Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
Memphis
Ciutat
Ciutat de l’estat de Tennessee, EUA, a la riba esquerra del Mississipí.
Té port fluvial És el mercat interior de fusta i de cotó més important dels EUA, amb fàbriques que treballen aquestes matèries hi ha també altres indústries químiques i alimentàries El 1999 l’aglomeració era estimada en 1 105 058 h
Muggia
Ciutat
Ciutat de la província de Trieste, al Friül-Venècia Júlia, Itàlia.
Ciutat dormitori, els habitants treballen a les indústries de Trieste i a les drassanes de San Rocco Conserva la catedral, del segle XV, i a la part alta una església del segle IX Possessió dels patriarques d’Aquileia 1291, el 1451 passà a la república veneciana
Xiamen
Ciutat
Ciutat del sheng de Fujian, Xina, a la regió de l’Est.
Situada a la costa de l’estret de Taiwan, en una petita illa, a la desembocadura del Jiulong Jiang, és un port comercial i de pesca i un centre industrial indústries sucreres i químiques L’any 1956 hom uní l’illa al continent per un dic, sobre el qual passa el ferrocarril Hi ha una universitat especial per als joves que treballen a la mar
illes Marqueses
Arxipèlag
Illes de la Polinèsia Francesa, a l’oceà Pacífic.
Són un grup de dotze illes volcàniques i molt muntanyoses que ultrapassen els 1000 m d’altitud Les més importants són la de Nuku-Hiva, al NW, molt fèrtil, i la de Hilva-Oa, al SE, que és la més extensa 350 km 2 i on hi ha la capital, Atuoua Els habitants són de raça polinèsia, i treballen sobretot la fusta l’art consisteix essencialment en escultures Conreen l’arbre del pa, fruiters, cocoters i tabac Foren descobertes, el 1595, pel castellà Alonso de Mendaña, el qual les anomenà així en honor del marquès de Mendoza, aleshores virrei del Perú El 1791 el francès Marchand en…
Carrícola
Carrícola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, al vessant septentrional de la serra de Benicadell, al límit amb el Comtat.
Una gran part del terme és muntanyós, i l’agricultura és al sector nord, més pla Predomina granment el secà sobre el regadiu unes 20 ha Els principals conreus són els d’ametllers, garrofers, oliveres i cereals Hi és tradicional la confecció de paneres per al revestiment de garrafes La població, fins ara decreixent, ha experimentat un augment des del 1965, per la presència d’obrers industrials que treballen als pobles veïns El poble 88 h 2006 carricolins 33 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és al peu de la serra de Benicadell, al marge de les vies de comunicació…
Palau de Cerdanya
Palau de Cerdanya
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, a la Baga, al límit amb la Baixa Cerdanya, estès des del pla de Salines (2 205 m alt), el coll de la Bassa i el coll de la Creu de Maians, a la serralada que separa la Cerdanya de la vall de Ribes (Ripollès), fins a la vall de la Llavanera.
El terme és drenat a més pels torrents de n'Aragó i de Vilallobent aquest darrer, tot al llarg del seu curs, constitueix la frontera estatal francoespanyola Els sectors més alts del terme per sota els 2 000 m alt són boscats bosc de Palau Hi ha 300 ha conreades, 263 de les quals són de prats i farratge El bestiar boví és important 280 caps Altres conreus són els cereals 57 ha i les hortalisses 2 ha Part important de la població activa treballa a Osseja El poble 1 246 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és al sector més pla del terme, a la dreta de la Llavanera, 1 km a l’W d’…
Alfarrasí

Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida; ocupa una posició cèntrica dins la vall, a la dreta dels rius d’Albaida i Clariano, a l’indret de llur confluència, en un terreny suaument ondulat al S de la serra Grossa.
Pràcticament tot el terme és conreat, mitjançant terrasses als costers dels tossals El regadiu ocupa només el marge dels rius i és regat a través de la séquia d’Alfarrasí 44 ha dedicades a cereals i a hortalisses La resta és ocupada pel secà, en el qual destaca el conreu típic de la vall el raïm de taula, que ocupa, amb el raïm de vi, el 33% de la superfície del terme per llur importància, segueixen les oliveres amb 150 ha, els cereals de secà i els arbres fruiters de secà La terra, molt repartida, és conreada directament pels propietaris Els darrers anys, l’activitat industrial ha donat vida…
la Palma de Cervelló

La Palma de Cervelló
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, a l’esquerra de la riera de la Palma o de Rafamans, afluent per l’esquerra de la de Cervelló, que neix al puig de les Agulles, dins el terme de Corbera de Llobregat.
Situació i presentació El municipi de la Palma de Cervelló, constituït a partir de la segregació aprovada al juliol del 1998 de part del territori del terme de Cervelló, té una extensió d’uns 5,47 km 2 Des del 1937 fins a la fi de la guerra civil de 1936-39 la Palma ja havia estat un municipi independent El terme limita amb el de Cervelló S i E, amb Pallejà N i amb Corbera de Llobregat NW i W És situat als contraforts orientals de les serres d’Ordal i les màximes altituds, que volten els 350 m, es troben al sector sud-occidental El principal eix hidrogràfic del terme és la vall mitjana i…
Santa Margalida
Municipi
Municipi del NE des Pla de Mallorca.
És inclinat cap a la badia d’Alcúdia, la plataforma miocènica des Pla, molt baixa en alguns sectors, hi és recoberta d’alluvions quaternaris, aportats pels torrents de son Bauló Real i na Borges, el més important i partioner amb el terme d’Artà També són quaternàries les platges sorrenques Aquests terrenys convenen a les pinedes de pi blanc, que cobreixen la costa 1 191 ha El 1982 la terra útil ocupava 7 357 ha el 86,7% del terme, de les quals 4 687 ha el 63,7% de la terra útil eren conreades Els principals conreus eren els herbacis 3 079 ha i els fruiters de secà 1 588 ha, ametllers,…
Petra
La vila de Petra , a Mallorca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, situat en es Pla, obert als vents de la badia d’Alcúdia però arrecerat per la discontínua serra de Llevant de la Marina de l’est.
Al límit amb el terme de Vilafranca de Bonany s’aixeca el puig de Bonany 317 m, on hi ha el santuari de Bonany Els terrenys miocènics, dominants, són en bona part recoberts de Quaternari Drena el terme el torrent de Petra , que es forma a l’W de la vila, afluent amb els de Son Real i d’Avall del de na Borges La gran propietat perdura a la garriga 2 391 ha de brolla procedent d’una màquia de garrofer i olivella i 1 112 ha d’ermots i al bosc 132 ha de pi blanc, que ha substituït l’alzinar originari L’any 1982 la superfície explotada era de 8 100 ha el 88,8…