Resultats de la cerca
Es mostren 2030 resultats
Selva Negra
Vista del llac Titisee i del Feldberg des del Hochfirstturm
lt_paris (CC BY-NC-ND 2.0)
Massís
Massís hercinià del SW d’Alemanya.
El forma un sòcol granític i metamòrfic recobert en certs indrets per materials del Secundari, calcàries i gresos en particular La Selva Negra i els Vosges formaven en realitat un mateix massís, que fou profundament transformat pel contracop de l’orogènia alpina Terciari que l’enfonsà en la seva part mitjana plana d’Alsàcia El massís de la Selva Negra fou basculat pel mateix motiu del SW cap al NE Forma un veritable horst , bloc enlairat, que domina en forma abrupta la plana del Rin, amb una successió de falles verticals esglaons, i descendeix suaument cap al…
la Selva
Comarca
Comarca de Catalunya situada entre la Serralada Transversal i la Costa Brava de migjorn.
La geografia Cap de comarca, Santa Coloma de Farners 9169 h 2001 Ocupa una bona part del sector septentrional del Sistema Mediterrani Català i participa de les distintes unitats estructurals La primera és un fragment de la Serralada de Marina, paleozoic de plegament hercinià, que les rieres de Tossa i de Lloret separen en tres blocs el de llevant que culmina a 519 m alt puig de les Cadiretes, al límit amb el Gironès i el Baix Empordà el central turó de Rossell, 341 m i puig Ventós, 419 el de Blanes a ponent, enretirat de mar, que domina el delta de la Tordera Montbarbat, 330 m Enllà de la…
la Selva
Caseria
Caseria del municipi de Fornells de la Selva (Selva), en part disseminat, al NW del poble.
la Selva
Llogaret
Llogaret del municipi de Morellàs (Vallespir), dins l’antic terme de les Illes, a 612 m alt, al vessant oriental del coll de les Cireres.
selva Escura
Sector o indret
Indret dels municipis del Pont de Suert (Alta Ribagorça) i Sarroca de Bellera (Pallars Jussà).
la Selva
Llogaret
Llogaret del municipi de Navès (Solsonès), de poblament disseminat, en un planell al vessant meridional de la serra de Busa, al voltant de l’antiga església parroquial de Sant Climent, esmentada ja el 839, des del 1088 de la canònica de Solsona.
Domina, per ponent, la vall d’Ora