Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
república Partenopea
Història
Estat creat pel Directori francès, per mitjà del general Championnet, al regne de Nàpols (gener-juny de l’any 1799), per formar-hi un règim favorable a França, que havia envaït el territori.
Fou sostinguda pels liberals napolitans, però els reialistes, ajudats per Rússia i Anglaterra, la combateren i enderrocaren, comandats pel cardenal Ruffo, que el mes de juny prengué la ciutat, on fou restablerta la monarquia borbònica juliol
República Socialista Soviètica Autònoma dels Txetxens i dels Ingúixos
Història
Antiga república autònoma de la RSFSR, URSS, al N del Caucas.
Constituïda el 1936, fou dissolta a la fi de la Segona Guerra Mundial, quan els seus habitants foren acusats per les autoritats soviètiques de collaboració amb el nazisme, i restablerta el 1957 Esdevinguda República dels Txetxens i dels Ingúixos amb la dissolució de l’URSS, i dependent de Rússia 1991, el 1992 es dividí en les actuals repúbliques de Txetxènia i Ingúixia
Ava
Ciutat
Ciutat de Myanmar vora l’Irauadi.
Fundada el 1364 per Thadominbya, esdevingué la capital de l’alta Birmània o regne d’Ava constituït el 1287 en desaparèixer l’imperi unificat de Pagan, el qual rivalitzà ben aviat amb els xan del nord i els mon del sud Caiguda a les mans dels xan el 1527, Ava fou reconquerida per la dinastia Toungoo o Taungngū i restablerta 1635 com a capital de Birmània, fins el 1783 Tornà a ésser-ho del 1823 al 1837 El seu nom actual és Inywa
bisbat de Perpinyà
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Perpinyà.
Comprèn el territori del departament francès dels Pirineus Orientals La seva jurisdicció s’estén sobre 253 parròquies, dividides en 3 arxiprestats Forma part de la província eclesiàstica d’Albi Correspon a l’antic bisbat d’Elna, els bisbes de la qual des del 1602 traslladaren llur seu a Perpinyà, encara que han conservat fins avui dia el títol antic Suprimida el 1801 i agregada a la de Carcassona, fou restablerta el 1817 Adquirí part de la diòcesi d’Urgell Alta Cerdanya i d’Alet Capcir i Fenolleda L’any 1996, el papa Joan Pau II nomenà André Fort Chalon-sur-Saône, 1935 bisbe de Perpinyà,…
Santa Eulàlia de Sarrià
Capella
Antiga capella erigida vers el 1463 a Sarrià (Barcelona).
Fou edificada sobre el lloc on segons la tradició havia nascut i s’havia criat santa Eulàlia de Barcelona Els consellers de Barcelona hi acudien en processó amb el clericat de la seu en les secades i altres flagells públics i en festes de la ciutat El 1578 el lloc fou donat al pare Ángel Alarcón de Tordesillas per fundar-hi el primer convent caputxí, juntament amb l’església, entre els anys 1633-37, i esdevingué el noviciat de l’orde de tot Catalunya Convent i església, enriquits amb una relíquia de santa Eulàlia el 1630, foren un centre de devoció dels barcelonins, que continuaren acudint-hi…
Tànger
Ciutat
Capital de la província de Tànger, Marroc, situada a l’entrada W de l’estret de Gibraltar.
Port franc del 1906 al 1956, es convertí en un gran centre comercial i financer annexada al Marroc i mancada dels seus privilegis, experimentà una recessió econòmica i el 1962 hi fou restablerta la condició de port franc És el segon port del país i exporta principalment productes agrícoles Produeix tabac, teixits, sabó, conserves de peix És unida per ferrocarril i carretera a Fes, Rabat i Meknès Antiga factoria púnica Tingi i colònia romana Tingis , capital de la Mauritània Tingitana , fou ocupada per vàndals s V i bizantins s VI i conquerida per Uqba ibn Nafī 683…
convent d’Aigüesvives
Convent
Antic convent d’agustins de Santa Maria d’Aigüesvives (conegut també pel Desert d’Aigüesvives).
Fou fundat el 1329 per Gonçal García de la Massa, majordom de la reina Elionor de Sicília, i el seu fill Gonçal, conseller de Jaume II de Catalunya-Aragó, amb donació als frares ermitans agustins de l’alqueria d’Aigüesvives que posseïen a la vall del mateix nom vall d’Aigüesvives, indret, probablement, d’antiga tradició eremítica El territori, comprès dins els termes municipals de Carcaixent i d’Alzira Ribera Alta i que, des d’un principi, limitava amb el del monestir cistercenc de Valldigna, anà ocupant, amb el temps, tota la vall L’edifici fou bastit a l’esquerra del barranc de l’Estret,…
riu d’Algars

El pont d’Arnes, sobre el riu d’Algars, entre Arnes i Horta de Sant Joan, al sector de capçalera del riu (Terra Alta)
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Catalunya continental, al límit entre les comarques de la Terra Alta i del Matarranya.
Neix als ports de Beseit, al vessant septentrional del Montcaro Des de poc després del seu naixement, on és anomenat dels Emprius, constitueix el límit dels municipis de Beseit, Cretes, Lledó, Arenys de Lledó i Calaceit del Matarranya amb els d’Aranes, Horta de Sant Joan i Caseres de Terra Alta Després de passar vora els llogarrets d'Algars que li ha donat el nom i de Pinyeres, i de travessar la part septentrional de Terra Alta, desemboca, per la dreta, al Matarranya vora Nonasp Bé que el límit entre els bisbats de Tortosa i de Saragossa fou establert el 1152, pocs anys després de la…
col·legiata de Manresa
La col·legiata de Manresa
© Fototeca.cat
Església
Església parroquial de Manresa (Santa Maria), dita popularment la seu de Manresa, edificada al planell superior del puig Cardener.
L’actual edifici fou iniciat el 1328 sota la direcció de Berenguer de Montagut el 1371 ja hi havia culte, i fou acabada substancialment el 1486 El campanar fou acabat el 1592, i el baptisteri i la façana principal, projectats per Soler i March, daten de 1915-34 Dins l’arquitectura gòtica catalana és un cas notable de síntesi d’estructures pròpies dels temples d’una i tres naus Conté diversos retaules gòtics d’Arnau Bassa, Pere Serra, Jaume Cabrera, Lluís Borrassà i Gabriel Guàrdia La imatge de la Mare de Déu de l’Alba és una reproducció d’una talla daurada atribuïda a Pere Puig final del…
Nantes
Ciutat
Ciutat de Bretanya, al País del Loira, França, capital del departament de Loira Atlàntic i de la regió administrativa del País del Loira.
Situada a la capçalera de l’estuari del Loira, entre el punt límit on arriben les marees i on els illots que divideixen el riu en sis braços en faciliten el pas i el punt on el Loira rep l’Erdre i el Sèvre, és una ciutat portuària, en competència amb l’avantport de Sant Nazer La planta urbana ha sofert un intens remodelatge, iniciat l’any 1920 i reforçat després de la Segona Guerra Mundial El centre comercial i de negocis radica en el nucli comprès entre el Cours des Cinquante Otages, el Cours Saint-Pierre i el Cours Franklin, amb dues principals artèries perpendiculars, la rue de Strasbourg…