Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
Tarbagataj
Serralada
Muntanyes de l’Àsia central, a la frontera entre el Kazakhstan i la Xina.
Per l’W tanquen la regió de Jungària L’altitud màxima és de 2 992 m
Era Garona de Ruda
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC29215_FOTOTECA23093.jpg)
El riu de Ruda al fons de la vall homònima
© Fototeca.cat
Riu
Un dels dos braços —el més llarg— que forma la Garona
a Castell-lleó (Vall d’Aran), emissari dels estanys de Saboredo.
Rep aquest nom, especialment, a la capçalera, aigua amunt de Tredòs, on forma la vall de Ruda , que tanquen els massissos de Saboredo, la Bonaigua i Pigader
altiplà Mexicà
Altiplà
Sèrie de planells elevats del centre de Mèxic que al N constitueix la continuació de les Grans Planes dels EUA.
La tanquen per tots costats les Sierras Madres mexicanes, per la qual cosa el clima és fred i sec 500 mm anuals de pluja Amb una alçada mitjana d’uns 1 500 m, hom hi distingeix dues parts l’altiplà septentrional, al N, i l’altiplà d’Anàhuac, al S Els materials que la componen són principalment sedimentaris de diverses èpoques des del Plistocè al Quaternari La vegetació de matolls i cactàcies cobreix irregularment la superfície de la regió Els escassos cursos d’aigua es perden sovint en conques tancades anomenades bolsones
Connacht
Divisió administrativa
Regió d’Irlanda, a l’oest de l’illa, vora l’Atlàntic.
S'estén per una plana baixa amb molts llacs Measca, Con i Coirib i per uns massissos calcaris, no més alts de 800 m, que la tanquen a l’oest i formen una costa abrupta És una de les regions més pobres d’Irlanda, la qual cosa n'afavoreix l’emigració i el despoblament La població viu dispersa en petits nuclis Administrativament és dividida en cinc comtats Correspon a l’antic regne gaèlic homònim fundat vers l’any 150 Des del segle V fins al XIV, que passà a la corona anglesa, fou un estat independent
port d’Addaia
![](/sites/default/files/media/FOTO2/addaia.jpg)
Vista general del port d'Addaia
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Cala
Cala de la costa septentrional de Menorca, al límit dels municipis de Maó i des Mercadal, consistent en una veta d’aigua, de poca profunditat, de 3,5 km de longitud.
Dins el port pròpiament dit s’obren, a llevant i a ponent de la cala d’Addaia , les anomenades s’Estany i cala Molí Les illes d’Addaia —les illes gran i petita d’Addaia, i l’illot de ses Àligues— tanquen el port pel NE davant per davant, a l’entrada de cala Molí, hi ha la caseria estiuenca de na Macaret Més al fons, separades de la costa, les possessions de Montgofre Nou , a la banda de Maó, i d' Addaia , a la des Mercadal A la colàrsega hi ha unes salines, començades a explotar el 1753 per membres de la colònia grega de Menorca L’any 1798, la força del general Charles Steward,…
el Caro
![](/sites/default/files/media/FOTO/A028378.jpg)
Repetidors de comunicacions a Caro, cim culminant dels ports de Beseit
© Fototeca.cat
Cim
Cim culminant (1 442 m) dels ports de Beseit, a l’extrem S del massís, dins el terme de Roquetes (Baix Ebre).
A llevant té per límit, bruscament, el bloc esfondrat de la vall de l’Ebre Per aquest aspre vessant s’enlaira la pista del Caragol, vorejant-lo fins a abastar, a ponent, entre el cim i la mola de Catí, la vall Figuera, antic plec anticlinal esventrat per l’erosió, que continua per la conca de la vall de Cervera fins a la plana, delimitant el massís al nord i fent de pas natural entre el Baix Ebre i el Matarranya Pel sud, la vall de la Galera i la serra de Serrissoles 1 330 m tanquen la carena Al relleu estructural se superposa un carst ben desenvolupat Les precipitacions hi són…
vall d’Hostoles
![](/sites/default/files/media/FOTO/A022535.jpg)
Aspecte de la vall d'Hostoles
© Fototeca.cat
Vall tectònica de la Serralada Transversal Catalana, solcada pel riu Brugent, fins a l’aiguabarreig amb el Ter.
Orientada de NW a SE, enllaça al NW per un llindar, divisòria amb la conca del Fluvià, amb la plana d'en Bas, part de la fossa tectònica d'Olot La tanquen la plataforma estructural del Cabrerès W, el massís hercinià de les Guilleries, on comença la serralada Prelitoral SW, i el horst de la baixa Garrotxa serres del Corb, de Finestres i de Rocacorba E La vall és formada per materials eocènics fortament plegats que empasten una gran falla de direcció armoricana NW-SE, però d'edat alpina, que enfonsà el horst de la baixa Garrotxa Això originà una activitat volcànica que aplanà la…
sa Torre d’en Gaumés
![](/sites/default/files/media/FOTO/torre den gaumes (12).jpg)
Cercle talaiòtic de sa Torre d’en Gaumés (Alaior)
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Lloc o possessió del municipi d’Alaior (Menorca), al S de la ciutat, al camí de Sant Llorenç.
Hi ha un important poblat talaiòtic amb una taula El jaciment ocupa unes 5 ha i inclou tres talaiots, una taula i dues línies de muralles que tanquen el poblat Hom hi ha reconegut cases de planta circular i pati central, i un sistema de recollida d’aigües El santuari, amb la monumental taula central, té planta de ferradura i façana còncava, encara que trencada La sala hipòstila, anomenada Flaquer, era utilitzada com a magatzem o construcció auxiliar Hi ha altres restes, com portes d’entrada amb dintells, coves, etc El conjunt,…
la Costa Daurada
la Costa Daurada Salou
© Fototeca.cat
Nom aplicat, dins la terminologia turística, inicialment a la Costa de Ponent barcelonina, inclòs el litoral tarragoní, estès després de 1965 a la costa catalana corresponent a les regions de Barcelona, Tarragona i Tortosa, com a «denominació geoturística» oficial.
Morfològicament cal diferenciar-ne tres sectors, corresponents als tres elements bàsics del Sistema Mediterrani Serralada de Marina, Depressió Prelitoral i Serralada Prelitoral, amb una longitud total d’uns 330 km, un 50% més que la Costa Brava La Serralada de Marina comprèn, dins la Marina de Llevant, la baixa plataforma del Maresme entre els deltes de la Tordera i el Besòs i, dins la Marina de Ponent, el delta del Llobregat i les costes calcàries de Garraf índex d’articulació 1'15 i Cunit, que tanquen la platja de Vilanova o Platja d’Or La Depressió Prelitoral s’obre a mar pel Baix Penedès…
la Llosa de Ranes
L’església del Calvari de la Llosa de Ranes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Costera, a la costera de Ranes, al límit amb la Ribera Alta.
El sector septentrional és accidentat pels turons que tanquen pel nord la comarca muntanyes del port de Càrcer, i és ocupat, en una gran part, per brolla el meridional, a la plana, és ocupat pels conreus 500 ha de secà 150 de vinya, oliveres, ametllers, garrofers i 100 ha de regadiu, que utilitza un braçal de la séquia de la Llosa, dedicades, a parts iguals, a tarongers i a hortalisses amb tabac La ramaderia és de bestiar oví Hi ha petites pedreres de calç i de guix L’activitat industrial se centra en petites fàbriques de mobles i capses de cartó i en magatzems de productes…