Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
Caiena
Ciutat
Capital del departament de la Guaiana Francesa, vora l’oceà Atlàntic.
Centre administratiu, de serveis privats, de comerç i agrícola canya de sucre, arròs, cafè, blat de moro, cacau, fruita tropical Exporta fusta, rom i or en petites quantitats Té port i aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Université Antilles-Guyane Fundada pels francesos el 1643, fou seu d’un establiment penal
Grimsby
Ciutat
Ciutat d’Anglaterra, al Lincolnshire, 250 km al nord de Londres.
Situada a la vora sud de l’estuari del Humber, és el principal port de pesca del país, sobretot de peix blanc Modernes installacions frigorífiques n'han intensificat el moviment comercial, amb grans quantitats exportades de peix congelat Centre industrial, amb indústria química òxid de titani, refineria de petroli Killingholme/Grimsby i construcció naval
corrent del Labrador
Corrent marí fred que s’inicia a l’oceà Àrtic i ressegueix les costes orientals de l’Amèrica del Nord fins a unir-se al corrent càlid del Golf.
El xoc d’ambdós corrents origina abundants cortines de boira, a causa de la diferència de temperatures El corrent del Labrador transporta cap al sud grans quantitats de blocs de glaç, els quals dificulten la navegació aquests blocs es dissolen en contacte amb el corrent càlid del Golf El plàncton, adaptat al corrent càlid del Golf, mor si és arrossegat cap al corrent fred del Labrador
Mauna Loa
Volcà
Volcà en activitat de les illes Hawaii (4.168 m).
És el volcà més gran del món, i un dels més actius Situat al centre de l’illa homònima, n’ocupa aproximadament la meitat de la superfície Des del fons del mar, s’eleva 9 km, dels quals poc més de quatre són emergits El cim és escapçat i forma la caldera de Moku‘āweoweo, de 15 km 2 i una profunditat de gairebé 200 m Hi tenen lloc la majoria de les erupcions Ocupa la major part del Hawaii Volcanoes National Park 1961, on hi ha també el volcà Kilauea , a uns 40 km de distància La primera erupció documentada és del 1843, i des d’aleshores n’hi ha hagut una trentena Les del 1880-81, 1855-56, 1950…
Grímsvötn

Imatge de l’erupció del volcà Grímsvötn, dia 24 de maig del 2011, facilitada pel programa d’observació de la Terra de la NASA
©
Llac
Volcà
Sistema lacustre-volcànic d’Islàndia, situat a 1.719 m. d’altitud, al sector occidental del casquet glacial de Vatnajökull.
Sota el llac, cobert de glaç, hi ha la cambra magmàtica del volcà, amb una caldera de 35 km 2 Les erupcions que s’han produït són principalment de tipus subglacial, encara que les pressions que es generen poden provocar fissures al glaç per les quals es produeixen erupcions efusives El 1783, a través de la fissura Laki d’uns 27 km de llarg, tingué lloc l’erupció efusiva més important de la història del volcà s’ejectaren 15 km 3 de lava durant set mesos, juntament amb grans quantitats de diòxid de sulfur i àcid fluorhídric, que danyaren la vegetació de l’illa i provocaren la mort per fam d’…
desert d’Atacama

Salar de Atacama
NovoaR (CC BY-SA 2.0)
Desert
Regió àrida de Xile, situada al llarg de la costa entre els 20 i els 30° de latitud sud, que forma part de les regions d’Antofagasta i Atacama.
El nucli es troba entre el meandre sud del riu Loa i les muntanyes que el separen de la conca fluvial Chañaral-Copiapó La façana costanera és recta i abrupta i a vegades s’aixeca a 600 o 1000 m sobre el nivell del mar, mentre que les muntanyes que la voregen s’aixequen fins als 3000 m La depressió longitudinal interna, parallela a la costa, és interrompuda per elevacions que creen nombroses conques de drenatge interior que contenen quantitats importants de sals d’evaporació entre les quals hi ha els nitrats, que donen lloc a l’única indústria de la regió Més cap a l’est es troba…
Oleta
Oleta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent al sector alt de la comarca, estès al fons de la vall de la Tet i, des de la integració el 1827 del municipi d’Évol, a la confluent vall d’Évol, compresa a les Garrotxes de Conflent.
A la capçalera d’aquesta vall, als vessants meridionals del massís de Madres hi ha el Gorg Negre 2 082 m alt, que forma part dels gorgs de Noedes En aquesta part alta destaquen, a la serralada que separa les valls d’Évol i de Cabrils, el pic de la Pelada 2 370 m alt i el puig d’Escotor 2 292 m alt, i al límit amb la vall de Noedes, el Montcoronat 2 172 m alt Dins el municipi hi ha la més important fàbrica d’electricitat del Conflent, la central d’Oleta , que aprofita l’aigua conduïda de la Tet a 228 m d’altura, amb una potència installada de 12 kW i una producció mitjana de 43 milions de kW/h…
Serdinyà
Serdinyà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent, a la vall de la Tet, entre Oleta i la vall de Fullà, a banda i banda del riu.
El sector de l’esquerra comprèn els vessants meridionals de la Tartera 1 790 m alt, divisòria amb la vall de Noedes, drenats per diversos torrents, entre els quals el dels Rocs Llisos el sector de la dreta del riu comprèn els cursos baixos de la vall Marçana i de la vall Llobera i arriba fins al serrat de les Garberes 903 m alt, límit amb la vall de Fullà El sector meridional del terme i els vessants de la Tartera on hi ha un refugi forestal són coberts de bosc La superfície agrícola es limita a 115 ha els arbres fruiters ocupen 23 ha 12 de pomeres, 10 d’albercoquers i petites …
Font de ses Aiguades
Cova
Jaciment arqueològic
Cova i jaciment arqueològic a la badia d’Alcúdia (Mallorca), prop de l’illot d’Alcanada.
És una cova natural inundada en la seva major part per les aigües freàtiques, amb l’entrada situada a uns 6 m sobre el nivell del mar i a un centenar de metres de la línia de costa La fondària màxima és de 21 m, 15 m dels quals per sota del nivell de l’aigua En una primera capa, l’aigua és dolça, per tal com procedeix de precipitacions a la superfície terrestre, mentre que la capa inferior és aigua salada del mar En el seu recorregut uns 180 m de longitud total, consta de diverses cavitats més o menys dilatades que reben el nom de sala de les Àmfores, galeria de les Typhlocirolana moraguesi…
oceà Antàrtic
El més meridional dels oceans, el qual envolta l’Antàrtida.
És format per la reunió de la part sud dels oceans Atlàntic, Índic i Pacífic com que no té límits ben definits, aquests han estat establerts a partir de la temperatura de les aigües superficials Ha estat dividit en dues parts la primera, la més pròxima al pol, de salinitat dèbil i temperatura prop dels 0°C, s’estén des de la costa fins a la línia de convergència antàrtica de 50° a 60° de latitud sud, a partir de la qual la temperatura augmenta ràpidament la segona àrea és compresa entre la línia de convergència antàrtica i la de convergència subtropical de 35° a 40° de latitud sud i té una…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina