Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
camp d’Argelers
Camp de concentració
Camp de concentració organitzat a la platja d’Argelers (Vallespir) pel govern francès els primers dies de febrer del 1939, destinat a les tropes de la República Espanyola que arribaven al territori de l’Estat francès durant l’evacuació de Catalunya els darrers mesos de la Guerra Civil de 1936-39.
Era una superfície sorrenca voltada de filat on foren construïts uns escassos barracons a mitjan febrer hi havia uns 70 000 homes que reberen el tracte de presoners de guerra Al cap de pocs mesos, els internats foren traslladats en gran part al camp del Barcarès Rosselló El 1999 hom erigí a Argelers un monòlit commemoratiu en record de l'exili republicà a l'emplaçament on hi havia l'entrada del camp El 2002 fou fundat a Argelers el Centre d’Interprétation et Documentation sur l’Exil et la Retirada CIDER, que el 2014 fou inclòs en el Memorial del camp d'Argelers, i al febrer del 2015, el…
castell de Castellcir
© CIC-Moià
Castell
Antic castell del municipi de Castellcir (Moianès), situat sobre un esperó rocós d'una petita serra en forma de vaixell anomenat la Popa, sobre la confluència de la riera de Castellcir i el torrent de Centelles.
Les seves edificacions, sense teulades ni sostres són encara imponents i ocupen una àrea d’uns 570 m 2 El conjunt inclou el cos central del castell, al qual s’accedeix per una escala solemne situada a la part N i que dóna a un portal i a l'entrada, amb volta de tipus romànic A prop hi ha l’antiga església de Sant Martí de la Roca Les primeres notícies de Castellcir són de l’any 923 i fan esment del terme que s’anomenava del castell de Tenes Aquest castell de Tenes, recordat per altres documents dels anys 1008 al 1019, degué canviar el nom al principi del segle XI pel de castell Cir o…
Santa Eulària de Mallorca
© Fototeca.cat
Església
Església parroquial de Palma (Mallorca), situada al centre de la Vila Alta.
Té el seu origen en la primera organització eclesiàstica de l’illa, feta el 1236 per ordre de Gregori IX Hom utilitzà durant el s XIII una antiga mesquita el 1256 hi fou jurat l’infant Jaume com a successor del regne de Mallorca El 1302 li fou desmembrada la parròquia de Sant Nicolau L’edificació de l’església s’inicià als darrers anys del s XIII fou la més important de ciutat i l’única que adoptà el model de tres naus, considerat més solemne Té un deambulatori amb cinc capelles, tres de poligonals i dues de trapezoidals com a Castelló d’Empúries o a Sant Francesc de Mallorca Les…
Meritxell
© Fototeca.cat
Poble
Poble i santuari marià de la parròquia de Canillo (Andorra), situat a 1.527 m alt damunt la riba esquerra de la Valira d’Encamp, aigua avall de Canillo.
La Mare de Déu de Meritxell fou proclamada patrona de les Valls d’Andorra el 24 d’octubre de 1873 A petició del bisbe Joan Benlloch, el 1914 el papa Pius X confirmà el patronatge de la Mare de Déu de Meritxell sobre el poble andorrà La imatge, talla romànica del segle XII, considerada una de les més antigues dels Pirineus, desaparegué en l’incendi que, la nit del 8 al 9 de setembre de 1972, destruí completament el santuari del segle XVI El 1976 fou inaugurat un nou temple, obra de l’arquitecte Ricard Bofill Abans de l’aprovació de la Constitució d’Andorra 1993, la festa del 8 de…
la Victòria
Ermita
Santuari i antiga ermita del municipi d’Alcúdia de Mallorca, al vessant septentrional de la talaia d’Alcúdia, a la part nord-oriental de la península des Pinar (dita també península de la Victòria), en la qual consta ja el 1395 l’existència de vida eremítica.
Hom ha volgut identificar, equivocadament, aquest santuari amb l’església de Santa Maria de la Torre d’Alcúdia que surt esmentada des del 1252 Però no fou fins el 1403 que el bisbe de Mallorca autoritzà a l’ermità fra Diego García a transformar en públic l’oratori de la seva cella, on es venerà una imatge de la Marede Déu, dita fins a les Germanies Nostra Dona de fra Diego Aquest ermità, juntament amb altres, hi practicava l’alquímia, i els seus medicaments foren sollicitats fins i tot per Alfons IV de catalunya-Aragó en morir fra Diego el 1426, l’ermita fou saquejada a fi de cercar el…
Olius
Disseminat
Disseminat de masos al N del municipi d’Olius (Solsonès), centrat per l'església de Sant Esteve d’Olius.
Vista de l'església de Sant Esteve d'Olius © CIC-Moià La parròquia, que s’alça a 565 m d’altitud, és un notable exemplar de romànic llombard de la segona meitat del s XI, un dels més interessants d’aquesta època, i fou consagrada el 1079 L’any 2010 la Generalitat de Catalunya declarà l’església Bé Cultural d’Interès Nacional Prop seu hi ha el modern cementiri d’estil gaudinià que el 1916 fou projectat per l’arquitecte Bernadí Martorell Aquesta parròquia es formà al s X des del 985 és esmentada la casa i l’església de Sant Esteve d’Olius i consta des de l’any 1000 l’existència del palau o…
castell de Montjuïc
© Fototeca.cat
Història
Fortalesa construïda al cim de la muntanya de Montjuïc (Barcelona).
Ja des del segle XI consta que hi havia una torre de guaita fou comunicada amb la ciutat de Barcelona per una carretera iniciada el 1607 Amb motiu de la guerra dels Segadors , el 1640, hom hi erigí un fort provisional i possiblement una obra avançada vers el Llobregat, dita Llengua de Serp era format per un quadrilàter irregular amb dos petits baluards i dos migs baluards Fou ampliat el 1694 englobant el vell fort amb tres baluards, que ocupaven tot el cim de la muntanya Des del 1652 la ciutat n'havia perdut la propietat Durant la guerra de Successió , Jordi de Hesse-Darmstadt se n'emparà i…
raval de Sant Martí
Barri
Barri popular de la ciutat de Perpinyà (Rosselló), a ponent del nucli urbà, fora de l’antic recinte emmurallat, davant el portal de Sant Martí (pel qual Carles V feu l’entrada solemne a la vila el 1538).
Sorgí a l’indret de la casa procura o priorat de Sant Martí , dependent de Sant Miquel de Cuixà, que fou venut el 1266 als mercedaris de Perpinyà que s’havien establert al seu costat el 1228, els quals construïren, a la fi del segle XIII i començament del XIV, l’església gòtica amb dos arcs de diafragma i coberta de fusta El raval es formà al seu voltant durant el segle XIX amb l’establiment de traginers i carreters, magatzems de vi, menestrals i habitatges d’obrers hom hi installà l’asil de vells, la fàbrica de gas i altres indústries i el nou cementiri de Sant Martí Modernament, envaint…
basílica de la Sagrada Família
Dion Hinchcliffe (CC BY-SA 2.0)
Basílica
Edifici religiós que ha esdevingut un dels símbols de Barcelona i ha donat nom al barri que l’envolta.
Fou iniciat per l’Associació Josefina —fundada pel llibreter Josep M Bocabella i Verdaguer el 1866— segons un projecte de l’arquitecte Francesc de Paula del Villar i Carmona i la primera pedra fou collocada el 1882 L’any següent Villar renuncià a l’obra i se’n feu càrrec l’arquitecte Antoni Gaudí i Cornet , que optà per anar modificant el projecte primitiu sense fer-ne un de nou Un important donatiu permeté vers el 1893 de plantejar-se el temple amb una grandiositat no prevista, i el 1895, impulsada pels descendents de Josep M Bocabella, fou creada la Fundació de la Junta Constructora del…
vall de Lord
© Fototeca.cat
Subcomarca del Solsonès que comprèn una bona part de la capçalera del Cardener, que comparteix amb el Berguedà.
Al NW la serra de Port del Comte la separa de la conca del Segre Alt Urgell, fins a la serra del Verd N, on s’inicia el Berguedà, i fins al cap Llitzet angle NE Per l’E i el SE s’estén fins a l’aigua de Llinars, després anomenada aigua d’Ora, pel SW fins al Cardener, i per ponent, fins a la serra d’Encies És, doncs, una estratègica capçalera prepirinenca per on davallen els camins de la Seu d’Urgell a Cardona, fet que impulsà Guifré I al repoblament, al s IX, ajudat pels monestirs de Sant Llorenç de Morunys, a la vall de Lord Sobirà, i de Sant Pere de Graudescales, a la vall de Lord Jussà La…