Resultats de la cerca

Oberta a una façana marítima d’uns 70 km entre la serra d’Irta i la d’Almenara, arriba per l’interior a Talaies d’Alcalà, la rambla de la Viuda afluent del Millars per l’esquerra i la serra d’Espadà Les terres perifèriques apareixen fragmentades en contrades i rodalies, que fan de transició a les comarques circumdants Així, la serralada del Desert de les Palmes presenta alguns caràcters del Baix Maestrat el pla de l’Arc, de l’Alt Maestrat i l’Alcalatén la serra d’Espadà, que accidenta la rodalia d’Onda i la vall d’Artana, de l’Alt Millars i l’Alt Palància Només amb el Camp de Morvedre la…

Al s XIX formà amb Samuntà el municipi de la Plana i Samuntà

 

Especialitzada en filats de cotó, tancà el 1963 hi treballaven 250 persones

Abriga per llevant, amb les illes Grossa i del Botafoc, el port d’Eivissa Des del s XIX, un dic l’uneix amb l’illa Grossa aquesta també s’uneix al Botafoc per un altre dic A l’illa Plana, on avui hi ha una urbanització i alguns hotels, hi havia un santuari cartaginès i hi han estat trobades interessants figures púniques de terrissa

És una conca sedimentària, formada en el Terciari i reblerta de materials erosionats de l’Himàlaia De 3 000 km de llargada en direcció E-W, s’estén entre el golf de Bengala i la mar d’Aràbia La drenen els rius Indus, Ganges i Brahmaputra El clima és monsònic a les regions orientals cap a l’W disminueixen les precipitacions

És una massa allargassada 1 750 m per 300 d’amplada màxima, de direcció WNW-ESE, de gresos i conglomerats, amb una alçària mitjana de 4 a 8 m, amb un màxim de 16 a la Torre, prop d’on hom establí un far que ja no funciona, puix que el del cap de Santa Pola és prou potent per a illuminar l’arxipèlag format per l’illa Plana, els illots de la Nau E, la Galera S i la Cantera W i alguns afloraments d’esculls El sector del far, a l’E, és més alt per la presència de bretxes i roques basàltiques El sector W, immediat a l’illot de la Cantera, forma una península ocupada pel poble de la Nova Tabarca…

Comporta dues unitats morfològiques fonamentals la conca de Transsilvània, a Romania, formada per extensions planes o suaument ondulades constituïdes per capes de loess , còdols i materials sorrencs, que una alineació de turons separa del segon gran element, situat més a l’W, el gran Alföld hongarès, prolongat al sud per les regions del Banat Iugoslàvia i Romania i la Vojvodina Iugoslàvia En estat natural hi predominaven els paisatges de silvoestepa, actualment ja molt degradats L’agricultura cereals i la ramaderia constitueixen l’activitat econòmica principal