Resultats de la cerca

Comprèn el sector més desenvolupat de la Serralada Prelitoral i l’angle SW de la Depressió Central Catalana, amb la cubeta de Móra Comprèn les comarques del Baix Ebre i el Montsià, d’ambient mediterrani litoral, la Ribera d’Ebre, Terra Alta i el Matarranya, de tendència continental Coincideix, juntament amb el Priorat, amb la conca baixa de l’Ebre La densitat de població 172 023 h 1981, sobre 4 904,83 km 2 és de 35 h/km 2 , la més feble del litoral dels Països Catalans i la més poc progressiva l’increment des del 1877 és del 11,6% És una regió agrícola, amb poques ciutats…

Situació i presentació El terme municipal d’Argençola, de 47,09 km 2 , un dels més extensos de la comarca, és situat al seu extrem de ponent, al límit amb la Segarra i amb la Conca de Barberà Limita amb Santa Coloma de Queralt a la Conca de Barberà, al SW, a l’W amb Talavera de la Segarra, on hi ha el límit de les tres comarques i de les tres províncies de Tarragona, Lleida, i Barcelona, i amb els termes de Montmaneu NW, Sant Guim de Freixenet Segarra, Veciana N, Jorba E i Sant Martí de Tous SE El territori forma part dels primers altiplans segarrencs, drenats pel torrent del Molí, un dels…

Situació i presentació El municipi de Castellbisbal, d’una extensió de 31,15 km 2 , és situat a la vall baixa del Llobregat, a la confluència de la riera de Rubí amb aquest riu, cursos que formen el límit meridional del terme que en aquest zona entronca amb els de Sant Andreu de la Barca, Corbera i Pallejà, a la dreta del riu, i amb el del Papiol, a l’esquerra de la riera de Rubí, municipis tots del Baix Llobregat Encara que en la divisió comarcal del 1936 fou adjudicat aquest terme al Vallès Occidental pel fet que pertanyia al partit judicial de Terrassa i perquè aleshores els pagesos de…

Segons Weidenreich, les restes pertanyen a una raça de transició neandertaliana semblant a la de Škul Palestina

S’estén des del fons de l’estreta vall del Palància, pas natural cap a Aragó la carretera i el ferrocarril de Sagunt a Terol travessen el terme municipal prop del Poble, fins als contraforts de la serra de la Calderona El regadiu, que ocupa especialment el fons pla de la vall, comprèn unes 100 ha, regades principalment per la séquia major de Sagunt que pren l’aigua del Palància al terme veí d’Algar i, també, per les fonts de la Murtra i del pou del Picaio La major part del regadiu és ocupat per tarongers i la resta per conreus d’horta, principalment hortalisses Hi ha 405 ha de bosc i de…

Fins el 1956 formà part del bisbat de Lleida L’església parroquial és de transició del romànic al gòtic s XIII

Situat al límit lingüístic entre el català i el castellà, ha conservat un parlar de transició amb menys trets catalans, tanmateix, que el de Jusseu

Situada vora el Weser, on el Mittellandkanal travessa el riu sobre el pont de 375 m de llarg Port fluvial Centre industrial La catedral és de transició romanicogòtica

Una carretera l’uneix amb Sanui Situat al límit lingüístic amb el castellà, els seus habitants parlen un català de transició, similar al de Sanui i al de Calassanç, anomenat ribagorçà a la comarca

Al N de la Depressió Central els estrats oligocènics, afectats per les onades del plegament pirinenc que dreçaren les Serres Exteriors meridionals, es tombaren en direcció E-W entre l’Éssera, la Noguera Ribagorçana serra de Tamarit, el riu de Farfanya serra Llarga i enllà del Segre serra de Bellmunt Té uns 15 km de llarg i 360-450 m alt Constitueix un eix anticlinal els gresos i les margues del qual, esventrats per l’erosió, deixen al descobert el seu caràcter de diapir gipsós