Resultats de la cerca

Correspon a l’antiga Apamea Situada vora l’Orontes, al N de Homs, és envoltada de conreus, gràcies a l’aprofitament del riu És centre comercial dels beduïns Té indústria oleícola, del ciment i tèxtil artesania de robes de seda i de cotó

Port fluvial del Vístula, és un centre comercial i industrial indústries químiques, tèxtils, de maquinària i alimentàries conserves vegetals Té universitat 1945 Fou fundada, el 1231, per l’orde Teutònic, pertangué a la lliga hanseàtica 1280 i fou un mercat important especialment de robes durant l’edat mitjana L’any 1454 passà sota poder polonès L’any 1557 hi penetrà la Reforma i en fou un centre d’irradiació Pel segon repartiment de Polònia 1793 passà a Prússia, i pel tractat de Tilsit 1807, al gran ducat de Varsòvia Prussiana novament el 1815, passà definitivament a Polònia pel tractat de…

La capital és Neuchâtel 31 700 h 1991 S'estén sobre el vessant oriental del Jura fins a la riba esquerra del llac homònim El sector del Jura és format per diverses valls la de Ruz i Travers, com a més representatives, on la dificultat dels conreus, tant pel clima com pel relleu, ha afavorit les pastures i la ramaderia L’estreta franja que voreja el llac és el sector més poblat i més pròsper, alhora que el clima, més moderat, hi permet els conreus de vinya i d’arbres fruiters Des del s XVIII s’ha desenvolupat una indústria especialitzada en l’estampació de robes i rellotgeria, aquesta última…

El monument funerari, construït l’any 62 aC pel rei Antíoc I de Commagena, està format per les estàtues, unes lloses i un túmul de 49 m d’alçada i 152 m de diàmetre Les estàtues, d’uns 8 m d’alçada, estan assegudes i decapitades es conserven els caps, actualment situats als peus dels respectius cossos Les figures, amb faccions gregues i robes i pentinats perses, representen el rei, dos lleons, dues àguiles i diversos déus de les mitologies grega, armènia i iraniana Hèracles Vahagn, Zeus Aramazd, Ahura Mazdā Ōrmazd, Tique i Apollo Mitra Les diverses lloses amb figueres en baix relleu i…

Rebia també el nom de Pobla de les Àvols Fembres i els de Públic i Partit En consta l’existència a partir del 1321 Originàriament fora de la ciutat, hi fou incorporat el 1356 arran d’una ampliació de l’àrea urbana la seva situació corresponia a l’actual barri del Carme Era constituït per una sèrie de casetes voltades de petits jardins, cadascuna de les quals era ocupada per una prostituta, per a l’exercici del seu ofici el conjunt restava aïllat 1444 per una muralla, que només tenia un portal d’entrada Fins l’any 1321 era regit per un funcionari anomenat el Rei Arlot i, sempre,…

Els materials, sovint calcaris, del Juràssic i el Liàsic, imbricats tectònicament i tallats en direcció obliqua per la costa de Tramuntana, originen un seguit de penya-segats que alternen amb valls transversals, sovint acabades en platges arrecerades en cales de SW a NE, racó d’Ariant, punta Beca, cala Solleric, del Castell, punta de la Galera, cala Estremer, punta de les Coves Blanques, i la punta de la Troneta que inicia la llarga i articulada península de Formentor El muntanyam calcari, molt abarrancat i amb fenòmens càrstics, s’estén des dels vessants orientals del puig Tomir 885 m alt al…

Situació i presentació El terme municipal de Biosca, amb una extensió de 66,21 km 2 , és situat al sudoest de la comarca, al límit amb la Segarra Limita al N amb els municipis de Pinell de Solsonès i Llobera de Solsonès, a l’E amb Torà Solsonès, al S amb Massoteres i a l’W amb Sanaüja, els dos últims de la Segarra A la vall del Llobregós, aquest riu fa de límit SW amb el municipi de Massoteres tot el terme és al vessant dret del riu La part septentrional del terme és travessada per una gran fondalada que forma la riera de Sanaüja i que passa pel N del castell de Lloberola Sota Sant…

Situació i presentació Es troba situat a la part SE de la comarca, dins el sector que morfològicament pertany ja a les Garrigues, comarca amb la qual limita Afronta, d’una banda, amb els termes garriguencs de la Granadella SE i Granyena de les Garrigues E, i de l’altra, amb els segrianencs d’Alcanó N, Sarroca de Lleida NW i Llardecans SW-S El terme és drenat a la vall mitjana per la Vall Major o riera de Juncosa, que procedeix de la serra de la Llena i desguassa al pantà d’Utxesa, vora el Segre, i per les diverses rieres que en aquest municipi ajunten les seves aigües amb les de la Vall Major…

La geografia Cap de comarca, Castelló de la Plana Ocupa una posició central dins la regió És limitada al S pel Millars i al NE per la serra d’Irta, que la separen de la Plana Baixa i del Baix Maestrat, respectivament La rambla de la Viuda fa de límit amb l’Alcalatén per l’est, i la serra d’Espareguera i el tossal de Saragossa la separen pel NE de l’Alt Maestrat El sector litoral de la comarca és dividit en dues parts pel promontori d’Orpesa Al N d’aquest hi ha el pla d’Albalat, d’uns 4 a 5 km d’amplària i 20 de llargària, zona de costa baixa i sorrenca —limitada al N pel petit…

Situació i presentació Situat a la part septentrional de la comarca, limita al N i al NW amb el terme d’Almenar, a l’W amb Almacelles, al SW amb l’enclavament de Malpartit Torrefarrera, al SE amb Vilanova de Segrià i a l’E amb la Portella i Albesa, aquest darrer ja de la comarca de la Noguera Es troba al sector N del Segrià, en contacte ja amb la Noguera, al sector de la dreta de la Noguera Ribagorçana riu que forma en una petita part el seu límit NE, a la zona de contacte entre les conques del Segre i del Cinca, marcada per un escarpament d’un centenar de metres, en direcció N-S, que deixa a…