Resultats de la cerca
Es mostren 109 resultats
Masan
Ciutat
Capital de la província de Kyǒngsang Meridional, República de Corea, a la badia de Chinhae.
S'hi produeixen teixits de llana i ceràmica, i hi ha destilleries
Groznyj
Ciutat
Ciutat de Rússia, capital de la República dels Txetxens.
És el major centre industrial del Precaucas oriental Hi ha tres refineries importants, que reben el petroli local i el del Volga Amb els residus de les refineries, les indústries químiques produeixen parafina, alcohol, fenol, lubrificants i plàstics Produeix maquinària diversa Fou fundada com a fortalesa a la ribera del riu Sunža el 1818
Haría
Municipi
Municipi de la província de las Palmas, Canàries, situat a la península NE de Lanzarote.
L’economia es basa en l’agricultura patates, cereals, fruites, vinyes N'és característica la cotxinilla Hi ha també ramaderia camells, bestiar de cabrum S'hi produeixen vins reconeguts És un centre turístic important del qual en destaca el mirador del Río, a la costa NW, i a l’altre extrem, la cova de Los Verdes i els Jameos del Agua
Micronèsia
Arxipèlag
Conjunt d’illes de l’oceà Pacífic que s’estenen entre les Filipines i Indonèsia a l’W, Nova Guinea al S i la Polinèsia a l’E.
Comprèn els arxipèlags de les Palau , les Marianes , les Carolines , les Marshall i les Gilbert Les illes són petites, en llur majoria corallines i envoltades d’esculls que dificulten l’accés a llurs costes a l’W n’hi ha algunes que són volcàniques El clima, tropical, és força uniforme La fertilitat del sòl permet el conreu de llegums, cocoters i taro els melanesis produeixen copra A les illes hi ha fosfats i bauxita El 1978 un grup constituïren els Estats Federats de Micronèsia
mar d’Aràbia
Mar
Part nord-occidental de l’oceà Índic, entre la costa occidental de l’Índia, la costa sud d’Aràbia i Somàlia (7 500 000 km2).
Comprèn el golf d’Aden, que el comunica amb la mar Roja i el golf d’Oman, que el comunica amb el golf Pèrsic, i d’altres, més petits, com el Kutch i el Khambhāt Conté les illes de Lakshadwep Índia, Socotra Somàlia i Khūryān Mūryān Aràbia La temperatura i la salinitat són elevades, i les aigües, poc profundes Els rius principals que hi desguassen són l’Indus, el Narbadā i el Tāptī, i els ports més importants, Bombay, Karāchī i Aden Els vents monsònics produeixen corrents marins durant els mesos de març, juny i juliol, que dificulten la navegació
Polinèsia Francesa

L’illa de Tahaa
Adam Reeder (CC BY-NC 2.0)
Arxipèlag
Territori no independent
Territori francès d’ultramar, format per un centenar d’illes i illots: Societat, Marqueses, Australs, Tuamotu, Gambier, Clipperton, que ocupen la major part de la Polinèsia Meridional.
La capital és Papeete , a Tahití Són d’origen volcànic o corallí El clima és tropical amb variacions latitudinals Població polinèsia sobretot maoris amb nombrosos mestissos i xinesos i francesos La palmera cocotera és el principal recurs, però hi ha altres conreus cotó, canya de sucre, cafè Pesca i ramaderia en algunes illes Produeixen copra, sucre, rom i objectes de nacre Exporten copra, vainilla Societat, nacre Tuamotu i Societat El Centre d’Expérimentation du Pacifique CEP, per a les experiències nuclears franceses, té polígons atòmics als atols de Fangataufa i Mururoa i ha convertit el…
Santa Coloma de Tuïr
L’església de Santa Coloma de Tuïr
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, estès al NE dels Aspres, al límit amb les planes rosselloneses; la meitat occidental del terme és formada per una gran plataforma seca, coberta de garriga.
El sector oriental, ocupat en gran part per la vall del torrent de l’Adou, concentra les explotacions agrícoles La superfície agrícola és de 210 ha, de les quals 170 són de vinya 161 produeixen vi amb denominació d’origen controlat També hi ha 8 ha d’arbres fruiters presseguers i 28 ha de prats i farratge Hi ha una pedrera en explotació La població ha estat sempre relativament escassa A la carretera de Tuïr a les Aibrines han sorgit moltes construccions noves El poble , que concentra la poca població del municipi, és situat a 146 m alt, 2 km al S de Tuïr…
Prats de Sornià

El poble de Prats de Sornià, dominat per l’alta torre del seu antic castell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Fenolleda, de llengua occitana, estès al vessant oriental del coll de Ventafarina, fins al curs de l’Adasig, al SE, i la vall de la Matassa, al NE.
Hi ha claps de bosc de roures barrejats amb alzines La superfície agrícola es redueix a 129 ha Predomina la vinya, i hom produeixen vi amb denominació d’origen hi ha també petites extensions d’hortalisses, arbres fruiters, cereals, farratge i prats Hi ha bestiar oví i cabrú Són nombroses les segones residències El poble, que agrupa tota la població del municipi, és situat a 634 m alt vora el còrrec de la Solana, al costat d’una antiga gran via de transhumància, i és dominat per una torre quadrangular Al s XII és esmentada una família Prats del 1396 al 1410 és documentat que…
Chubut
Divisió administrativa
Província de l’Argentina, a la Patagònia.
La capital és Rawson 25 800 2002 Morfològicament hom hi pot distingir cinc regions els altiplans orientals Meseta de Montemayor, Pampa del Castillo, les valls fluvials Chubut, Chico, les carenes patagones, les depressions llacs Calhué Huapi i Musters i les carenes andines Els principals cursos hidrogràfics són el Chubut i el Chico, que davallen dels Andes El clima és àrid i fred La principal riquesa és la ramaderia d’ovins i de bovins Són importants els jaciments petrolífers descoberts el 1907, al voltant de Comodoro Rivadavia, on hi ha les refineries, que produeixen el 65%,…
el Llierca
Pont medieval, dit de Sardenes, sobre el Llierca
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Garrotxa, afluent al Fluvià per l’esquerra, format per l’aiguabarreig dels rius d’ riera d’Oix
i de riu de Beget
, dins el terme de Montagut, al peu de la serra de Bestracà.
Pren la direcció E-SE, fins que, aigua amunt de Sardenes, rep la riera de Sant Aniol, de la qual adopta la direcció N-S Passa pels municipis de Sales de Llierca, Montagut, Tortellà i Argelaguer i, passat Sant Jaume de Llierca, reforça i regularitza el cabal del Fluvià La gran regularitat del seu cabal s’explica per una circulació subterrània d’origen càrstic Ha estat provat, després del 1950, amb coloració per fluoresceïna, que el Llierca perd per filtració prop de 0,5 m 3 /s, cabal que alimenta l’estany de Banyoles, prop de 20 km al SE i uns 120 m més avall Les infiltracions es …
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina