Resultats de la cerca

Situada a l’anella olímpica de Montjuïc, fou construïda per l’Ajuntament de Barcelona per a la celebració dels Campionats d’Europa de natació, salts i waterpolo del 1970 i prengué el nom del pioner de la natació catalana i espanyola Constava de tres piscines a l’aire lliure la principal, de 50 × 22 × 2,25 m la de salts, de 25 × 20 × 5,10 m, i la d’escalfament, de 25 × 20 × 1,15 m, que s’inauguraren el 1969 La installació original fou escenari de cinc Campionats absoluts d’Espanya de natació i d’importants competicions de waterpolo i de natació sincronitzada El 1990 fou remodelada…

Travessada pel riu Muko, és ciutat balneari, amb jardins botànics, camps de golf, piscines, etc És famós el teatre de l’òpera, amb una capacitat de 4 000 places, la companyia del qual és formada per noies especialment preparades a l’escola de música de la ciutat

Fou construït a la fi del segle XV al costat d’una font que des del 1460 tingué fama de miraculosa, i hom hi bastí al costat piscines i lavatoris per als malalts que hi acudien La imatge, de fusta policromada, fou destruïda el 1936 Hom hi celebra nombrosos aplecs

Inaugurat el 2003 en la seva primera fase, consta d’un pavelló poliesportiu cobert, una àrea aquàtica amb sis piscines tant interiors com exteriors, sala de fitnes i musculació, i dues sales d’activitats dirigides La Federació Catalana de Basquetbol i el Collectiu Esport per a Tothom CET 10 participen en la gestió d’aquest complex de titularitat municipal

Fou inaugurat el 1993 i és gestionat pel grup Eurofitness & UBAE Les seves installacions, de 15000 m 2 , disposen de piscines cobertes i descobertes entre les quals hi ha una piscina en forma de llac irregular, la més gran de la ciutat, pista d’atletisme, camp de pitch-and-putt l’únic de la ciutat, camp polivalent, pavelló cobert i sales de fitnes, musculació i activitats dirigides, entre d’altres

S’integra dins la zona esportiva de Can Rosés, juntament amb un camp de futbol, un pavelló cobert i dues piscines de 25 m Des de l’any 2000 té una pista homologada de material sintètic, amb vuit carrers, que substituí una pista de pols de totxo També disposa d’una zona annexa de llançaments i d’un circuit de cros d’un quilòmetre La Unió Atlètica Rubí n’és la principal usuària

Antic vinyet fins al final del s XIX, actualment les seves terres són dedicades a oliverar i, especialment, als conreus d’horta Hi passa la carretera de Lleida a Montsó, al costat de la qual es troben les basses d’Alpicat , construïdes entre el 1901 i el 1932 per depurar l’aigua del canal de Pinyana que hi arriba a través de la séquia del Cap, destinada al proveïment d’aigua potable a la ciutat hi ha també unes piscines públiques

Fou construïda per l’Ajuntament de Barcelona dins la zona portuària, als terrenys de l’antic Casino i Banys de Sant Sebastià, i cedida en usdefruit al Club Natació Atlètic-Barceloneta Inaugurada el 1995, constava de sala de gimnàs i dues piscines una coberta, de 33,33 × 25 m, i una exterior, de 25 × 12 m El 2003 el club amplià el complex amb una segona sala de fitnes i una piscina exterior de 25 × 21 m, amb aigua temperable

Les quatre àrees inclouen l’Anella Olímpica de Montjuïc, que comprèn l’estadi, el Palau Sant Jordi i les piscines Picornell la Vila Olimpica del Poblenou, convertida posteriorment en zona residencial, amb el port olímpic i les residències dels atletes Vila Olímpica de Barcelona la zona de la Diagonal, entorn de les installacions ja existents del Futbol Club Barcelona i del Reial Club de Polo i finalment la Vall d’Hebron, que fou sotmesa a una important remodelació urbanística entorn del Velòdrom d’Horta

Amb una superfície de gairebé 80 km 2 , és el segon llac més gran de l’illa La ciutat de Rotorua  és a l’extrem sud, i la de Ngongotaha, a la riba est És format sobre el cràter del volcà Rotorua, a la zona volcànica de Taupo A prop, al voltant del volcà en actiu de Tarawera Mountain , hi ha altres petits llacs i piscines naturals d’origen volcànic Nombrosos rius i rierols alimenten el llac, d’un color groc verdós a causa de les seves aigües sulfuroses