Resultats de la cerca

D’origen antiquíssim sícul o romà, sofrí, el 1693, greus desperfectes a causa d’un terratrèmol i fou reconstruïda seguint un traçat regular

Rep les aigües de l’Aare, desviades des d’Aarberg per un canal construït entre el 1868 i el 1878 per tal de regular el cabal del riu, i les del Suze, que descendeix del Jura És unit al llac de Neuchâtel pel canal de Zihl

De planta bastant regular, té el centre comercial a la Landstrasse A la vora esquerra del riu hi ha l’àrea residencial d’Urfahr Les àrees industrials són a Scharlinz, Kleinmünchen i Sankt Peter Nucli industrial, hi predomina la indústria siderometallúrgica i química També té indústria tèxtil, del tabac, d’aparells elèctrics i alimentària

És una de les ciutats noves creades l’any 1947 per a regular l’excessiu creixement demogràfic de la metròpolis Té àrees comercials tancades al trànsit i cada sector veïnal disposa del seu propi centre comercial i les pròpies escoles L’activitat industrial comprèn arts gràfiques, metallúrgia i fabricació d’instruments de precisió i medicoquirúrgics i mobles

S'hi establí entre la primera meitat del s VII i el començament del s VI aC Té la ubicació característica dels assentaments fenicis, en una petita península al costat d’un port Cobria unes 4 ha, amb una estructura urbanística poc regular S'hi han reconegut installacions metallúrgiques destinades a l’obtenció de ferro i de plata Excavat entre el 1986 i el 1992 per Joan Ramon Torres

És un petit nucli portuari situat al pla, de 3 350 m 2 de superfície interna, delimitat per una muralla de forma lleugerament trapezoidal, proveïda de torres i precedida per un fossat L’interior està mal conservat, però s’hi ha pogut reconèixer un traçat viari molt regular, amb carrers rectilinis, i la utilització d’un sistema mètric grec L’ocupació del lloc s’estengué aproximadament del 430 aC al final del s IV aC

Situada al sud de Montpeller, pròxima als estanys litorals, el lloc ja era freqüentat en el Neolític i el bronze final A la darreria del segle VI s’hi establí un nucli portuari fix de dimensions considerables 4 ha Als segles IV-III es construí un sistema viari molt regular i augmentà la superfície ocupada Mantingué la seva importància durant l’Alt Imperi Romà, però després queda pràcticament abandonat fins al segle XIII, que esdevingué port de Montpeller

Subsistí fins el 1473 les escasses monges que hi havia passaren a Vallbona, i els béns foren repartits entre Escaladei i Santes Creus Abans d’esdevenir monestir hi hagué des de 1180-90 una comunitat d’eremites, d’ambós sexes, que intentà d’estabilitzar-se com a fundació regular el 1202 Resten alguns vestigis de l’antic monestir al mas de Sant Blai és possible que el seu claustre fos traslladat a Santes Creus l’actual claustre posterior

És situada en un promontori de la costa tirrena i enfront de l’illa d’Elba, de la qual la separa el canal de Piombino El seu port Portovecchio té un servei regular de vaixells amb l’illa d’aquesta li arriba el material que empra en els seus establiments siderúrgics Castell del començament del s XII Fou cap del principat homònim, creat el 1594 annexat, el 1804, a l’imperi de Napoleó i incorporat, el 1815, al gran ducat de Toscana

Neix al peu de la Serra do Xistral 1036 m i corre vers l’oest, encaixat a la capçalera, per la Serra da Carba Desguassa a la ria de Betanzos, prop de Pontedeume, després de recórrer més de 70 km Atès el seu règim pluvial oceànic, té un cabal regular i elevat El 1959 hom hi construí el pantà del seu nom, de 123 Hm de cabuda, que en regula el cabal a la sortida d’As Pontes de García Rodríguez