Resultats de la cerca

Lloc d’hivernada dels ramats transhumants de Castella

Hi ha factories baleneres a la costa, a Leith Harbour i Grytviken, caça de foques i alguns ramats de rens La població varia en funció de l’activitat balenera oscilla entre 20 i 500 habitants, segons l’estació de l’any

És seccionada per nombrosos uadis La població es concentra a la costa, i es dedica principalment a la pesca els nombrosos oasis existents a les valls són dedicats al conreu mill, fruita i a la cria de ramats ovelles i cabres La costa, sobretot a l’est, produeix encens i mirra

És comprès entre el riu de Santa Magdalena, al nord i a l’oest, la capçalera de la vall de Castellbò, al sud, i el barranc d’Ars, a l’est Hi passa el camí ramader que enllaça l’Alt Urgell amb els pasturatges del Pallars Sobirà i d’Andorra i és, alhora, un punt de concentració de ramats de llana a l’estiu bordes del Ras

El Gran Nafūd , que s’estén entre el desert de Síria i els monts Sammar, és una vasta extensió de sorra interrompuda per relleus de gresos disgregats al peu dels quals sorgeixen oasis Teima El Petit Nafūd comprèn les extensions desèrtiques entre el Najd i el golf Pèrsic Les pluges, escasses 100 mm l’any, donen lloc a una pobra formació estèpica, aprofitada pels beduïns per als ramats d’ovelles i de camells

Domina al nord el congost del Xúquer i la petita vall de Cortes, on s’assenta el poble a l’oest i al sud és limitada per una llarga cinglera que culmina a la mola d’El Pisar 1 015 m alt a l’est, davalla lentament vers les muntanyes de Millars, més retallades per l’erosió dels barrancs Forma el sector septentrional del massís cretaci del Caroig A l’esquerra del Xúquer aquest relleu és continuat per les moles de l’Albeitar i del Moro, fins a la serra de Martés, al límit amb la Foia de Bunyol La mola de Cortes pertany a l’estat, el qual hi protegeix el desenvolupament de la cabra salvatge, que…

Antiga masoveria de la masia del Vilar de Sant Boi , fins el 1965, és una masia de tipus basilical que té a la llinda la data de 1756 S'hi celebra una tradicional fira de bestiar el 28 de setembre, en l’època que els ramats de les contrades pirinenques i subpirinenques baixen a hivernar a les zones, més càlides, de l’interior La fira se celebra en camp obert, i l’hostal li ha donat el nom de fira de l’Hostal del Vilar

Drenada pel riu Veral, les terres altes, afaiçonades pel glacialisme, són cobertes de pastures, que aprofiten els ramats ovelles i cabres que hi pugen des de les terres de la depressió de l’Ebre i la Canal de Berdún Les àrees de bosc són aprofitades per a l’explotació de la fusta i combinades amb l’agricultura La població, amb tendència a l’emigració, s’agrupa a la vila, característic poble de muntanya, d’origen medieval, que ha conservat no solament l’arquitectura sinó també l’antic parlar aragonès i, fins a temps recents, molts trets etnogràfics, especialment en el vestuari

Els seus contraforts afecten tres comarques valencianes el Racó, els Serrans i l’Alt Palància Al Racó són constituïts per les serres de La Matanza 1839 m al pic de Calderón, punt més alt del País Valencià i de Tortajada als Serrans, per la serra d’El Sabinar 1511 m alt a La Muela L’Alt Palància resta clos al NW per la serra del Toro, que culmina a 1618 m És un relleu alpí de materials juràssics, que a Javalambre i als contraforts més propers són recoberts de calcàries cretàcies Els cims són retallats per una ampla superfície d’erosió, bombada a la fi del Terciari Els rius flueixen per…

Forma una ampla plana d’uns 14 000 km 2 , travessada al NW per valls encaixades, excavades pel riu Leyre i pels tributaris de l’Ador Un pendent molt dèbil dificulta el drenatge, obstaculitzat, d’altra banda, per l’existència a molts indrets d’una capa impermeable i poc profunda, l' aliós , la qual cosa contribuí a convertir la regió en una ampla àrea d’aiguamolls, apta només per al pasturatge de grans ramats d’ovelles transhumants La dessecació i posterior plantació de pins durant el s XIX canvià l’aspecte i l’economia de la regió, i implantà l’explotació forestal i la…