Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Bhopāl
Ciutat
Capital de l’estat de Madhya Pradesh, Índia.
La geografia És un centre administratiu, comercial i industrial teixits de cotó i un nus ferroviari Té aeroport Al desembre del 1984 una fuita d’isocianat de metil en una fàbrica de pesticides del grup Union Carbide provocà la mort de 2500 persones La història Bhopāl fou primitivament cap d’un principat gond, constantment disputat entre els caps i governadors mogols el 1723 passà a la sobirania afganesa, que es mantingué al poder durant dos-cents anys i estabilitzà la situació de l’estat Quan l’Índia i el Pakistan esdevingueren independents 1947, Bhopāl restà com a unitat separada fins el…
Lampedusa
Illa
Illa de la Mediterrània, que pertany a les illes Pelàgiques, Sicília (Itàlia).
Situada entre Malta i Tunísia, administrativament pertany a la província d’Agrigent L’economia gira entorn de l’agricultura cereals i vinya, la pesca i el turisme La proximitat de l’illa amb la costa nord-africana poc més de 100 km fins a Tunísia l’ha convertit, en època recent, en un dels punts de trànsit d’immigrants illegals i de refugiats, procedents del Magrib, l’Orient Mitjà i l’Àfrica subsahariana El pas d’aquests immigrants des de la costa nord-africana fins a l’illa, amb embarcacions irregulars en condicions molt precàries i controlat per màfies, s’inicià amb una certa intensitat al…
Nova Caledònia

Nova Caledònia prop de Nouméa
sharloch (CC BY-NC-ND 2.0)
Arxipèlag
Territori no independent
Arxipèlag de l’oceà Pacífic, a 1.400 km de la costa NE d’Austràlia, format per l’illa homònima, que rep també el nom de Grande Terre, i que administrativament constitueix, amb la província de Loyauté (illes de Lifou, Ouvéa i Maré), les illes Belep (que amb la meitat septentrional de Grande Terre forma la província del Nord) i l’Île des Pins (que amb la meitat meridional de Grande Terre forma la província del Sud), el Territori de Nova Caledònia i Dependències, pertanyent a l’Estat francès.
La capital és Nouméa 181000 h est 2014 L’illa de Nova Caledònia és muntanyosa l’altitud màxima, Panié, té 1623 m, amb costes altes i envoltades d’esculls corallins deshabitats, un dels quals, Chesterfield, situat uns 500 km al nord-est, forma una de les principals barreres de corall del Pacífic La població melanèsia autòctona canac basava tradicionalment l’economia en conreus de subsistència i en la pesca, forma de vida que es troba en retrocés Els europeus controlen les plantacions de cafè i els recursos miners El níquel, riquesa principal de l’illa tercer lloc…
Claramunt
El castell de Claramunt
© Fototeca.cat
Castell
Castell i església, dedicada a Santa Maria del municipi de la Pobla de Claramunt (Anoia), a la dreta de l’Anoia, a l’aiguabarreig amb la riera de Carme, assentats en el turó (452 m alt.) que, juntament amb el cingle dels Mollons, a l’esquerra de l’Anoia, forma l’estret de la Pobla, entrada del congost de Capellades i límit de la Conca d’Òdena.
El castell El recinte de la fortalesa s’aixeca en un punt estratègic, des d’on es domina la conca d’Òdena i el congost de l’Anoia Tot el conjunt queda encerclat per muralles i s’articula a partir d’una imposant torre mestra, que presideix el recinte sobirà Entre el recinte sobirà, a l’oest, i el jussà, a l’est, s’alcen les restes de l’església romànica de Santa Maria del castell de Claramunt i la capella més tardana dedicada a santa Margarida Davant d’aquests temples, a l’oest, s’estén un pati, que havia estat un fossar, tancat amb un pany de muralla emmerlat El clos del castell Un dels…
Oliana
Vista general d’Oliana
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació És situat a la part meridional de la comarca, confrontant amb el Solsonès pel sector de llevant Allargassat a la riba esquerra del Segre, limita a ponent amb Peramola, al N amb Coll de Nargó, a llevant amb Odèn Solsonès i al S amb les terres de Bassella El municipi comprèn, a més de la vila, les caseries de les Anoves i del Castell d’Oliana, els barris de la Colònia i de Sant Sebastià i la urbanització del Clot de la Guineu El municipi s’estén des del grau d’Oliana, a tramuntana, fins vora el turó de lo Pauet, de la serra d’Oliana El grau d’Oliana és format pel congost…
la Vall d’Aran

Comarca
Comarca de Catalunya, al NW del país, que constitueix un enclavament del gascó, en la variant aranesa.
La geografia Cap de comarca, Viella Ocupa un sector dels Pirineus axials, on la vall de la Garona s’enfondeix d’E a W, dominada pel muntanyam Aran alt i mitjà, que acaba rebutjant-la cap al N, on la vall baix Aran s’obre per un trau a Occitània i a l’Atlàntic L’eix hidrogràfic entre les conques de la Garona i l’Ebre coincideix aproximadament amb els límits de l’Alta Ribagorça S i el Pallars Sobirà E El límit meridional forma part de la carena més sostinguda dels Pirineus, a llevant de la Maladeta, on el tuc de Molières culmina a 3 010 m alt, seguint per la cresta de Salanques, el tossal d’Es…
Àsia
L’Everest (al fons) i el Lhotse (a la dreta) a l’Himàlaia, sistema muntanyós de l’Àsia meridional
© X. Pintanel
Continent
Continent situat entre 26°10’ E (a Turquia) i 164° W (al cap Dežney a Sibèria) de longitud i entre 77°41’ N (cap Čel’uskin a Sibèria) i 1°16’ N (al cap Buru a la península Malaca) de latitud.
És separat de l’Amèrica del Nord per l’estret de Bering i de la resta per l’oceà Pacífic l’oceà Índic, la mar Roja i l’istme de Suez el separen d’Àfrica i és unit a Europa sense transició hom pren com a divisòria la serralada dels Urals i la mar Càspia i els estrets del Bòsfor i dels Dardanels La geografia física El relleu i la geologia s Mapa geològic d’Àsia © fototecacat Àsia és el conjunt de major extensió i, a la vegada, el de major altitud mitjana aproximadament 950 m És, també, el continent que presenta una més diversa gamma de formes de relleu, conseqüència de l’enorme vastitud…
Catalunya

País
País de l’Europa mediterrània, a la costa oriental de la península Ibèrica; la capital és Barcelona.
Abast, origen i derivacions de la denominació Constitueix la part territorialment més extensa de l’anomenat Principat de Catalunya i inclou el nucli originari de tot el conjunt de terres de parla i cultura catalanes, els Països Catalans, dels quals és també el més extens El primer nucli territorial al qual s’aplicà després el nom de Catalunya es constituí a la fi del segle X com a conjunt de comtats de l’imperi franc al voltant del de Barcelona Marca Hispànica A mitjan segle XI, el nucli format pels territoris dels comtes d’Urgell, Besalú, Cerdanya i Barcelona, anomenat pels països…