Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Ré
Illa
Illa de l’Atlàntic, al departament francès de Charente Marítim, a l’W de La Rochelle, que formà part de l’antiga província d’Aunis.
A l’edat mitjana pertangué a Aquitània i fou anglesa del 1154 al 1242
cap de Morris Jesup
Cap
Cap de l’extrem septentrional de Grenlàndia, a 660 km del pol nord.
Fou resseguit per primera vegada per RE Peary, el 1892
Mont Viso
Cim
Massís dels Alps Occidentals, al Piemont, a la dorsal alpina principal, a la frontera entre els estats italià i francès.
Té una extensió de 25 km, i assoleix 3 841 m d’altitud Al peu neix el Po, al Piano del Re
Aunis
Província
Antiga província de França que forma actualment la part nord-est del departament de la Charenta Marítima i una petita part del departament de Deux Sèvres.
Comprèn les illes de Ré i Oléron És una plana desboscada, en els prats de la qual pasturen vaques lleteres La costa és sorrenca, i en alguns llocs, amb aiguamolls les poblacions viuen de la pesca i de les installacions balneàries Antic pagus Alienensis , després de formar part de l’Aquitània romana Aquitania Secunda, durant el Baix Imperi, Aunis caigué en poder dels visigots al s V, i dels francs l’any 507 Posteriorment 1152 fou adquirida pels Plantagenet Conquerida per Lluís VIII de França el 1224, romangué en poder francès fins que pel tractat de Brétigny 1360 fou reincorporada a Anglaterra…
Po
Riu
Riu d’Itàlia que recull les aigües dels vessants de migjorn dels Alps i del N dels Apenins (652 km de longitud i 70 742 km2 de conca).
Neix al Piano del Re, a 2 022 m d’altitud, al peu del mont Viso, als Alps Cottins desemboca a l’Adriàtica per un delta de cinc boques Té un curs alpestre molt curt s’adreça després al N fins a Torí i després a l’E i travessa la plana passant per Casale, Piacenza, Cremona i Ferrara El seu cabal 1 480 m 3 /s a Pontelagoscuro el fa un dels grans rius d’Europa Occidental, després del Rin i del Roine però la seva abundància d’aigües 21,1 l/s/km 2 el colloca en el primer lloc, atesa la seva conca Deu aquesta abundància essencialment als afluents alpins, sobretot a la Dora Baltea, el…
Sant Vicenç de Gualba
Església
Església romànica de Gualba, situada al centre mateix de la població.
L’edifici L’església no conserva l’estructura original, d’una sola nau, que en època baixmedieval va ser engrandida i reformada Les parts més ben conservades, corresponents a una construcció del segle XI, són la façana principal i l’absis, decorat a l’interior amb unes pintures murals modernes A la façana s’obre el portal d’arc adovellat i arquivoltes d’ornamentació simple També s’hi obren tres finestres, dues que emmarquen la porta i l’altra a sobre, geminades i amb un mainell central de capitell sense relleus Aquesta façana va ser restaurada per la Diputació de Barcelona els anys…
Santa Maria d’Ovarra

Vista aèria de Santa Maria d’Ovarra amb la propera capella de Sant Pau
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Abadia
Antiga abadia benedictina (Santa Maria d’Ovarra) del municipi de Beranui, a la Ribagorça, situada a l’esquerra de l’Isàvena, a la sortida del congost d'Ovarra (es formà al seu voltant el petit nucli d’Ovarra, actualment despoblat).
La situació Sobre els espadats que fan de marc al monestir, a la banda de ponent, s’aixeca l’antic castell de Ribagorça Prop del monestir hi ha la capella romànica Sant Pau , que fou l’antiga parroquial dels súbdits laics que residien prop del monestir Aigua avall de l’Isàvena hi hagué la farga d’Ovarra , d’on sorgí el nucli de les Ferreries L’edifici Antiga església monacal molt restaurada i reconstruïda, sobretot al sector oest, si bé la seva part essencial correspon a la reedificació del monestir del segle XI És un edifici de planta basilical amb tres naus,…