Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Katmandú
La plaça Durbar de Katmandú
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital del Nepal, al centre del país, situada prop de la confluència dels rius Bāghmati i Vishnumati.
L’aglomeració comprèn també els nuclis de Bhaktapur i Lalitpur És el centre administratiu i comercial del país, bé que molts dels seus habitants viuen encara de l’agricultura Contrasten en el panorama urbà els moderns edificis de les dues vies principals amb el sector immediat més antic, de carrers estrets i tortuosos La seva àrea concentra la major part de les modestes installacions industrials nepaleses indústria sucrera, tèxtil, del tabac i ceràmica Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Tibhuvan University, fundada el 1959 Centre religiós budista, s’hi…
Bangkok
Vista de la ciutat de Bangkok i dels canals formats per les aigües del delta del riu Chao Phraya
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital de Tailàndia, vora un dels braços del delta del Chao Phraya.
És travessada per nombrosos canals, que arriben fins al centre modern La part antiga, construïda sobre una illa artificial, es compon d’edificis baixos, bastits en carrers estrets i tortuosos Els primers barris moderns foren construïts entorn del palau reial, però s’han estès per altres sectors Principal centre econòmic de Tailàndia, la població treballa, sobretot, en el sector terciari Pel seu port passen el 95% de les importacions i el 75% de les exportacions A causa de les aportacions fluvials, el port ha d’ésser drenat contínuament, motiu pel qual els vaixells de gran tonatge han d’…
Ademús
Vista de la vila d’Ademús, de caràcter medieval, sota les restes del castell
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Racó, a la zona de llengua castellana del País Valencià, estès a banda i banda del Túria.
El terme és drenat, a més, pel Boïlgues i per les rambles de Riodera que és el límit amb Aragó, Las Tóvedas, Negrón i El Val La població, estable fins el 1940, ha disminuït d’aleshores ençà a la meitat, per emigració a Barcelona i al Port de Sagunt, especialment El secà cereals i ametllers és de baix rendiment als regadius del Túria i del Boïlgues són conreats cereals, patates, llegums i especialment arbres fruiters sobretot pomeres La propietat de la terra és molt repartida, i és explotada generalment de manera directa pels propietaris La muntanya és, en gran part, de propietat municipal Hi…
Nimes
L’amfiteatre de Nimes, anomenat també Les Arènes
© B. Llebaria
Ciutat
Ciutat del baix Llenguadoc, Occitània, capital del departament de Gard, França.
És situada al límit oriental del baix Llenguadoc, al contacte entre la garriga calcària i la baixa plana, en una cruïlla de vies de comunicació El nucli antic, limitat pels bulevards Courbet, Hugo, Gambetta i Las Arènas, conserva l’aspecte i l’estructura medieval de carrers estrets i tortuosos Durant el decenni del 1960 al 1970 experimentà el creixement més important Hi ha indústries tèxtils, de mobles, del calçat, de material de construcció i alimentàries conserves Emplaçada sobre l’antic lloc de Nemausus, ciutat dels volques arecòmics, fou colònia de dret llatí a l’origen de l’imperi Romà…
Bagdad
Iraq. Santuari de Kazimiya, a Bagdad
© Fototeca.cat-Corel
Ciutat
Capital de l’Iraq i del muḥāfaẓa de Bagdad, a la vora del Tigris i prop del punt de major aproximació d’aquest amb l’Eufrates.
Situada en un emplaçament estratègic, Bagdad ha heretat el paper de cruïlla de camins representat abans per ciutats de pròxima localització Babilònia, Selèucia, Ctesifont, entre l’Àsia meridional, l’Àsia central, el Pròxim Orient i els llocs de pelegrinatge de Mesopotàmia i d’Aràbia El sector oriental de la ciutat comprèn la part moderna, amb els edificis del govern, ambaixades i centres comercials, mentre que el sector occidental és més antic, amb carrers estrets i tortuosos Resten pocs vestigis del passat, entre els quals destaquen la ciutadella, el palau dels abbàssides, avui convertit en…
Ginebra
La catedral de Ginebra
© B. Llebaria
Ciutat
Capital del cantó de Ginebra, Suïssa, a l’extrem sud-oest del llac Léman, o de Ginebra.
El Roine surt pel sud del llac i divideix la ciutat en dues parts A l’esquerra s’alça el turó on hi ha el nucli antic de la ciutat, amb la catedral al punt més alt és el centre administratiu, amb carrers estrets i tortuosos Rue de la Cité, Grand Rue Al S i el SW l’expansió urbana es produí cap a l’Arve i al punt d’aiguabarreig amb el Roine, al NW amb els barris del Petit Saconnex, el Grand Pré i La Servette, al N i el NE cap al Montbrillant i Le Sacheron, i a l’E i el SE amb el barri d’Eaux-Vives Ginebra ha conservat una funció administrativa de caràcter supranacional és seu de diversos…
Cotlliure
Vista aèria del port de Cotlliure
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló.
Situat a la façana marítima de la Marenda, des de la desembocadura del torrent Ravener, el curs del qual forma el límit amb el terme d’Argelers, fins a la cala de la Valleta al centre s’obre el port natural, a la desembocadura de la riera del Dui, que davalla del coll de Molló i del pic de Tallaferro El sector meridional del terme és al vessant septentrional de la serra de l’Albera la torre de Madaloc, a 665 m alt, és termenal amb el terme de Banyuls La zona muntanyosa és, en part, coberta de suredes el suro havia estat objecte d’una activitat tapera local i de boscs d’alzines i castanyers i…
Colomers
Colomers
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, al límit amb el Gironès, estès a l’esquerra del Ter, que forma el límit meridional del terme, el qual envolta per la part exterior un gran meandre.
Situació i presentació Limita a l’W amb Sant Jordi Desvalls Gironès, al N amb Vilopriu, a l’E amb Jafre i al S amb Foixà El poble agrupa tota la població del terme La resclosa de Colomers, antiga resclosa del rec del Molí, forma un pantà i fou reconstruïda en la dècada de 1970 El rec del Molí, que té la captació d’aigua en aquest lloc, permet la xarxa de regadius de la plana de la riba esquerra del curs inferior del Ter, fins a la mar, i mou, també des d’antic, diversos molins fariners en el seu recorregut Altres cursos són la riera de Vilopriu, prop del poble, i les rieres de Ramema o de…
Castellfollit de la Roca
El poble de Castellfollit de la Roca sobre la cinglera basàltica excavada pel Fluvià
© C.I.C-Moià
Municipi
Municipi de la Garrotxa, a l’interfluvi del Fluvià i del Turonell.
Situació i presentació És envoltat pels termes de Montagut i Oix N i E i de Sant Joan les Fonts S, W i N El municipi inclou un esperó rocós alçat a la confluència del Fluvià i el Turonell format per una alta cinglera de materials basàltics que tots dos corrents fluvials han enfondit a banda i banda d’uns 60 m d’alçada i prop d’1 km de llargada Damunt d’aquest esperó s’alça la vila de Castellfollit de la Roca Travessa el terme una carretera que enllaça amb la variant de la N-260 de Figueres a Olot i amb la C-26 d’Olot a Ripoll Tot el municipi és integrat dins el Parc Natural de la Zona…
la Molsosa
Església de Santa Maria, a la Molsosa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia, abans del Solsonès, situat a l’altiplà de Calaf, a l’extrem meridional de la comarca.
Situació i presentació És format per dos sectors diferenciats El sector principal comprèn la demarcació de l’antic castell i la parròquia de la Molsosa i limita al N amb el terme de Pinòs, a l’E amb el de Sant Mateu de Bages Bages, i al S amb els de Sant Pere Sallavinera i Calonge de Segarra, pertanyents a l’Anoia El segon sector correspon al petit enclavament d’Enfesta 3,6 km 2 a l’esquerra del Llobregós, situat entre els termes de Pinós NE, Castellfollit de Riubregós W i Calonge de Segarra S-E, els dos últims pertanyents a l’Anoia El sector principal del terme, accidentat per una…