Resultats de la cerca

Al final del segle X dominava la regió la família berber dels Banū Razīn, que li donaren el nom La taifa es formà amb Huḏayl ibn Halaf ibn Razīn 1012-45 El Cid la feu tributària ~1069 en lluita amb ‘Abd al-Malik ibn Huḏayl 1043-1103, que, però, més tard li infligí una derrota i en quedà ferit Això no obstant, el seu fill Yaḥyā, el 1104 fou deposat pels almoràvits que dominaven València La ràpida decadència almoràvit davant els almohades feu que, tot i la subjecció, Albarrasí continués mantenint una certa personalitat política A la segona meitat del segle XII depenia encara d’Ibn…

Bé que aquest es mantingué, teòricament almenys, fins el 1031, a l’antiga cora de València s’entronitzaren dos lliberts del clan amirí Mubārak i Muḏaffar el 1010 A la mort accidental del segon, Mubārak fou desposseït pel poble i substituït 1017 per Labīb de Tortosa, que, al seu torn, hagué de cedir el poder a un net d’Almansor 1021 Abd al-'Azīz ibn Abī ‘Amīr al-Mansūr Aquest s’annexà Múrcia i Almeria 1038 i el seu govern comportà prosperitat A la mort del seu fill ‘Abd al-Malik, un net, ‘Uṯmān, hi regnà nou mesos, fins que fou desposseït 1065 pel seu sogre Yaḥyà ibn Ismā'īl al-Ma…

En trontollar aquest i després del fallit intent de Muǧāhid el futur taifa de Dénia d’entronitzar-s’hi, se n'emparà Labib al-'Amirī al-Fatà, un altre llibert del clan amirita Amb l’ajut de Mubārak de València s’enfrontà, amb èxit 1016, al taifa tugíbida al-Munḏi ibn Yahyà de Saragossa, que pretenia de desposseir-lo, i, en ésser destruït Muḏāffar, s’annexà la taifa de València 1018-21 Mantingué bones relacions amb Barcelona, fet pel qual sembla que perdé la confiança dels valencians Reduït de nou a Tortosa, es mantingué en el poder fins el 1035 A partir de Muqātil 1035-58 les dades sobre la…

Fins el 1036 el govern del territori, que comprenia tot Castella la Nova, fou exercit per Ya’īš ibn Muḥammad ibn Ya’īš, després del qual passà a mans de la família dels Banūḏim-l-Nūn Després del regnat d’Ismā’īl ibn Zennun al Zāfir 1036-43 destaca la figura de Yaḥyà ibn Ismā’īl al-Ma’mūn 1043-75, sota l’autoritat del qual la taifa assolí la màxima esplendor, amb l’annexió de la taifa de València 1065 gràcies a la collaboració de Muhammad ibn Rawbǎs, la presa de Còrdova 1074 als abbadites de Sevilla i la garantia de la neutralitat cristiana en els afers de la taifa amb la signatura de diversos…

En foren sobirans des de l’origen membres de la família dels Banū Tuǧib tugíbida, fins que, en morir assassinat Munḏir II ibn Yaḥyà 1039 i en alçar-se en revolta la població, el governador de Lleida, Sulaymàn ibn Muḥammad, s’emparà del territori i hi instaurà la dinastia dels Banū Ḥūd El període de la taifa saragossana es caracteritzà pels successius enfrontaments i aliances dels seus sobirans amb els regnes cristians —navarrès, lleonès i comtats catalans—, per la variabilitat de les seves fronteres la taifa comprengué, en certes èpoques, els territoris de Tortosa,…

Sota al-Mu'taḍid s’annexà les taifes de Carmona Banū Birzal , Sives, Mèrtola, etc, fins a l’Algarve, i, sota Muhammad al-Mu'tamid, s’annexà la taifa de Toledo i Còrdova 1078 Desaparegué per l’ocupació del soldà almoràvit del Marroc Yūsuf ibn Tāšfīn 1090

Durant la revolta de Còrdova 1026-27 el senyor d’Alpont ‘Abd Allāh ibn Qāsim allotjà el califa Hišām III Mort ‘Abd Allāh 1030, el seu fill i successor Muḥammad ibn ‘Abd Allāh es declarà senyor independent 1031 en desintegrar-se el califat cordovès Després d’ell seguiren Ahmad ibn Muḥammad, que morí el 1048, i ‘Abd Allāh ibn Muḥammad, el qual, després d’ésser combatut pel Cid i obligat a tributar-li 10 000 dinars anuals, fou desposseït pels almoràvits el 1092 El 1094, al costat dels nous invasors, Nizām al-Dawla, com a senyor d’Alpont, lluità contra el Cid

El valí de Mallorca, aleshores ‘Abd Allāh al Murtaḍī, se n'autoanomenà emir En temps del seu successor, Mubāšir Nāṣir al-Dawla, fou signat l’acord de Sant Feliu de Guíxols entre Ramon Berenguer III i l’arquebisbe Pere, representant de Pisa, que originà la croada pisanocatalana 1114-15 contra les Illes L’èxit cristià comportà, tanmateix, l’annexió de les Balears a l’imperi almoràvit Un segon període independent s’inicià posteriorment, el 1158, amb l’entronització almohade a la península Ibèrica, i perdurà fins el 1203 Mallorca, seu i refugi de la causa almoràvit andalusina, fou governada per…

Cobejat pels veïns regnes de Granada, Màlaga i Sevilla, fou finalment annexada per al-Mu'tamid a aquest darrer

El 1052 fou annexada als dominis d’al-Mu'taḍid de Sevilla El fill del senyor independent de Saltes fou el conegut geògraf al-Bakrī