Resultats de la cerca
Es mostren 129 resultats
Fossa Magna
Fossa tectònica
Gran enfonsament transversal de l’illa de Honshū, limitat a l’W per una gran falla en direcció S-N que interromp l’arc muntanyós del Japó.
Recoberta per volcans recents, entre els quals el Fuji-san, hi resten petites conques tectòniques, com les de Nagano, Ueda, Kōfu, Matsumoto i Suwa
Alalia
Història
Colònia grega de Còrsega, anomenada posteriorment Aleria, davant la qual tingué lloc la batalla naval d’Alalia entre els grecs (foceus) i els cartaginesos, aliats amb els etruscs l’any 535 aC.
Els grecs, teòricament vencedors, en sortiren molt debilitats, però la importància de la batalla dins la història de la colonització grega a l’extrem occident ha estat molt exagerada per la majoria d’investigadors, segons que es desprèn de recerques recents
Jos
Ciutat
Capital de l’estat de Plateau, Nigèria, a l’altiplà de Jos, a la riba del riu Delimi.
És centre de comunicacions enllaçat per ferrocarril a Port Harcourt, a 608 km, on són enviats l’estany i la columbita obtinguts en les mines properes i refinats en installacions recents, per tal d’exportar-les a Europa Hom hi explota també dipòsits de caolí per a la indústria ceràmica
Port Kélang
Ciutat
Ciutat de l’estat de Selangor, Malàisia, a l’estret de Malaca, entre els grans ports de Pinang i Singapur.
Constitueix el port de Kuala Lumpur, la capital del país, 37 km al NE, amb la qual enllaça per ferrocarril Situat a la desembocadura del Kelang, el rerepaís comprèn les riques àrees d’estany i de cautxú de Kuala Lumpur i Seremban Recents i noves installacions portuàries permeten la manipulació de contenidors i vaixells convencionals de gran tonatge
el Saler
Llogaret
Llogaret del municipi de València (Horta), prop de la costa, al S del poble de Pinedo (de la parròquia del qual depèn l’església de Sant Pasqual), davant l’extensa platja del Saler i al costat de la Devesa de l'Albufera.
Inicialment es trobava al cordó litoral que separava la mar de l’Albufera, però els aterraments fets per a l’aprofitament agrícola d’aquesta han convertit les terres vers l’W en terres d’arròs Les recents urbanitzacions de tipus turístic, així com els incendis forestals, han posat en perill l’equilibri ecològic de la Devesa Pertany a l’antic terme de Russafa
Lāhaur
Ciutat
Capital de la província del Panjab, al Pakistan.
Situada a la vora esquerra del riu Rāvi, al NE del país La part vella de la ciutat, murallada, conserva nombrosos monuments mesquita de Bādšāhi i mausoleu del Gran Mogol És un gran mercat agrícola, amb installacions industrials recents tèxtils, químiques, metallúrgiques, de calçat, tabac, i de material elèctric i ferroviari Seu de la universitat més important del país, fundada el 1882 Nus de comunicacions i aeroport
Can Goita

Façana de Can Goita
© Alberto González Rovira
Masia
Masia situada al NE del nucli de Sant Cebrià de Vallalta (Maresme).
És un edifici de planta quadrada amb construccions més recents adossades La façana és estucada imitant carreus a les cantonades, i la coberta és plana sobre sostre mort Originàriament hi havia puntes ornamentals a les crestes de la coberta El conjunt queda completat per unes antigues cavallerisses en un volum rectangular d’una planta Fou antiga porteria de la casa del marquès de Monsolís Can Mates
la Fosca

Vista de la caseria i cala de la Fosca (Palamós)
© CIC-Moià
Caseria
Caseria del municipi de Palamós (Baix Empordà), dins la parròquia de Sant Joan de Palamós, a la costa, al voltant de la platja de la Fosca, prop de l’antic castell de Sant Esteve.
És un centre d’estiueig La urbanització de la cala de la Fosca és anterior al boom turístic, però alguns edificis recents han malmès el conjunt edificat Hi destaquen les cases d’estiueig obra de l’arquitecte Duran i Reynals fetes vers el 1945, que continuà posteriorment l’arquitecte Lluís Nadal i Oller tot respectant-ne els trets tipològics d’aquest autor són les cases Nadal i els habitatges de la platja sota Mardia, també a la Fosca
Ansó
Municipi
Municipi de la província d’Osca, Aragó, centre de la vall d’Ansó
, la més occidental de les valls pirinenques aragoneses.
Drenada pel riu Veral, les terres altes, afaiçonades pel glacialisme, són cobertes de pastures, que aprofiten els ramats ovelles i cabres que hi pugen des de les terres de la depressió de l’Ebre i la Canal de Berdún Les àrees de bosc són aprofitades per a l’explotació de la fusta i combinades amb l’agricultura La població, amb tendència a l’emigració, s’agrupa a la vila, característic poble de muntanya, d’origen medieval, que ha conservat no solament l’arquitectura sinó també l’antic parlar aragonès i, fins a temps recents, molts trets etnogràfics, especialment en el vestuari
llac de Nicaragua
Llac
Llac del SW de Nicaragua.
Constitueix la conca lacustre més gran de l’Amèrica Central, amb una extensió de 8 430 km 2 Ocupa una part d’una depressió d’origen tectònic que ha sofert moviments de submersió en temps geològics recents, acompanyats d’una notable activitat volcànica La profunditat màxima és de 80 m Rep com a immissari el riu Tipitapa, procedent del llac de Managua, mentre que l’emissari és el riu San Juan, que desguassa a l’Atlàntic i serveix de frontera amb Costa Rica El llac comprèn nombroses illes, com les d’Ometepe, Zapatera, Solentiname i l’arxipèlag de Las Isletas
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina