Resultats de la cerca

Regada pel riu Alier, és oberta al N, mentre que presenta suaus pendents cap al S Constitueix l’eix geogràfic i històric de l’Alvèrnia El subsol és granític, recobert per capes de bancs calcaris, que alternen amb altres d’argila i de cendres basàltiques mola volcànica de Lo Puèi Domat, a l’W A l’E s’estén la cadena de Forés, al peu de la qual se situen les ciutats de Tièrn i de Vichy Comprèn també l’ampli nucli urbanitzat de Clarmont d’Alvèrnia i Riòm Fora de la indústria, centrada entorn dels nuclis urbans, s’hi desenvolupa una variada agricultura cereals, vinya, horticultura i prats…

La capital és Bengaluru Format d’oest a est per tres regions la plana litoral, el malnad regió muntanyosa dels Ghats, coberta de bosc caducifoli, ric en sàndal i teca i el maidan , extens altiplà cobert de sabanes És de clima tropical molt calorós, sobretot a l’interior, on les pluges són escasses, mentre que són abundants a la costa i als Ghats Travessat pel Krishna i el Cauvery amb centrals hidroelèctriques, és una regió ben regada, d’economia bàsicament agrícola produeix els 3/5 del cafè del país, arròs, cotó, canya de sucre, cítrics, te, bananes i cacauets Hi ha importants pesqueres a la…

El terme, totalment pla, és drenat pel barranc de Picassent L’agricultura de regadiu hi té un predomini absolut, gràcies a l’esmentada séquia, a més de l’aigua del subsol El conreu principal és el dels tarongers, seguit del d’hortalisses i arbres fruiters han perdut importància el conreu de l’arròs limitat als planters i el blat Hi ha ramaderia en estabulació i explotacions avícoles Les activitats industrials són vinculades a les indústries de la ciutat de València contraplacats, mobles, paper, joguines La població s’ha quadruplicat des de mitjan segle XIX El poble 1 807 h agl…

Hi ha 1020 ha d’erms, carrascars i brolla, i unes 1035 ha de pi blanc disseminat pel terme El secà és dedicat al conreu de cereals 268 ha, d’oliveres 746 ha, de vinya 208 ha i d’ametllers 114 ha, en recessió Unes 22 ha són de regadiu patates, llegums, hortalisses, que aprofita l’aigua del riu i del subsol Les terres de conreu, ben repartides, són explotades el 77% pels propietaris i la resta per parcers Predomina el bestiar oví, cabrú i porcí Hom elabora oli i vi de 15 a 17° que són venuts als majoristes de la regió Una petita central hidroelèctrica aprofita l’energia del riu La població, que…

Construïda amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 per acollir les proves de piragüisme en aigües tranquilles, fou impulsada per l’Institut Català del Sòl i inaugurada el 1991 amb el nom de Canal Olímpic de Castelldefels Se situa sobre antigues maresmes del delta del Llobregat i el seu fons permeable permet l’intercanvi d’aigua amb les capes freàtiques del subsol, de les quals s’alimenta El canal artificial, obra de l’enginyer Josep Masó, fa 1200 m de llarg, 130 m d’ample i 4 m de profunditat El complex disposa de 450000 m² de superfície, dels quals 150000 són d’aigua, i…

De sobirania discutida, les seves aigües són riques en recursos pesquers, i també en reserves de gas natural i petroli al subsol Situat entre els arxipèlags d’Okinawa i Taiwan, constitueix una posició estratègica des del punt de vista militar El Japó incorporà oficialment les illes sota el seu domini del 1895 a la fi de la Segona Guerra Mundial, i el 1971 foren retornades al Japó pels EUA, que n’havia establert un protectorat Per la seva banda, la Xina en reclama també la sobirania amb l’argument que les illes havien estat utilitzades des de temps ancestrals pels pescadors xinesos de Taiwan…

Els crònics problemes de congestió demogràfica i de degradació insalubritat, mala habitabilitat, inseguretat etc foren abordats amb diversos projectes de reforma, entre els quals el d’Àngel Baixeras 1879 i després de la Guerra Civil de 1936-39, que proposà l’obertura de dues grans vies el de Pere Garcia i Fària 1893, destinat al sanejament del subsol, que fou dut a terme i el del GATCPAC, que interrompé la Guerra Civil El darrer i més complet d’aquests plans, que afectà el conjunt de Raval i Ciutat Vella fou iniciat el 1988 i, malgrat els progressos assolits, els anys següents conservava gran…

L’àrea no conreada ocupa el 50% del terme pinedes i matoll L’agricultura de secà és predominant 1 330 ha el garrofer 700 ha és el conreu principal, seguit de la vinya 400 ha, en part dedicada al raïm de taula, l’olivera i l’ametller El regadiu 300 ha, que aprofita l’aigua del riu Magre i també del subsol, produeix taronges 100 ha, hortalisses i fruiters Hi és important la ramaderia bestiar boví i porcí i l’avicultura La vila 2 578 h agl 2006, catadauins 94 m alt és a l’extrem NE del terme, pràcticament unida al nucli de Llombai i molt prop del d’Alfarb, a la dreta del riu Magre Fou una…

Els pasturatges són arrendats per al bestiar transhumant procedent de les serres d’Albarrasí El regadiu tarongers, hortalisses aprofita principalment l’aigua del subsol, a més de la del barranc de Carraixet l’horta, important, enllaça amb la de València a través del terme de Montcada de l’Horta Al secà hi ha cereals, vinya, garrofers i ametllers La terra de conreu, bastant repartida, és explotada directament pels propietaris La indústria ha tingut una certa expansió construcció i ceràmica La vila 11893 h agl 2006, beterans 92 m alt, a la vora del barranc de Carraixet, és d’origen islàmic…

Les 425 ha de regadiu, ocupades gairebé del tot per tarongers, són regades amb aigua de la séquia reial del Xúquer, que té la presa dins el municipi, a la casa de les Compostes, construïda el 1732 i amb l’aigua del subsol elevada amb motor El secà retrocedeix davant els tarongers A la muntanya hi ha pinedes, molt clares, i pasturatges Les terres de conreu, molt repartides, són explotades directament per llurs propietaris 95% La població, que entre 1900 1 421 h i 1960 2 175 h augmentà un 51%, ha experimentat darrerament una considerable minva El poble 1 427 h diss 2006, antellans 47 m alt,…