Resultats de la cerca
Es mostren 72 resultats
Collado de los Jardines
Santuari
Lloc de Sierra Morena, a Andalusia, a la província de Jaén, prop del Pas de Despeñaperros, on fou establert un important santuari ibèric.
En procedeixen diversos milers d’exvots, figuretes de bronze antropomorfes
Sant Pere

Vista de l'església de Sant Pere de Masquefa
© Patrimonifunerari.cat
Església
Església situada en una petit turó a uns 500 m al N del poble de Masquefa (Anoia).
Romànica, d’una nau amb absis decorat amb fris en dent de serra i arcuacions llombardes, en procedeixen dos retaules gòtics conservats al Museu Diocesà de Barcelona A l'esplanada, hi havia les restes del castell
Aiguanegra
Masia
Veïnat
Gran masia i veïnat del municipi de Sant Joan les Fonts (Garrotxa), situats a la serra d’Aiguanegra
(597 m alt.).
Els volcans d’Aiguanegra, Claperols, Repàs i Repasset que es troben en aquesta serra són l’origen d’un corrent de lava que s’ajunta amb els que procedeixen del pla d’Olot i de Batet
Boscoreale
Localitat
Localitat de la província de Nàpols, a la Campània, Itàlia.
Situada prop de Nàpols, hi foren trobades a fi del s XIX dues grans villes romanes, de les quals procedeixen, respectivament, un famós tresor d’orfebreria actualment al Musée du Louvre i unes pintures murals al Museo Nazionale de Nàpols
Castellar
Municipi
Municipi de la província de Jaén, Andalusia, situat en un dels contraforts de Sierra Morena i estès entre els rius Montizón i Guadalimar, que drenen el terme.
Dins el seu terme hi ha un important santuari ibèric, davant una balma, del qual procedeixen molts exvots, figuretes de bronze conservades principalment al Museo Arqueológico Nacional de Madrid El culte hi perdurà tota l’època romana des de la primera època ibèrica segles V-IV aC
Banagaus
Jaciment paleontològic
Jaciment paleontològic situat al terme des Mercadal (Menorca), de l’època del Plistocè inferior.
Els materials fossilífers procedeixen d’una bretxa responsable del reompliment d’antigues cavitats càrstiques Aquest jaciment és extraordinàriament ric en petits vertebrats com amfibis, rèptils i aus Així mateix es descriví l’espècie de bòvid exclusivament menorquí Myotragus binigauensis La seva importància rau en el fet que es tracta d’una espècie únic testimoni d’una línia evolutiva que progressà independentment dels seus congèneres de Mallorca
Entremont
Història
Antic oppidum celta, a Provença, capital dels salis, l’origen del qual es remunta al s. III aC.
Rebé les influències dels grecs de Marsella i dels ligurs, i es dividia en dos barris, separats per un mur transversal l’alt de tipus residencial, amb cases hellenístiques i el baix de classes modestes Destruït pels romans el 123 aC, hi resten ruïnes d’un santuari, on hom ha trobat escultures d’influència clàssica però que conserven la primitiva expressió feroç de les estàtues de menhir de què procedeixen Hom el començà a excavar el 1946
Irauadi
Riu
Riu que travessa Myanmar de nord a sud (2 250 km de longitud i 415 000 km2 de conca).
És format al nord de Myitkyinā per l’aiguabarreig del Mali i el Nmai, que procedeixen de les muntanyes de l’estat de Kachin El cabal és d’uns 13 000 m 3 /s és navegable des de Bhamo, i desemboca a la mar d’Andamān, on forma un gran delta 45 000 km 2 , destinat a la producció d’arròs i que guanya cada any 50 m a la mar L’afluent principal és el Chindwin, el qual rep prop de Mandalay
monestir de Clarà

Sant Pere de Clarà
© Fototeca.cat
Priorat
Priorat benedictí (Sant Pere de Clarà), prop del terme d’Òrrius, dins el d’Argentona (Maresme).
El 1080 Adelaida Guadald cedí el lloc on a la fi del segle IX ja hi havia una església alçada per Baió i potser una cella monacal al monestir de Cluny, i, malgrat l’oposició, l’abadia de Sant Cugat del Vallès el sotmeté al de Sant Pere de Casserres els priors de Clarà foren monjos de Casserres fins el 1359, dependència que es trencà al segle XV amb la introducció de priors comendataris El 1597 fou unit definitivament a la mensa capitular del nou bisbat de Solsona, que l’arrendà als Marc d’Òrrius, després senyors del lloc L’església, ja sense culte el 1730, restaurada vers el 1920…
Ghats
Serralada
Serralada de l’Índia formada pels confins abruptes del Dècan, separat de la mar d’Aràbia i del golf de Bengala pels Ghats Occidentals i Orientals, respectivament, els quals convergeixen al S de Mysore, on formen un sol massís muntanyós.
Els Ghats Occidentals s’estenen, a l’W del Dècan, parallels a la costa i a poca distància d’ella, des del riu Tāpti fins al cap Comorin 1 600 km de longitud Són constituïts per una sèrie de horsten l’altitud mitjana de 1 000 m disminueix a Mysore i augmenta al S de la gorja de Pālghāt, i culminen a l’Anaimundi 2 695 m Formen un veritable bastió contra el qual es desencadena el monsó del SW, que provoca pluges abundants a l’estiu Mahābaleshwar, 6 748 mm de mitjana i que els converteixen en la reserva d’aigua del Dècan Hi neixen els grans rius que travessen el Dècan Godāvari, Krishna, Cauvery…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina