Resultats de la cerca
Es mostren 107 resultats
mas de Melons
Espai natural
Espai natural protegit del municipi de Castelldans (Garrigues), declarat reserva natural parcial el 1987.
Aquest espai de protecció especial, de 1 140 ha, resta integrat en l’espai d’interès natural PEIN del mateix nom que comprèn també terres dels municipis d’Artesa de Lleida i Lleida Segrià i presenta una superficie total de 2 734 ha Destaca d’aquest paratge la singularitat de la fauna, essent un lloc excepcional per a la guaita d’ocells estèpics com ara la ganga Pterocles alchata , el sisó Otis tetrax , el torlit Burhinus oedicnemus , la calàndria Melanocorypha calandra , la perdiu roja Alectoris rufa , la trenca Lanius minor , l’àguila daurada Aquila chrysaetos , l’àguila cuabarrada…
monestir d’Elins
Monestir
Monestir benedictí (Santa Cecília d’Elins), prop del riu de Pallerols (la seva vall rep el nom de vall d’Elins), entre Cassovall i Pallerols del Cantó, al municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell).
L’església reconstruïda el 1060 és part en ruïnes i part convertida en masia El monestir, ja existent el 881, fou protegit pels comtes d’Urgell A partir de la fi del segle X entrà en gran decadència El 1079 fou transformat en monestir femení, amb monges de Sant Pere de les Puelles, però aviat trencà els lligams amb el monestir barceloní Al segle XII hi consta una comunitat mixta de frares i monges Reformat el 1134 per l’abat de Sant Serni de Tavèrnoles, al segle XIV sofrí una gran decadència material i moral, i fou suprimit el 1383 el lloc…
monestir de Clarà

Sant Pere de Clarà
© Fototeca.cat
Priorat
Priorat benedictí (Sant Pere de Clarà), prop del terme d’Òrrius, dins el d’Argentona (Maresme).
El 1080 Adelaida Guadald cedí el lloc on a la fi del segle IX ja hi havia una església alçada per Baió i potser una cella monacal al monestir de Cluny, i, malgrat l’oposició, l’abadia de Sant Cugat del Vallès el sotmeté al de Sant Pere de Casserres els priors de Clarà foren monjos de Casserres fins el 1359, dependència que es trencà al segle XV amb la introducció de priors comendataris El 1597 fou unit definitivament a la mensa capitular del nou bisbat de Solsona, que l’arrendà als Marc d’Òrrius, després senyors del lloc L’església, ja sense culte el 1730, restaurada vers el 1920, és obra de…
mont Cerví

El mont Cerví
xulescu_g (CC BY-SA 2.0)
Cim
Pic dels Alps Penins, al límit entre el Piemont (Itàlia) i el cantó de Valais (Suïssa) (4.482 m).
És constituït per gneis i té una forma piramidal aguda característica que en fa difícil l’escalada És voltat de geleres i glaceres La primera ascensió fou aconseguida per un grup de set alpinistes comandats per Edward Whymper 14 de juliol de 1865 durant el descens la corda es trencà i moriren R Hadow, C Hudson, F Douglas i el guia M Croz L’italià JA Carrel pujà pel vessant italià el 17 de juliol del mateix 1865 La paret nord, una de les més difícils dels Alps, fou vençuda per Toni i Franz Schmid 1 d’agost de 1931 Walter Bonatti escalà la paret nord, tot sol i a l’hivern, en quatre dies 19-22…
carrer de Montcada
El carrer de Montcada
© Fototeca.cat
Carrer
Carrer del barri de Ribera de Barcelona que va de la plaça del mateix nom —tocant al passeig del Born— fins a la plaça de Marcús, on hi ha una capella romànica del s. XII, tocant al carrer de Corders.
Documentat des del s XI, fou al s XII que adquirí una veritable personalitat, tot i que no fou conegut amb el nom actual fins a la darreria del s XIII Trencà la seva unitat l’obertura del carrer de la Princesa s XIX, que el travessa Ric en palaus antics amb importants patis, fou revalorat des del 1930, i a la postguerra reeixí la idea de fer-ne centre cultural i museístic el Palau Dalmases, obra mestra del barroc, que conté l’extraordinària capella flamígera s XV dels Boixadors, és seu de l’Òmnium Cultural i ho fou de l’Institut…
el Sant Sepulcre de Palera

Sant Sepulcre de Palera, església romànica de Beuda (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Priorat
Priorat benedictí situat sobre un petit pujolet, dins la parròquia de Palera, del municipi de Beuda (Garrotxa).
El lloc existia ja el 977, i vers el 1075 els seus senyors, Arnau Gonfred i la seva muller Bruneguilda, feren edificar l’actual basílica, que fou consagrada el 1085, amb assistència de l’abat de la Grassa El 1107 la seva possessió fou confirmada a l’abat de la Grassa, que hi fundà un petit priorat benedictí Fou un centre viu de devoció i de pelegrinatge, per les indulgències i gràcies que enriquien la seva església A mitjan s XVI es trencà la subjecció a la Grassa i els seus priors, aprovats per Roma, foren en endavant monjos de diferents monestirs del país La seva comunitat, que inicialment…
la Gleva
Poble
Poble del municipi de les Masies de Voltregà (Osona), format per tres barris que es disposen entorn d’un petit pujol coronat pel santuari de la Mare de Déu de la Gleva, a la dreta del Ter.
El santuari és esmentat ja el 1280 els anys 1320-27 fou reedificat Esdevingué famós a la comarca a partir del segle XIV, quan la ciutat de Vic i les parròquies de la rodalia hi acudien en processó, sobretot en temps de secada Durant la guerra de Successió, en els anomenats fets de la Gleva del febrer del 1714, José Carrillo de Albornoz y Montiel, comte de Montemar, hi feu assassinar 120 resistents civils austriacistes que, atrinxerats al santuari, intentaven aturar l’ofensiva de les tropes borbòniques Malgrat que els comandaments de les forces francocastellanes pactaren la rendició amb els…
les Ardenes
Regió
Regió natural que s’estén sobre la part oriental de Bèlgica, el nord de Luxemburg i el departament francès d’Ardenes.
El conjunt és format per un massís paleozoic completament arrasat per l’erosió i constituït sobretot per esquists, gresos i filites quarsoses Són molt característiques les plataformes d’erosió, restes del peneplà antic La descomposició dels esquists ha produït un sòl argilós, impermeable, que forma zones entollades, amb briòfits i la consegüent acumulació de torba, que fou utilitzada durant molt de temps com a material de combustió Les Hautes Fagnes i la plataforma del Baraque Michel són les més grans d’aquestes àrees pantanoses Els més coneguts d’Europa, ocupen extenses àrees amb abundants…
el Grau de València

El Grau de València
© Fototeca.cat
Barri
Unitat urbana de la ciutat de València, vora la desembocadura del llit antic del Túria; la major part de la població se situa a la riba esquerra; resta a la dreta el barri de Natzaret.
L’antiga especialització pescadora i marinera ha romàs notablement circumscrita al rang d’activitat secundària els seus efectius es localitzen als barris del Cabanyal i al mateix Natzaret El continu urbà de València es trenca en direcció al port, tant per causes sanitàries, en el passat, com per la influència, negativa, del pas de les comunicacions litorals entre el nucli ciutadà i el Grau això ha fet, justament, que aquesta zona gaudeixi de característiques pròpies molt acusades A partir de l’últim terç del segle XIX s’hi localitzaren les indústries més importants de la ciutat…
Kiribati

Dansa típica de Kiribati
© Corel / Fototeca.cat
Estat
Estat insular d’Oceania, al cor de l’oceà Pacífic, estès per una àrea d’uns 3.870 km d’E a W i d’uns 2. 050 km de N a S, i limitat per Nauru a l’W i Tuvalu i Tokelau al S; la capital és Bairiki.
El territori de Kiribati és format per 34 illes i illots, agrupats en diversos arxipèlags illes Gilbert, Line, Phoenix i Banaba antiga illa Ocean El clima és equatorial o tropical La major part de les illes és coberta de palmeres cocoteres, les quals proporcionen l’únic producte agrícola exportable en la forma de copra La resta de l’agricultura és de subsistència, mentre que la pesca té una certa importància Els fosfats de Banaba foren el principal recurs econòmic de les illes 80% de les exportacions, però el 1979 cessà llur producció a causa de l’exhauriment del guano d’on eren extrets La…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina