Resultats de la cerca

El terme és conreat gairebé íntegrament i l’agricultura ocupa el 70% de la població activa Les 145 ha de regadiu es nodreixen de les séquies Arellana i de San Bartolomé, completada la circulació amb l’assarb de Las Viñas, i són dedicades a horta cotó, cànem, carxofes, etc i als cítrics El cànem, en vies de desaparició, nodria encara el 1950 15 tallers d’espadar i rastellar Ha conegut un fort increment lligat al desenvolupament agrari Avui, l’estructura econòmica és equilibrada entre els sectors El poble 3 733 h 2006 13 m alt és a la vora de la carretera d’Oriola a Almoradí El lloc se segregà…

Hi ha dues importants navetes funeràries, construïdes en la segona meitat del II milleni aC La naveta més septentrional té la part superior derruïda i destaca per una llosa perforada a l’entrada La naveta meridional està molt ben conservada, i s’observa la seva forma absidal, l’interior de dos pisos on es dipositaven els enterraments i l’entrada amb llinda monolítica 

El terme és totalment pla, format per terrenys sedimentaris La costa, baixa i arenosa, és anomenada platja de Guardamar recentment ha començat l’explotació turística d’aquesta zona Els conreus de regadiu ocupen la major part del terme, principalment tarongers i hortalisses, regats amb aigua procedent del riu d’Alcoi a través de la séquia comuna de Gandia La població s’ha mantingut estacionària des del 1950 decreix lentament, a causa principalment de l’emigració El poble 76 h agl 2001 11 m alt és situat a la carretera de Miramar a Daimús i Gandia És una antiga alqueria islàmica que conservà la…

Antic rafal islàmic, fou lloc de moriscs del terme de Murla el 1563 tenia 15 focs agregat el 1535 a la parròquia de Campell L’església és dedicada a sant Cosme i sant Damià

L’antic terme, originat en les rompudes i bonificacions del s XVIII, era integrat, el 1794, per 16 veïns Depèn eclesiàsticament de la parròquia de Sant Miquel de Daia Nova Pertangué als marquesos de Rafal Fins l’any 1974 formava un municipi independent

A l’edat mitjana era un rafal que Jaume II de Mallorca pensà de convertir en parròquia Subdividida repetidament, a Capocorb Vell hi ha el poblat prehistòric de Capocorb Vell Capocorb Nou és un casal fortificat que pertanyia, a la segona meitat del s XVIII, als jesuïtes de Palma

El terme és molt accidentat, i l’elevació principal és la mola de Planícia 920 m alt Hi ha 332 ha de pinedes, 484 d’alzinars i 292 de garrigues amb pasturatges hivernencs Hi ha 63 ha de regadiu, que aprofita l’aigua de fonts El 1982 l’extensió de cultiu era de 319 ha, que representa un 17,8% Al secà es fan garrofers 53 ha cereals 27 ha, ametllers 21 ha, i oliveres 281 ha la vinya era antigament molt important, així com l’elaboració de vi malvasia, pàmpol rosat La propietat, força repartida, és explotada en el 70,5% per administració directa, en el 15,1% per arrendataris i en el 14,4% per…