Resultats de la cerca
Es mostren 80 resultats
les Cases d’Alcanar
© Fototeca.cat
Poble
Poble i barri marítim del municipi d’Alcanar (Montsià), a la costa, a 4 km del centre.
La pesca és la principal activitat econòmica uns 125 pescadors i unes 30 embarcacions que capturen de 15 a 20 tones de llagostins cada temporada, i una quantitat similar d’altres espècies llenguados, molls, sípies Hi ha una llotja Altres fonts econòmiques són la confecció, l’embarcament de taronges i la seva funció de centre d’estiueig i de turisme L’església parroquial de Sant Pere és del 1865 La carta de poblament, amb el nom de la Punta de Benifallim , fou atorgada el 1251 pel monestir de Sant Cugat del Vallès El 1740 Felip V avançant-se als posteriors projectes de Carles III sobre Sant…
portal de la Valldigna
Història
Porta oberta l’any 1400 a la muralla de València, per tal de donar accés a la moreria.
El 1539 els veïns obtingueren permís del consell general per a collocar-hi una imatge de la Mare de Déu Fou restaurat el 1965
Sant Jordi del Carner
Església
Església del municipi de Ceret (Vallespir) situada entre la vila i Morellàs, a l’antic pla del Carner
.
El 1387 el bisbe d’Elna donà permís per a la seva construcció El 1507 en tenien cura dos administradors de Ceret El 1674 s’hi lliurà a prop una forta batalla, després de la conspiració de Vilafranca, entre la tropa francesa de Schömberg i l’espanyola del duc de San Germano, que acabà amb una carnisseria No té culte i es troba abandonada
el Cappont
Raval
Antic raval de Lleida format a partir de la conquesta, a la segona meitat del s XII, del marge esquerre del Segre; l’antic areny major del riu l’envoltava.
Comunicava amb Lleida pel pont Major, i amb la Vilanoveta pel pont de Sant Agustí Era habitat per pagesos, moriscs i menestrals hi havia l’hospital de Sant Marçal i els convents dels agustins antic santuari de Santa Maria de l’Horta i dels trinitaris Era emmurallat Durant la guerra dels Segadors, i per tal de fortificar Lleida, fou totalment enderrocat 1643 per les tropes franceses Al primer terç del s XVIII hi fou bastit un revellí o mitjalluna Malgrat la prohibició d’edificar-hi, des de la fi d’aquell segle hi sorgiren petites indústries filadors, sargaires, cistellers i, al llarg del s XIX…
Marquixanes
Municipi
Municipi del Conflent, estès a banda i banda de la Tet, al sector de la seva confluència amb la coma d’Espirà.
La superfície agrícola és de 212 ha, 120 de les quals són destinades a arbres fruiters presseguers, pomeres, albercoquers, cirerers i pereres, 72 ha a vinya, i 24 ha a hortalisses enciams i escaroles Hi ha una cooperativa de fruita i hortalisses i una cooperativa vinícola El poble 307 h 1982, marquixanencs 272 m alt és a la dreta de la Tet, abans de la confluència amb la coma d’Espirà, al voltant de l’antic castell de Marquixanes El lloc és esmentat el 1007 el 1035 el comte Guifré donà l’alou de Marquixanes al monestir del Canigó El rei Alfons I autoritzà l’abat del Canigó a construir-hi un…
monestir de la Vall d’Hebron
Monestir
Monestir de jerònims (Sant Jeroni de la Vall d’Hebron), del municipi de Barcelona, dins l’antiga parròquia de Sant Genís dels Agudells, als vessants meridionals de la serra de Collserola.
El seu solar és avui travessat per la carretera de Sant Cugat del Vallès per l’Arrabassada, poc abans de perdre de vista el pla de Barcelona ha donat nom al parc de la Vall d’Hebron Des d’antic habitaven aquest lloc alguns ermitans, per als quals fra Ponç Astars el 1386 obtingué el permís de tenir oratori propi i cementiri, amb dependència de Sant Genís dels Agudells Vers el 1393 la reina Violant de Bar, segona muller de Joan I, patrocinà l’erecció del monestir, amb frares vinguts de Cotalba Safor Ella féu iniciar l’església i la residència per als frares, que era quasi acabada el 1397, creà…
la Bovera
Àngela Llop (CC BY-SA 2.0)
Santuari
Santuari marià i antiga abadia cistercenca femenina (Santa Maria de la Bovera), situat damunt un tossal a 590 m d’altitud, a la dreta del riu Corb, a l’W del terme de Guimerà (Urgell), en un indret de vella tradició eremítica a uns 2 km del poble, i comunicada per un camí veïnal.
El lloc de la Bovera és conegut des del 1190, any en què el cavaller Pere de Tàrrega decidí fundar en aquest indret un monestir que va posar sota la protecció de Vallbona de les Monges El monestir és documentat a partir del 1195, moment en què era regit per Elisenda de Tàrrega, filla del fundador A causa de la manca d’aigua, el 1237 la comunitat, amb permís del papa Gregori IX, fou autoritzada a buscar un nou emplaçament Una part de la comunitat anà al nou monestir de Valldaura d’Olvan, al Berguedà, mentre es duia a terme la construcció del monestir de Vallsanta, al peu de la Bovera, on ja…
plaça de Catalunya
© Fototeca.cat
Plaça de Barcelona, de grans proporcions, que constitueix el punt d’unió entre el nucli vell (per la Rambla i l’avinguda del Portal de l’Àngel) i el nou l’Eixample de Barcelona (pel carrer de Fontanella, les rondes, el passeig de Gràcia, la rambla de Catalunya, els carrers de Bergara i de Pelai).
Té el caràcter alhora de zona d’esplai, de comunicació punt de confluència de línies d’autobús, de metros i de ferrocarrils i de serveis bancs, grans magatzems, cosa que n’ha fet el centre simbòlic de la ciutat Té l’origen en el pla Rovira 1859 malgrat l’aprovació del pla Cerdà per a l’eixample de la ciutat, que no preveia la plaça, el 1862 l’ajuntament en demanà la formació El permís oficial fou concedit el 1889 amb motiu de l’Exposició Universal del 1888 havia estat convocat un concurs, que guanyà Pere Falqués El 1892 foren expropiats els terrenys, les cases, els cafès, els…
Capdepera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, al NE de les serres de Llevant.
És separat del d’Artà per la serra des Racó 385 m i del de Son Cervera per la serra de son Jordi 315 m Drenen el terme els torrents de sa Mesquida i de Canyamel La costa s’articula en caps rocallosos amb espadats com el cap des Freu talaia de son Jaumell, 273 m, la punta de Capdepera l’antic Cap de Pera , el punt més oriental de Mallorca, on fou construïda als s XVII o XVIII una torre de defensa i, el 1861, un far, el cap Vermell la talaia Vella, 185 m, on hi ha les coves d’Artà , i el cap des Pinar Entre aquests caps es disposen platges de sorra com les de sa Mesquida, cala Agulla, cala…
Calella de Palafrugell
© C.I.C - Moià
Poble
Poble del municipi de Palafrugell (Baix Empordà), a la Costa Brava, el més meridional dels nuclis marítims del terme, entre la punta d’en Blanc i la de Forcats.
Es començà a poblar a la fi del segle XVIII abans hi havia botigues o barraques de pescadors i fou el port de cabotatge de la vila de Palafrugell exportació de suro manufacturat, especialment des de mitjan segle XIX i fins a ben entrat el segle XX, i de rajoles i de ceràmica de la Bisbal Esdevingué des del segle XIX centre de pesca i d’estiueig primer de la burgesia de Palafrugell, però a partir de 1950-60 del turisme internacional El nucli primitiu és davant les platges d’en Calau, el Portbò i Malaspina, i encara manté elements d’arquitectura popular com les Voltes, un carrer porticat i…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina