Resultats de la cerca
Es mostren 161 resultats
Rin

El Rin al seu pas per la ciutat alemanya de Colònia
© Corel / Fototeca.cat
El major dels rius de l’Europa pròpiament occidental.
Nascut a Suïssa, és fronterer amb Àustria, Alemanya i França passa per Alemanya i, finalment, travessa els Països Baixos, on desguassa a la mar del Nord Té 1232 km de llarg, 196300 km 2 de conca i un cabal final d’uns 2250 m 3 /s de mitjana i 11 l/s/km 2 S'origina al llac Toma, a 2344 m d’altitud, al peu del Mont Badus, prop del pas de l’Oberalp, amb el nom de Vorderrhein Dins els Alps s’orienta al NE i rep el Hinterrhein, que ve dels Alps Rètics així, a Felsberg porta ja 126 m 3 /s 38,8 l/s/km 2 d’un règim nivoglacial de transició, amb màxim de juny i mínim profund d’hivern per retenció…
túnel del Cadí

Peatge del túnel del Cadí
© Fototeca.cat
Pas subterrani de carretera obert a la serra de Cadí (pròpiament sota el massís del Moixeró).
Té una llargada de 5026 m amb dos carrils de circulació i una banda central de seguretat de 2 m La boca sud, a 1 175 m d’altitud, és situada a l’enclavament de l’Hospitalet, en el municipi de Guardiola de Berguedà, i la boca nord a Urús Baixa Cerdanya, a una alçada de 1 236 m Les obres de la galeria de reconeixement començaren el 1978 i el túnel, amb els seus accessos de Bagà a Bellver de Cerdanya i ramal a Alp, fou inaugurat el dia 29 d’octubre de 1984 L’explotació és en règim de peatge Ultra afavorir les comunicacions entre el Berguedà i la Cerdanya ha obert l’eix del Llobregat cap a…
Norrland
Geografia històrica
Regió septentrional de Suècia, literalment ‘terra del nord’ en suec, que abasta els läner de Norrbotten, Västerbotten i Jämtland, a més d’altres regions històriques menors, i un 15% de la població sueca; geogràficament, però, hom pot incloure-hi també Värmland i Dalarma.
Si hom prescindeix d’aquestes dues regions, el Norrland pròpiament dit ha d’ésser considerat com a territori de colonització relativament recent
el Talló d’Aulet
Serra de la Ribagorça, de direcció E-W, continuació de la serra de Sant Gervàs a l’W de la Noguera Ribagorçana, a l’indret on forma l’estret de Sopeira, aigua avall d’Aulet, dins el terme de Sopeira.
Culmina a 1 501 m alt tossal de les Cornasses a ponent d’aquest hi ha el pic anomenat pròpiament el Talló d’Aulet 1 490 m alt
Narashino
Ciutat
Ciutat del ken de Chiba, a l’illa de Honshū, Japó, situada a la costa NE de la badia de Tòquio.
Formada l’any 1951 per la fusió de Minomi, Maka, Tsudanuma i Okubo, no disposa de centre urbà pròpiament dit Anterior emplaçament d’una base militar, constitueix actualment una àrea suburbana residencial de Tòquio
golf d’Eubea
Estret marí
Nom donat a l’estret que separa l’illa d’Eubea de la península Balcànica.
A Calcis, on s’estreny fins a 40 m d’amplada, es divideix pròpiament en dos canals el d’Eubea del nord i el d’Eubea del sud Un pont uneix Calcis amb el continent
Baḥr al-Ǧābal
Riu
Riu del Sudan del Sud, a la conca del Nil (950 km).
És el sector del Nil Blanc que va des de Nimūlē, a la frontera d’Uganda fins que s’ajunta amb el Baḥr al-Gazāl al llac No, per a formar el Nil Blanc pròpiament dit
Baḥr al-Ghazāl
Riu
Riu del Sudan del Sud, afluent del Nil per l’esquerra (240 km).
Des de la confluència amb el Baḥr al-Ǧābal al llac No, forma el Nil Blanc pròpiament dit És l’emissari del llac Ambadi, on s’apleguen les aigües dels rius Nahr al-Ǧūr i Tōnǧ, i per l’esquerra rep el Baḥr al-'Arab
Tāj Mahal
El Tāj Mahal, a Agra, a l’Índia, mausoleu erigit pel soldà mogol Shâh Jahân en honor a la seva esposa
© X. Pintanel
Mausoleu fet erigir a Agra, a l’estat d’Uttar Pradesh, Unió Índia, en honor a Mumtāz Maḥal (morta el 1613), pel seu espòs el soldà mogol Shāh Jahān.
És un rectangle de 580 m per 304 a la part central hi ha un jardí, que deixa a banda i banda dues àrees oblongues a la del nord hi ha l’edifici del mausoleu pròpiament dit, de planta octagonal, que és un monument cabdal de l’arquitectura islàmica, la força del qual està en el sentit de la proporció dels espais arquitectònics
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina