Resultats de la cerca

Desemboca a la cala d’Algaiarens , a les platges de la qual apareixen unes dunes quaternàries, que pugen 25 m sobre la mar i són pentinades pels vents del N Una carretera de 15 km, construïda al segle XVIII durant l’ocupació britànica, uneix aquesta possessió amb Ciutadella

Dividit en dues parts a l’E, el Gran Llac, i a l’W, el Petit Llac anomenat també llac de Ginebra és format per les glaceres quaternàries Travessat d’E a W pel Roine, aquest hi forma un delta a l’extrem oriental El llac modera el clima de les vores, on hi ha les ciutats de Ginebra, Lausana, Vevey, Montreux, Thonon-les-Bains i altres centres turístics

És el més gran d’Europa 18135 km 2 , 51 m de profunditat mitjana i 230 m de màxima, d’origen tectònic, transformat per l’influx de les glaceres quaternàries El volum d’aigua que conté és de 908 km 3 Hi ha unes 660 illes La costa nord és alta i espadada, i la del sud, baixa i en pendent suau Es glaça de desembre a febrer i es desglaça de març a abril Hi desemboquen els rius Volkhov , Svir’ i Vuoksa i hi neix el riu Neva  

És inclosa dins el parc nacional d'Aigüestortes i de Sant Maurici És el resultat d’una intrusió granítica potent incrustada en el Paleozoic, en contacte amb el qual originà una aurèola metamòrfica L’erosió mecànica ha esportellat les crestes Donen nom a la serra els dos “germans” Encantats, situats a l’angle nord-est el Gran Encantat , de 2745 m alt, al sud escalat el 1901 per Fontan de Negrín i Isidre Romeu, i el Petit Encantat , de 2725 m, al nord no escalat fins el 1902, i fins el 1911 per un català, Jaume Oliveres, separats per una enforcadura Les glaceres quaternàries afaiçonaren…

Voreja, pel nord, el Capcir i el País de Foix, i tanca, pel sud, la fossa de la Cerdanya El cim del Carlit 2921 m alt, punt culminant del Pirineu oriental, dona nom a una regió de llacs, residus dels circs modelats per les glaceres quaternàries damunt un complex graniticometamòrfic i esquistós d’origen hercinià, rejovenit pels moviments alpídics i els reajustaments postorogènics Hi destaquen el llac de Lanós, el més gran dels Pirineus, i els antics aiguamolls de les Bulloses Aquestes conques lacustres es prolonguen per les valls de Querol i d’Angostrina, vers els vessants mediterranis…

Prolongació de la plana alemanya, entre la mar del Nord i la Bàltica, ofereix un paisatge de plana monòtona accidentada pels dipòsits morènics que formaren les glaceres quaternàries És una regió agrícola i ramadera, i també hi té importància la pesca El centre més important és Flensburg El territori fou ocupat pels danesos, després de l’emigració dels angles i els juts a la Britània Amenaçats per Carlemany, que intentà la creació d’una marca danesa, els danesos construïren el Dannevirke, un mur de terra que unia la desembocadura del Sli amb la de l’Eider, i el reforçaren a l’E amb el port…

Els materials d’aquest Pirineu hercinià són tan metamorfosats gneis, ampelites, llicorelles, que hom destria difícilment els sediments originaris, en general precambrians al vessant cerdà i cambrians o silurians al ripollès Arrasades les arestes del primer plegament, es formaren peneplans entre 2600 i 2000 m alt pla de Salines El paroxisme pirinenc tornà a alçar el massís, fendit lateralment després per les glaceres quaternàries locals, les més orientals del vessant migjornenc, que només al costat cerdà assoliren certa importància La xarxa hidrogràfica actual en la seva erosió regressiva ha…

Són afloraments oligocènics i mesozoics en es Pla, miocènic molasses i amb argiles quaternàries a les fondalades A ponent i migdia abunda la brolla, resultant de la màquia de garrofer i olivella 943 ha que, juntament amb les pinedes de pi blanc 805 ha i els alzinars residuals 96 ha, componen la superfície inculta L’any 1982 la superfície útil del terme era de 7 296 ha, de les quals 5 869 eren destinades al conreu Predominen els cultius herbacis 3 553 ha i els fruiters de secà 2 050 ha El 41% de les terres són conreades pels seus propietaris, el 10,9% ho són en règim d’arrendament i el 47,6%…

Situat sobre les dunes quaternàries consolidades a la zona de contacte entre la plana alluvial del prat de Sant Jordi i la plataforma estructural vindoboniana de sa Marina de Llucmajor, vora un recer mariner utilitzat antigament per una colònia de pescadors que, juntament amb els trencadors que treballaren les pedreres de marès, formaren el primer nucli urbà a la part de Llucmajor el traçat urbà del qual fou determinat per l’esmentat torrent dels Jueus, la carretera de Llucmajor i la carretera militar de s’Arranjassa al cap Enderrocat La installació del tren de Santanyí 1916, que…

És d’origen glacial, excavada per les glaceres quaternàries en plena zona axial pirinenca, cosa que ha afaiçonat una vall relativament ampla amb el fons terraplenat per les morenes de les glaceres i per dipòsits alluvials aquestes condicions han facilitat l’establiment humà i els conreus Hi ha també restes d’antics llacs damunt l’estret de Forcat Els vessants escarpats de la vall són coberts de bosc pins negres, avets i roures a la part baixa, que forneix fusta a les explotacions mineres de la comarca mines de plom a Cierco Les bones planes alluvials del fons de la vall han estat…