarida de Durazzo morta el 1412, la qual es casà amb el seu cosí germà Carles de Durazzo , comte de Gravina, que esdevingué rei Carles III de Nàpols, i després a llurs fills, el rei Ladislau I mort el 1414 i la reina Joana II morta el 1435
Dunkerque
Ciutat
Ciutat de Flandes, al departament del Nord, França, a la vora de la mar del Nord.
Fundada, segons la tradició, al s VII per sant Eloi, constituí un port molt estratègic disputat per totes les potències i un centre de corsaris Perduda per a Espanya després de la derrota naval de les Dunes, passà definitivament a França el 1662 El 1940, durant la Segona Guerra Mundial, fou el punt d’evacuació de les tropes aliades molt destruïda, disminuí la població de 28 450 h el 1936 a 9 869 h el 1946 És un nucli industrial important construcció naval, refineria de petroli, indústria tèxtil, alimentària, de la fusta
Ife
Ciutat
Ciutat de l’estat d’Oyo, Nigèria.
Ciutat santa dels iorubes des del s XIII El 1910 LFrobenius hi descobrí el primer d’una sèrie de caps de bronze 20 dels quals són al museu d’Ife datats entre els ss XI i XV Es tracta d’uns caps, de mida natural, fets pel procediment de la cera perduda, que possiblement representen reis i dignataris i que eren utilitzats en les cerimònies commemoratives dels difunts La seva acurada tècnica gruix uniforme del bronze i la perfecció estilística posen de manifest un art melanoafricà molt desenvolupat que fou transmès al regne de Benín, on assolí un nou desenvolupament Hom en desconeix…
Ischia

El castell fet construir per Alfons VI, unit a la resta d’Ischia mitjançant un pont
2benny (CC BY 2.0)
Illa
Illa italiana de la mar Tirrena, a la província de Nàpols, entre el golf de Nàpols i el de Gaeta.
L’altura màxima és un volcà inactiu, l’Epomeo 789 m Les terres són fèrtils i ben conreades Té una central geotèrmica i una estació termal És un port pesquer A la costa oriental hi ha un castell construït per Alfons IV de Catalunya-Aragó El 1284 el futur Carles II de Nàpols cedí l’illa a Roger de Lloria, el qual l’ocupà en nom de Pere II de Catalunya-Aragó Perduda, Alfons IV de Catalunya-Aragó la tornà a ocupar el 1423 i, en conquerir 1443 el regne de Nàpols, hi establí una colònia de catalans per tal que es barregessin amb la població autòctona perquè aquesta no es revoltés, i…
serra de Cabrera

Serra de Cabrera
© Fototeca.cat
Serra
Plataforma tabular i acinglerada, d’1 km de longitud, que forma part de la Serralada Transversal (1.312 m), al límit de la Garrotxa i d’Osona.
És separada del pla d’Aiats, d’estructura similar, pel collet de Cabrera i pel coll de Bram Al peu dels cingles de Cabrera s’obre la falla que separa les plataformes residuals d’Aiats i de Cabrera de la plana de Vic Damunt el pla, vora el collet de Cabrera, hi havia emplaçat el castell de Cabrera , pertanyent al comtat de Besalú, esmentat ja el 1017, que fou el lloc d’origen de la família Cabrera el seu terme jurisdiccional rebé el nom del Cabrerès Abandonat el castell i afectat pels terratrèmols de 1427-28, desaparegué La seva església de Santa Maria fou reconstruïda el 1429 i renovada el…