Resultats de la cerca

Hi dominen les fàcies detrítiques i continentals amb absència de material paleogen plegat Dins el País Valencià, hom el subdivideix en extern formacions al N d’Alcoi-Bèrnia costa de la Safor i del Marquesat i intern faixa fins a Monòver-Alacant litoral de la Marina

La construcció fou ordenada per Carles I després del saqueig del 1535 i construït des del 1555 per l’arquitecte italià Giambattista Calvi, però no s’acabà fins el 1608 Ben aviat sorgí davant els glacis del castell sa Raval de Sant Felip o de Sant Felipet , actualment lligada a la vida i a la guarnició militars El 1756 restà molt afectat per l’acció de set setmanes de setge per part dels francesos, en apoderar-se de l’illa el 1763 els anglesos el referen El 1781 constava de 4 forts, 4 baluards, 4 revellins, envoltat tot plegat per uns enormes valls El castell fou enderrocat per ordre del…

Culmina al pic de Cook 3760 m, el més alt del país Forma una cresta situada entre la gran fossa oceànica de Tonga-Kermadec i l’escut australià occidental És un arc amb dues màximes inflexions o convexitats la del NE, mirant cap al Pacífic occidental, i la del SW, cap a la Conca Oriental Australiana Les regions de màxima curvatura estan relacionades amb falles transversals i són clarament responsables de la gran falla alpina d’uns 3000 m Els moviments orogènics que han plegat i aixecat la serralada són postoligocènics i durant el Pliocè superior i el Plistocè es produïren fenòmens…

Constitueix el front rectilini del subbètic valencià més meridional orientada de WSW a ENE, de 12 km de llargada, és un anticlinal de nucli juràssic i triàsic, arrasat en part per l’erosió previndoboniana, amb un front possiblement fallat flanqueja el nucli, pel sud, el Cretaci calcari i margós, cobert en discordança pel Vindobonià transgressiu i plegat que forma la major part del coster per damunt els 150 m alt El raiguer o piedmont de conglomerats i argiles roges continentals, potser villafranquianes, és un dels glacis més espectaculars del País, malgrat que localment mostra nombrosos…

Es basa en la suavitat poc pirinenca dels relleus que accidenten el baix Ripollès i un sector de l’alta Garrotxa Els materials mesozoics, predominantment calcàries, dels Prepirineus típics desapareixen a l’E del Llobregat i no reapareixen fins a la capçalera de la Muga, substituïts per materials eocènics de fins a 3 000 metres de potència margues i gresos margosos, alternant amb bancs de gresos i conglomerats calcaris La menor resistència d’aquests materials una vegada esventrats els anticlinals, les margues són erosionades fàcilment, el caràcter més recent del plegament no eocènic, sinó…

L’alçada mitjana és de 800-900 m a l’W davalla vers l’E fins a 400-500 m Culmina a la mola del Caroig 1 128 m, entre els termes de Bicorb Canal de Navarrés, a llevant, i de Teresa de Cofrents i Aiora Vall de Cofrents, a ponent, que domina una extensa zona de planells, retallada, limitada per valls on hi ha els conreus cereals, oliveres, vinya, horta i arbres fruiters i el poblament El rocam és format per calcàries cretàcies plegat alhora que els Pirineus, foren fragmentats en horste de capes horitzontals, que en motivaren el relleu tabular característic mola de Cortes, al N mola…

Els Apenins són constituïts sobretot per roques sedimentàries del Triàsic, del Juràssic, del Cretaci, de l’Eocè i del Miocè, igual que les àrees externes dels Alps Al final de l’Eocè, el plegament fou màxim i s’inicià l’activitat volcànica Els moviments tectònics continuen encara actualment, tal com demostra el Pliocè poc plegat i aixecat a més de 1000 m d’altura i l’activitat volcànica els volcans Stròmboli i Vulcano, a les illes Eòlies Vesuvi a Nàpols i sísmica, que fan dels Apenins una de les serralades de plegament més joves del món Pel nord, els Apenins s’estenen per la Ligúria i formen…

Ha estat integrat, abusivament, en les serres del Maestrat, que accidenten realment el vessant mediterrani directe, mentre que els ports constitueixen la divisòria hidrogràfica entre aquest vessant i la conca de l’Ebre subconca del Bergantes, afluent del Guadalop, delimitada pel S i per l’E Els ports de Morella s’acaben al N, enfonsats sota el Terciari de la Depressió de l’Ebre, mentre que el límit W, ja dins Aragó, manca de definició morfològica Considerats així, els ports són constituïts per calcàries, gresos i alguns conglomerats, de materials que…

L’església Dedicada a sant Andreu, es conserva molt millor que el castell És un edifici característic de l’arquitectura llombarda que ha estat datat de la primera meitat del segle XI Té una sola nau capçada a l’est per un absis semicircular La coberta de l’edifici és de lloses L’absis, decorat per arcuacions cegues entre bandes llombardes, té tres finestres de doble esqueixada, una de les quals, tapada pel cos del campanar, no es pot veure des de l’exterior La mateixa decoració de l’absis es repeteix als murs del nord, on s’alternen grups de dues arcuacions entre lesenes, i al del sud,…

L’edifici És una església molt transformada ja des d’època altmedieval Presenta una sola nau coberta amb volta de canó lleugerament sobrealçada, i un transsepte que només conserva el tram sud, ja que el nord l’ocupa una capella de planta quadrada, que en té una altra de més petita al costat, oberta a la nau amb un arc de mig punt Un absis semicircular, precedit d’un profund arc presbiteral, corona el braç sud del transsepte La nau és capçada a l’est per un absis semicircular que es correspon, estructuralment, amb l’arc presbiteral de l’interior de l’església Aquest absis s’ha decorat amb una…