Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
ostrov Pioner
Illa
Illa del kraj de Krasnojarsk, dins el territori de l’antic okrug de Tajmyr (Rússia).
Appleton
Ciutat
Ciutat de l’estat de Wisconsin, EUA, vora el riu Fox.
Centre industrial dedicat principalment a la indústria paperera fusta, pasta de paper, maquinària El 1929 hi fou fundat l’Institute of Paper Chemistry, centre pioner de recerca en el sector paperer Centre d’ensenyament superior Lawrence University
Terra del Nord
Arxipèlag
Arxipèlag deshabitat de l’oceà Àrtic.
Anomenat abans Terra de Nicolau II , pertany a Rússia És format per quatre grans illes Bol’ševik, Okt'abr'skoj Revol’ucii, Komsomolec i Pioner i diversos illots Situat al N de la península de Tajmyr, l’en separa l’estret de Vil’ki
refugi Juli Soler Santaló
Refugi de muntanya
Xalet refugi del municipi de Naut Aran (Vall d'Aran).
Situat al nucli urbà de Salardú, a 1270 m d’altitud, al peu de la carretera de la Bonaigua Fou inaugurat l’any 1968 i deu el nom a Juli Soler i Santaló, soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, pioner de l’excursionisme i divulgador d’excursions pels Pirineus És propietat del CEC i té una capacitat per a 112 places És utilitzat com a base per a ascensions i travesses per la Vall d’Aran, i a l’hivern és punt de trobada d’esquiadors
Gimnàs Espanyol
Esport general
Gimnàs de Barcelona.
Pioner dels gimnasos catalans, fou fundat l’any 1860 per Joaquim Ramis Taix Oferia la possibilitat de practicar-hi exercicis higiènics i ortopèdics a homes i dones Disposava d’una sala de gimnàstica, i en un lloc destacat del local hi havia un cartell amb el reglament i un altre amb l’ordre dels exercicis del dia Inicialment, s’installà al soterrani del passatge d’en Colom, més endavant s’ubicà a la plaça Reial i al principi del segle XX al carrer de Provença Actualment desaparegut, quatre pintures que decoraven el gimnàs estan exposades al Museu i Centre d’Estudis de l’Esport…
Esgrima i Banys Gimnàs Solé
Esport general
Natació
Esgrima
Gimnàs poliesportiu de Barcelona.
Fundat el 1878 per Manuel Solé, fou un dels primers gimnasos de Barcelona S’hi practicava la gimnàstica, tenia una sala d’esgrima que dirigí Josep Bea i Joan Baptista Grau, disposava de banys i oferia servei d’hidroteràpia i massatge Hi anava la burgesia catalana i al final del segle XIX organitzà vetllades gimnàstiques, recreatives i culturals Fou pioner en la implantació de diferents esports a Barcelona i a les seves installacions es gestaren nombroses entitats esportives L’any 1899 acollí la sessió constitutiva en què Joan Gamper fundà el FC Barcelona, i fou seu del club…
Piscines Bernat Picornell
Natació
Instal·lació esportiva de Barcelona.
Situada a l’anella olímpica de Montjuïc, fou construïda per l’Ajuntament de Barcelona per a la celebració dels Campionats d’Europa de natació, salts i waterpolo del 1970 i prengué el nom del pioner de la natació catalana i espanyola Constava de tres piscines a l’aire lliure la principal, de 50 × 22 × 2,25 m la de salts, de 25 × 20 × 5,10 m, i la d’escalfament, de 25 × 20 × 1,15 m, que s’inauguraren el 1969 La installació original fou escenari de cinc Campionats absoluts d’Espanya de natació i d’importants competicions de waterpolo i de natació sincronitzada El 1990 fou remodelada per a…
Alp
![](/sites/default/files/media/FOTO/A029817.jpg)
Vista aèria d’Alp
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació Limita al N amb el d’Urtx i el de Puigcerdà, sobre el pla de les Forques i el coll de Mercer Des del coll de Mercer al coll de la Creu de Maians 1190 m, la dita creu, que no es conserva, ha estat substituïda per una de moderna del Club Muntanyenc Barcelonès en memòria de l’esquiador Jordi Prats, que hi morí el 1956, per la serra de Saltèguet, el municipi d’Alp confronta amb Palau de Cerdanya al NE Alta Cerdanya per mitjà de la línia que també és fronterera amb França Des del coll de la Creu de Maians, extrem E del municipi d’Alp, el terme segueix, cap al SE, la carena…
port de Tarragona
![](/sites/default/files/2021-02/Port%20de%20Tarragona_fotografia_a%C3%A8ria.jpg)
Vista aèria del port de Tarragona
Construcció i obres públiques
Port marítim del municipi de Tarragona (Tarragonès).
Infraestructura Molt ben comunicat per superfície, té una amplada de bocana de 452 m, una àrea de molls de més de 550 ha, uns calats d’entre 12 i 19 m, una línia d’atracada de 17 km i una làmina d’aigua de més de 500 ha És una de les infraestructures més importants de l’Estat espanyol i de la Mediterrània, i manté serveis directes a través de línies marítimes regulars amb 60 ports de tot el món Disposa de magatzems frigorífics, coberts, pantalans, sitges i una terminal de contenidors amb capacitat per a 1,5 milions de TEU Port químic de referència del sud d’Europa, a les installacions…