Resultats de la cerca

La forta immigració de 1950-60 transformà i eixamplà el barri al voltant de l’antic nucli, de població principalment catalana

Situat al costat de la carretera de Terrassa, actualment no té solució de continuïtat amb els barris de Via Alexandra, Marinals i Can Rull Barri d’autoconstrucció, fou un dels primers nuclis de residència de la població immigrada després de la guerra

Fundat al principi de la dècada de 1870 i de tradició higienista, fou un dels primers que obriren a Barcelona S’hi impartien classes amb aparells especials, entre els quals hi havia escales ortopèdiques o tambors rebaixadors d’abdomen Era molt modern per l’època i tenia una sala d’armes Alguns dels seus directors foren Lluís Vall, Emili Corominas, Antoni Rovira o Ignacio Melé En fou alumne Amadeu Llaverias, que fundà el Gimnàs Colón Tenia la seu al carrer d’en Rull

La iniciativa de la construcció provingué de la saturació i les pèssimes condicions de l’antiga presó del barri del Raval, habilitada el 1838 en un convent desamortitzat, i de la necessitat de construir un nou centre que respongués a una demografia en ràpid creixement, a les noves condicions de vida urbana i a les noves teories de penalistes, urbanistes i higienistes de l’època, situació ja denunciada el 1870 per l’arquitecte de l’Estat, Miquel Garriga i Roca, en una memòria de la nova presó, per Miquel González i Sugrañes, antic alcalde de Barcelona 1873-73, i també pel principal impulsor, l…

Situació i presentació Limita al N amb Salomó, a l’E amb Bonastre Baix Penedès, la Pobla de Montornès i la Nou de Gaià, al S amb la Riera de Gaià i a l’W amb Vilabella, Renau i el Catllar Presenta un relleu accidentat pels contraforts meridionals de la serra de Montferri i les principals elevacions 256 m s’alcen al bell mig del territori Recorren el terme els torrents de la Nou i de Vespella, aplegats en un de sol dins el municipi de la Nou, i el Gaià, les aigües del qual s’arrepleguen al pantà de Gaià, construït entre els termes de Vespella, Renau i el Catllar per proporcionar aigua a la…

Fou fundada per Jaume II el 1297, quan establí la delimitació de l’antiga vall d’Alfàndec o de Marinyén, defensada pels castells de Marinyén i d’Alcalà d’Alfàndec, que rebé després el nom de Valldigna i la cedí al monestir de Santes Creus perquè hi fundés un monestir L’any següent es formà la comunitat inicial, que constava de tretze monjos El nou monestir rebé el domini d’un extens territori format per la vall del seu nom, amb les poblacions de Simat de la Valldigna, Benifairó de la Valldigna, la Vall de Tavernes després Tavernes de la Valldigna, la Xara, Alfulell, l’Ombria, Massalali, el…