Resultats de la cerca
Es mostren 263 resultats
la Prosperitat
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Barcelona (Barcelonès) situat entre l’avinguda Meridiana, via Favència, via Júlia i passeig de Valldaura, al sector N de Sant Andreu de Palomar.
El territori fou ocupat fins a la Primera Guerra Mundial per camps de conreu, algunes masies i torres de la burgesia i menestralia de Sant Andreu Afectat per les onades migratòries dels anys vint i quaranta, fou iniciat, en aquest sector, un tipus de poblament barraquista i anàrquic La formulació d’un pla parcial d’ordenació urbana 1957 desencadenà un important procés de creixement d’aquest sector, amb l’edificació de cases de pisos i blocs, que no ha anat acompanyada, però, de la dotació dels equipaments urbans prevists en aquest pla
el Pireu
Ciutat
Ciutat de Grècia Central i Eubea, Grècia, al nomós d’Àtica, a les riberes del golf Sarònic.
Centre portuari —el més important del país—, constitueix, en realitat, el port d’Atenes, ciutat amb la qual forma actualment un sol nucli homogeni de població Té indústries sucreres, destilleries, manufactura de tabacs, drassanes de construcció naval, factories metallúrgiques, químiques i tèxtils És seu metropolitana A l’antiguitat, assolí importància vers el 470 aC, quan Temístocles la cenyí amb les llargues muralles que la unien amb Atenes Sota Pèricles, Hipòdam de Milet traçà una nova ciutat a l’entorn del port i la dotà d’edificis esplèndids Poblada de gent marinera, es convertí en bastió…
Or’ol
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Rússia, situada vora el riu Oka.
Construccions mecàniques, aparells de precisió, indústria lleugera i alimentària Té dos teatres i dos museus Fundada vers el 1564, sota Ivan el Terrible, gaudí d’una gran prosperitat durant el regnat de Pere el Gran
al Fusṭāṭ
Història
Ciutadella egípcia.
El seu origen fou el campament bastit pel conqueridor àrab ‘Amr ibn al-'Āṣ a la riba est del Nil durant el setge d’Alexandria 641 La proximitat amb la població grecocopta de Babilònia féu que aquesta es barregés ràpidament amb els conqueridors Els governants abàssides i tulúnides hi residiren, fins que fou fundat el Caire 969 Fou notable per la seva prosperitat econòmica
Mactar
Ciutat antiga
Ciutat romana de la província d’Àfrica Proconsular (Tunísia).
És situada terra endins, a 150 km al sud-oest de Tunis D’origen númida, en època romana assolí unes dimensions notables 30 ha i esdevingué colònia al final del s II La prosperitat perdurà fins al període bizantí i encara era ocupada en època aglàbida i fatimita Es conserven notables ruïnes de la ciutat romana, entre les quals destaquen el fòrum, dues basíliques cristianes, unes termes i un gimnàs
la Ral
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Pau de Segúries (Ripollès), situat al N del terme, a la dreta del Ter.
El lloc pertanyia a la batllia de la Rovira del monestir de Sant Joan de les Abadesses Jaume I hi fundà el 1248 una vila reial, centre de la vegueria de la Ral, però la immediata creació de la vegueria de Camprodon dificultà la prosperitat de la nova vila, que restà, a més, molt afectada pel terratrèmol del 1425 L’església de Santa Maria de la Gràcia 1388 fou refeta el 1609 és sufragània de la de Sant Pau de Segúries
els Nou Barris
© Fototeca.cat
Districte administratiu de Barcelona, situat al NE de la ciutat, dins l’antic terme de Sant Andreu de Palomar.
Comprèn, en una superfície d’unes 700 ha, deu barris creats al principi dels anys cinquanta, quan l’onada immigratòria sobre Barcelona motivà la urbanització de gairebé tot el territori les Roquetes, el Verdum, la Prosperitat, la Trinitat Vella, la Trinitat Nova, la Torre del Baró, Vallbona, la Ciutat Meridiana, la Guineueta i Canyelles La seva orografia montuosa ha estat sempre un obstacle per a la comunicació amb la ciutat, que millorà des del 1981, en arribar-hi el ferrocarril metropolità
Zwickau
Ciutat
Ciutat del land de Saxònia, Alemanya.
Important centre industrial a la riba del Mulde, en una rica conca hullera, té indústries de l’automòbil, de construcció de tractors i de maquinària en general, químiques, del paper i tèxtils llana i cotó Fundada al s XI, atenyé una gran prosperitat comercial als s XV i XVI Hi tingué inici el moviment anabaptista, per obra dels anomenats profetes de Zwickau Seu episcopal evangèlica, s’hi destaca la Marienkirche, del s XIII convertida en catedral el 1935, que fou refeta en estil gòtic tardà els s XV-XVI
Martinica
Territori no independent
Illa
Illa de la mar de les Antilles, al mig de les Petites Antilles, que constitueix un departament francès d’ultramar, amb un estatut de col·lectivitat territorial des del 1982.
El relleu és volcànic, molt accidentat, amb activitat moderna Cal destacar la Montagne Pelée 1463 m, que del 1902 al 1904 destruí completament la ciutat de Saint-Pierre El clima és tropical, amb una pluviositat que varia, segons l’exposició als alisis, entre els 1000 i els 2000 mm anuals La vegetació va des dels boscs humits tropicals fins a la sabana La temperatura mitjana a Fort-de-France és de 27°C La població és, sobretot, mulata 95% El creixement anual és de l’11‰ L’agricultura es basa en la canya sucrera, les bananes, la pinya tropical i la mandioca Hi ha indústries sucreres, de…
Sahagún
Municipi
Municipi de la província de Lleó, Castella i Lleó, a la Tierra de Campos.
Situada a la riba esquerra del Cea, 67 km al SE de Lleó, és un centre agrícola important Antiga fortalesa d’Alfons III d’Astúries, prop de l’ermita dels sants Facund i Primitiu, el nucli urbà es formà a redós del monestir de San Benito, conegut ja el 883, i que arribà a posseir 130 cases dependents Mostra de la seva prosperitat són les set-centes escriptures del Liber testamentorum Sancti Facundi , conegut per Cartulari de Sahagún començat el 857 Entre les seves restes, la més important és l’església romànica —iniciada el 1121— de tres naus i transsepte La vila posseeix encara les esglésies…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina