Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Fardes
Riu
Riu d’Andalusia, subafluent del Guadalquivir (71 km).
Neix a la serra d’Harana, corre vers el nord regant l’Hoya de Guadix, i desguassa al Guadiana Menor
Ara
Riu
Riu d’Aragó, a la comarca de Sobrarb, a la conca de l’Ebre, afluent per la dreta del Cinca (65 km de longitud; 49 km 2
de conca).
El seu règim és nival Neix al massís de Vinhamala, flueix en direcció meridiana per la vall de Broto, i a l’altura de Fiscal gira vers l’est tot regant Boltanya desguassa al Cinca prop d’Aïnsa
Morava
Riu
Riu de Sèrbia, afluent del Danubi per la dreta (616 km).
És format per la unió del Morava del Sud de més de 300 km i del Morava de l’Oest de gairebé 300 km, que s’uneixen a Stalać Travessa Sèrbia de S a N regant una rica zona agrícola tabac, cànem, pruneres i vinya, i uns 245 km després de la seva unió conflueix al Danubi, aigua avall de Smederevo
Tajo
El Tajo al seu pas pel municipi d’Aranjuez
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu de la península Ibèrica, el més llarg amb 1.092 km totals des del naixament fins la desembocadura, dels quals 857 transcorren per l'Estat espanyol.
Neix a la serralada Ibèrica, entre la “muela” de San Juan Aragó i el “cerro” de San Felipe Castella-la Manxa, i segueix la direcció NW fins que passa de la serralada Ibèrica a la Meseta Hispànica, que drena al S de la Cordillera Central, que separa la conca de la del Duero Douro, i al N dels Montes de Toledo, que la separen de la conca del Guadiana Travessa Castella-la Manxa regant les hortes i ciutats de Toledo i Talavera de la Reina, la comunitat autònoma de Madrid regant Aranjuez i Extremadura, fins que, passat el pont d’Alcántara, separa la Beira Baixa N d’Extremadura i l’Alto Alentejo…
la Garriga
Edifici i jardins del balneari Blancafort del poble de la Garriga
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, a la vall del Congost, a l’inici de la plana vallesana, damunt la terrassa més alta sobre el riu.
Situació i presentació Limita amb els municipis del Figueró i Montmany, al NW i al N, Cànoves i Samalús, a l’E, les Franqueses del Vallès, al SE i l’Ametlla del Vallès, al SW El seu relleu presenta una varietat de característiques ben remarcables, que morfològicament permeten de dividir-lo en tres zones ben delimitades, creuades de N a S pel Congost, pas natural entre el Vallès i la Plana de Vic La zona del nord, no pas de característiques vallesanes, a l’eixida del coll del Congost, ben muntanyenca, geològicament presenta una gran riquesa i complexitat d’elements fonamentalment les…